COMENTARI DEL LLIBRE:

EL PERFUM de PATRICK SÜSKIND

Aquest llibre va d’un home que vol ser perfumista, Jean Baptiste. Per poder aconseguir el millor perfum que s’ha fet mai. Un dia s’adona que ell no fa olor i decideix fer un perfum exclusivament per ell, però no sap com fer-lo. Un dia, per casualitat, sent una olor molt bona d’una noia i sense voler la mata i decideix extreure-li l’olor. A partir d’aquest moment ho va fent amb altres noies que desprenen bona olor i que tenen característiques físiques diferents. Quan ja té totes les olors que vol les barreja i aconsegueix un perfum tan bo que qui l’olora es pensa que Jean Baptiste és un angel.

FRAGMENT ESCOLLIT:

“-No vull pas diners-digué la dida-.Vull treure de casa meva aquest bastard.

-Però per què? Bona dona?-digué Terrier, burxant amb el dit l’interior del cove-.És un infant adorable.Té color de rosa, no crida, dorm bé i està batejat.

-Està posseït pel dimoni.

-Impossible! És absolutament impossibe que un nodrissó estigui posseït pel dimoni. Que potser ja parla?Té convulcions? Mou objectes de la cambra? Fa mala olor?

-No fa pas olor-digué la dida.

-Te n’adones? És un senyal innegable. Si estigués posseït pel dimoni podriria.

-No oloro res d’estrany-digué, després d’ensumar una estona-, realment, res d’estrany. A dir veritat, em sembla que els bolquers fan una mica d’olor.

-No vull dir això-digué la dida malagradosa i enretirà el cove-.No em referiexo a el que hi ha a els bolquers. Els seus excrements fan olor. És ell, el bastard mateix que no fa cap olor.”

El fragment que he escollit pertany al principi de la novel·la.

Està escrit en primera persona i el llenguatge és facil d’entendre.