COMENTARI DE LECTURA: ELS JOCS DE LA FAM III

L’OCELL DE LA REVOLTA

Aquest llibre és el tercer de la trilogia dels Jocs de la Fam, una gran novel·la juvenil que està triomfant arreu. L’escriptora és la Suzanne Collins, una guionista de televisió que acaba de despertar en el terreny de l’escriptura. La narració tracta d’aventures, suspens, amor i política i se situa en una època actual, però de lloc inventat. La història és en primera persona i el llibre està dividit en tres parts; cada part conté una sèrie de capítols. Té un lectura fàcil i entenedora i no es fa gens pesada perquè en tot moment hi ha acció, cosa que fa que no sàpigues què bé a continuació i tinguis més ganes de llegir.

Com a tercer llibre d’una trilogia, si no es llegeixen els altres no se sap de què va aquest últim, per això faré un breu resum dels anteriors:

El govern de Panem està dividit en 12 districtes, que són regions delimitades on viu la majoria de població. Cada districte és productor d’alguna cosa útil pel Capitoli, tant pot ser aliments, bestiar, armes, carbó… i el Capitoli és qui dirigeix aquests districtes. Tots els districtes viuen de les matèries primeres que subministra el Capitoli. A cada districte varia el grau de pobresa i van del més ric (1) al més pobre (12). La nostra protagonista és del 12 i es diu Katniss, viu amb la seva mare i germana; el seu pare es va morir quan era petita. El seu millor amic és en Gale i junts van cada dia al bosc a caçar més aliments del que el Capitoli els subministra, ja que en aquest districte només produeixen carbó.

A causa del control que té el Capitoli sobre els altres districtes i la manca de llibertat dia dia han fet que hi hagin revoltes al llarg de l’existència d’aquest govern i la Katniss fos la principal causant d’aquestes revoltes.

Uns anys abans que neixes la Kadniss hi van haver els anomenats dies foscos, era una època de guerra, que es lluitava per la llibertat. I com a càstig per haver-se revoltat el Capitoli va destruir l’últim districte: el 13.

Des d’aleshores els habitants són advertits cada any del control que exerceix el Capitoli sobre els districtes amb una espècie de joc: els Jocs de la Fam. Consisteixen en un sorteig que es fa cada any a cada districte menys el Capitoli. En ell hi entren tots els nens de 11 a 18 anys i un nen i una nena són escollits per representar el districte a l’Arena. El terreny de joc en què nomes una sola persona podrà sobreviure. Hauran de matar-se entre ells per poder gaudir de la llibertat. I per si això no fos poc mentre es juguen la vida de manera estúpida han d’entretenir els habitants del Capitoli, si no volen que aquests els hi parin alguna trampa i acabin amb ells d’una forma lenta i dolorosa.

La Kadniss després de ser la vencedora dels últims Jocs ha estat transportada al districte 13, el que tothom creia que havia desaparegut i que resulta que està mes viu que mai i preparat per fer una altre revolució. Durant tots els anys que es creia que no hi havia vida, però els pocs habitants que hi van quedar van fer unes complexes instal·lacions sota terra, que els hi va permetre sobreviure més de 20 anys amagats del món.

En aquest fragment veiem la gent que hi havia refugiada al 13 s’instal·la a un búnquer soterrat a uns 40 m, mentre es protegeixen d’un dels molts atacs amb bombes del Capitoli. El diàleg que s’hi troba és de la Kadniss i la seva germana, la Prim. En Ranucle és un gat molt lleig, que la Prim porta a tot arreu i que la Kadniss no suporta. Actualment és l’únic animal que hi ha al 13.

Fragment:

“ Ens organitzem en petits grups per utilitzar la sala de bany i rentar-nos les dents, per bé que les dutxes avui no funcionaran. Em cargolo al matalàs amb la Prim, fent una doble capa amb llençols perquè la cova desprèn un fred humit. El Ranucle, desgraciat fins i tot amb l’atenció constant de la Prim, s’arrauleix al seu cubicle i em va enviant alè de gat a la cara.

Malgrat les condicions desagradables de l’estada, estic contenta de poder estar amb la meva germana. Les meves preocupacions des que sóc aquí – no, des dels primers Jocs, en realitat – han fet que darrerament no hagi estat gaire per ella. Abans me n’ocupava més. Al cap i a la fi, ha estat en Gale qui ha anat a comprovar el nostre compartiment, no jo. Potser ara ho podré compensar.

M’adono que no m’he molestat mai a preguntar-li com va afrontar el xoc de venir aquí.

– O sigui que ara t’agrada el 13, Prim?- encerto.

– Ara mateix?- pregunta. Totes dues riem. – De vegades trobo molt a faltar casa nostra. Però aleshores recordo que allà no hi ha res que hi puguem torbar a faltar. Aquí em sento més segura. Tampoc no ens hem d’amoïnar per tu. Bé, no de la mateixa manera – fa una pausa, i llavors un somriure li travessa els llavis–. Em penso que em formaran perquè pugui ser doctora.

És la primera vegada que ho sento.

· Dons és clar! Serien estúpids si no ho fessin! ”

Jo he escollit aquest fragment perquè reflecteix la manera que tenen de viure aquesta gent i perquè en part mostra com durant la guerra s’han d’espavilar com poden, encara que tenen uns sistemes molt sofisticats. També l’he triat perquè es veu que has de tenir presents les persones que estimes i estar al cas del que fan.