PER QUÈ ES FLOREIXEN ELS ALIMENTS?
A la tardor, un company de la classe de Les Balenes va portar una carbassa a l’escola. La vam poder observar, olorar, tocar… Després d’uns dies, la carbassa es va anar transformant i aquest fet ens va provocar molts dubtes i generar preguntes.
Aprofitant el projecte global, Fem Ciència, que realitzem cada any a l’escola vam pensar que seria bona idea treballar a partir dels interessos dels infants.
D’aquesta manera va sorgir la pregunta:
Per què es floreixen els aliments?
Vam observar fotografies d’altres aliments florits i vam fer hipòtesis sobre què podia haver passat. Teníem tants dubtes que vam pensar que la millor manera d’estudiar-los era tenir alguns d’ells a la classe i anar mirant la seva transformació amb el pas del temps.
Aquesta va ser la raó per la qual us vam escriure una nota a les famílies demanant la vostra col·laboració.
Gràcies a la vostra participació, en pocs dies vam tenir prou materials per començar!
Ben engrescats i amb els nostres racons a punt, tot era un misteri que a poc a poc aniríem resolent amb les aportacions i reflexions dels infants.
Hem pogut observar com el pas del temps i la temperatura ambient han afectat els diferents aliments. Hem vist com canviava el seu aspecte i la seva olor depenent de si les fruites i verdures tenen més o menys aigua. Fins i tot hem après a classificar-los segons la seva conservació.
Durant el procés hem utilitzat diverses eines que tenim a l’escola per fer l’observació: les lupes i una lupa binocular. També hem buscat informació diversa sobre els aliments que tractàvem i les seves característiques als llibres.
Per recollir les observacions i anar transcrivint tot allò que apreníem, cada infant tenia la seva llibreta personal, on també han anat enganxant fotografies, converses del procés i fent activitats relacionades amb la proposta.
Per finalitzar hem fet dos experiments ben curiosos amb el pa i el formatge i hem visitat els nostres companys i companyes per explicar-ne els resultats.
Ha estat un projecte molt interessant en el que tothom ha pogut participar dels aprenentatges dels altres, de les comprovacions que anàvem fent i gaudint d’una experiència molt enriquidora.
Ensenyar no és transferir coneixements, sinó crear les possibilitats per a la seva pròpia producció o construcció. (Paulo Freire, 1997)