LES COMARQUES DE CATALUNYA: Juguem amb les comarques
quartprimaria | 25 febrer 2011Per reforçar el treball de comarques aquí teniu un seguit d’activitats per aprofundir en el tema.
Per reforçar el treball de comarques aquí teniu un seguit d’activitats per aprofundir en el tema.
Els alumnes de quart es posen en marxa per descobrir les comarques catalanes. Per començar a fer aquesta aventura d’exploradors i exploradores resoldrem el següent trencaclosques.
http://www.xtec.net/~ealonso/flash/catcom3.html
VISITES PER ARREU DEL MÓN
En aquest article podem veure l’exposició d’un treball de recerca que han fet a classe. Cada grup ha anat de viatge i el seu objectiu ha estat conèixer el clima, la vegetació i la fauna de l’indret que han visitat. Tot i aquest gran objectiu, també ha estat important saber altres aspectes com…
Per acabar el tema de l’aigua hem fet un altre experiment: dissolucions. Però sens dubte el més divertit ha estat anar al laboratori dels grans!! Ens ha encantat!! Aquí us deixem el que hem après: “Hi ha substancies liquides com l’oli i la pintura i substancies solides com la sal, sucre i sorra. I quan baragem aquestes coses amb H2O es poden berreja molt, una mica o no es barreja gens” Aleix Palma i Alba Estany.
PREGUNTES I RESPOSTES DEL “QUÈ VOLEM SABER?”
Primer de tot els alumnes van enumerar totes aquelles qüestions que tenien sobre el tema. La següent tasca a fer va ser la recerca d’informació per a poder contestar totes les qüestions que s’havien plantejat anteriorment. Un cop completades hi va haver una posada en comú per tal de trobar les respostes més adients (les més votades a classe).
Finalment el resultat ha estat el següent.
Recull de preguntes del “què volem saber?” i les seves respostes
1- Un productor es pot menjar un consumidor primari?
Naira, Hadja, Dídac. No perquè és al revés, el consumidor primari es menja el productor.
Definició de productor:
Aroa, Jordi, Carme, Aleix. Els productors utilitzen l’energia del sol per fabricar el seu propi aliment i alhora són la base alimentària dels altres éssers vius de l’ecosistema. Es troben al principi de la cadena alimentària. Ex/ Algues i plantes.
Definició de consumidors primaris:
Marc Castells, Marc Pou, Ouassim, Ekram. S’alimenten de les plantes i les algues. Els animals herbívors són els primers consumidors. Acostumen a ser animals de presa, ja que són caçats pels depredadors o consumidors secundaris.
2- Tots els animals estan en una cadena alimentària?
Desirée, Nerea, David, Albert. Sí, perquè si algun animal no està en una cadena alimentària no podria existir perquè no podria menjar res.
3- Algun animal pot canviar la cadena alimentària?
Aroa, Jordi, Carme, Aleix. No. Ex/ Un productor no es pot menjar un depredador.
4- Quins animals són consumidors primaris?
Laia, Nil, Jaume, Daniela. Els que s’alimenten directament de les plantes, és a dir herbívors.
5- Què són les xarxes tròfiques?
Marina, Andrea, Mireia, Valentina. Una xarxa tròfica és el conjunt de cadenes alimentàries d’un ecosistema.
Exemple
Naira, Hadja, Dídac. Una guineu pot alimentar-se de conills però també de ratolins i cargols. Per tant, la guineu forma part de diferents cadenes alimentàries.
6- Es pot tallar una cadena alimentària? Què passaria?
Tots. Sí perquè un esglaó es pot perdre, però es compensaria amb la xarxa tròfica que engloba aquella cadena alimentària. Aquesta xarxa podria quedar descompensada.
7- Què és un ecosistema?
Desirée, Nerea, David, Albert. Un ecosistema és el conjunt que formen els éssers vius i el seu entorn natural.
8- Classificació dels ecosistemes.
Marc Castells, Marc Pou, Ouassim, Ekram.
Es classifiquen en aquàtics i terrestres.
Terrestres: ecosistema forestal i no forestal.
Aquàtic: Ecosistema d’aigua dolça i ecosistema d’aigua salada
9- A cada ecosistema hi ha una cadena alimentària?
Desirée, Nerea, David, Albert. A cada ecosistema hi ha un gran nombre de cadenes alimentàries i la majoria es combinen entre si per formar xarxes alimentàries complexes.
10- Què pot alterar els ecosistemes?
Marina, Andrea, Mireia, Valentina, Laia, Nil, Jaume, Daniela
Per causa de l’acció humana, terratrèmols, sequeres, inundacions, erupció d’un volcà, etc.
US FELICITO PEL TREBALL QUE HEU FET, PERÒ EM PODRÍEU EXPLICAR DE QUINES MANERES L’ACCIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ POT ALTERAR UN ECOSISTEMA?
MURALS I DEBATS
Per començar a desenvolupar el tema cada alumne ha creat en un mural una cadena alimentària. Aquesta cadena ha estat un treball per comprovar els coneixements previs al desenvolupament del tema. Un cop acabat cada alumne haurà de ser capaç de corregir aquells possibles errors que tingui la seva cadena alimentària.l.
La investigació i el desenvolupament del tema serà en parelles que hauran de resoldre les qüestions del què volem saber. Quan la qüestió ho requereixi també es podran ajudar amb la parella del costat.
En les fotos següents es veu els treballs previs de la cadena alimentària i moments de debat i treball dels alumnes de 4C.
PER CERT, ALGÚ EM SABRIA DIR TIPUS D’ECOSISTEMES?
Hem fet un experiment! Primer la mestra ens ha donat una safata amb varis objectes: un clip, unes tisores, un full, una bola de plastilina… Entre el grup hem hagut de decidir quins surarien i quins no, i després a fer la prova! Sabíeu que si fem amb la plastilina la forma d’una barca, sura? Quina sorpresa!!
Durant aquests dies veurem el següent vídeo com a introducció dels ecosistemes. Aquest vídeo ens servirà com a punt de partida per a poder reflexionar sobre què és un ecosistema i com a font d’informació per a poder obtenir alguna resposta sobre les preguntes que ens hem fet al començament del tema.
Si el visioneu a casa segur que quan el mireu a l’escola l’entendreu millor
El vídeo és el següent:
<a href=”“>
COMENTARIS D’ALUMNES