Recursos pel profesorat

“Val més ser cap d’arengada, que no cua de lluç”

En altre temps això semblava bastant clar:”valia més ser cap d’arengada que no cua de lluç”. És a dir: la majoria de les persones preferien estar davant d’una empresa, un negoci, d’una feina, per senzilles que fossin, que pas estar al darrera d’una altra de més gran.

I és que abans el qui anava davant semblava tenir gairebé tots els drets i quasi cap obligació. El qui manava comptava amb l’obediència gairebé cega dels seus subordinats.

Avui, en canvi, estar al davant de qualsevol feina o assumpte, suposa haver de sofrir i aguantar moltes coses, moltes crítiques, moltes impertinències.

D’aquí ve que actualment succeeix el contrari d’abans: que molts s’estimen més ser cua de lluç que no cap d’arengada. Avui la gent sol fugir de càrrecs de responsabilitat de direcció.

Aquesta situació té els seus avantatges i els seus desavantatges. Té l’avantatge que cada vegada hi ha menys persones oportunistes, que busquin tenir càrrecs per fer-se veure el pel gust de manar, i el desavantatge reu en què costa trobar gent per ocupar els càrrecs…

“Quina gent que corre!”

Abans de tant en tant se sentia dir que algú, per imprudència, havia ferit o mort una altra persona. Això succeïa, per exemple, remenant armes en temps de cacera, treballant… Avui els ferits i els morts són molts cada setmana, la majoria per “imprudències”. Només cal repassar les estadístiques dels accidents per carretera.

En la majoria dels casos ens diuen que l’accident ha estat precisament per culpa del conductor i no per averia de la màquina. És a dir: es tracta d’imprudències autèntiques que han ocasionat danys irreparables.

A vegades fa la impressió que el fet de posseir “llicència de conduir” és ja una llicència per a fer el disbarat que calgui…; velocitats excessives, avançaments perillosos, mancaments de les lleis de circulació, etc.

També, però, es dóna algun cas que, per a causes imprevistes, reben i molt tant el conductor com els qui van amb ell.

Go to Top