Un altre bloc d'XTECBlocs
MARIA CARME COMELLAS VERDAGUER
This user hasn't shared any profile information
Articles per MARIA CARME COMELLAS VERDAGUER
El pastoret
18 anys
Ai pastoret, bon pastoret
matinet a punta d’ alba
ja n’ ha agafat el sarronet
i s’ en ha anat a la montanya.
Quan més valdría soleta seguir
que d’ un pastor ser l’ enemorada.
quan més valdría soleta seguir
que un pastoret s’ enemori de mi.
Quan a la montanya va ser,
Ja veu venir l’ enemorada.
Quan a la cabanya va ser,
l’ha abrigadeta amb la samarra.
Quan més valdría soleta seguir
que d’ un pastor ser l’ enemorada.
quan més valdría soleta seguir
que un pastoret s’ enemori de mi.
Ai pastoret, bon pastoret:
El llop teniu a la ramada.
Ai valdament baixés un llamp
no deixaria l’ enemorada.
Quan més valdría soleta seguir
que d’ un pastor ser l’ enemorada.
quan més valdría soleta seguir
que un pastoret s’ enemori de mi.
El mestre
018 anys
El pare i la mare
no em tenen si no a mi.
Em fan anar a l’escola
a aprendre de llegir:
mes ai ara tom, patantom…
xiribiriclena tumbena tumbí
mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…
el mestre que m’ensenya
s’ha enemorat de mi.
Em diu no et fasis monja
que et casaràs amb mi.
mes ai ara tom, patantom…
xiribiriclena tumbena tumbí
mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…
jo li faig la resposta,
que no el voldré servir:
“tu faràs com les altres,
quan me veuràs venir…
mes ai ara tom, patantom…
xiribiriclena tumbena tumbí
mes ai ara tom, patantom, xiribiriclom…
El fabricant
18 anys
No t’ estiris
ni t’ arronsis
a davant d’ un fabricant.
Que t’ allargarà la peça
i et farà morir de fam.
El mago
18 anys
Un mago con mucha magia
por una puerta salió
y su sombrero volando
por la puerta regresó:
regresó, cruzó las piernas
y en la mesa se sentó.
Del sombrero sale un gato,
del gato sale un avión,
del avión sale un pañuelo,
del pañuelo sale un sol,
del sol sale todo un río,
del río sale una flor,
de la flor sale una música
y de la música yo.
DAVID CHERICIÁN
Cançó de sega
18 anys
Que hermosa nés la terra Verge de Montserrat
que hermosa vostre serra Verge de Montserrat
grandíssima senyora, no en sou Vos segadora
més com aquest senyora del sol que os ha colrat.
El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.
El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.
I al mig d’ una garvera segant vos posarem
I al cim d’una bandera a dalt os posarem.
Guardeu-nos bona anyada quan bé la pedregada
Lligada als vostres peus, deixeu-la com el riu.
El blat és ros com Vos. Hermosa moreneta.
El blat és ros com Vos.Guardeu els segadors.
Bella jardinera
18 anys
A on vas, bella jardinera
a on vas tan dematí
vaig a veure la primavera
si ha enjoiat el meu jardí.
A collir la rosa vera
per donar-la al meu padrí.
Vindrem totes a ajudar-te
A regar les flors.
Vindrem totes a ajudar-te
A cuidar les flors.
A collir la rosa vera
per donar-la al meu padrí.
Tralala larala lara lalalalà
Putecari brut
18 anys
Putecari brut,
perqué no et pentines
que encomenes pois
a les medecines.
Putecari brut
calces de granota
quan no té diners
fa mala carota.
Sento la mar
18 anys
Sento
la mar endins,
la mar blava,
la mar tendra,
la mar que ha dut la història
i el català llenguatge
a ma petita terra.
Sento
la mar endins,
la mar de mes riberes de cristall,
la mar que aixeca en vol
milers de gavines,
la mar d’on tot ve i on tot retorna,
la mar de ma infantesa i
de ma vida.
Sento
la mar endins
i el desig de
salpar altra vegada.
Rafael Caria
Passa un obrer
18 anys
Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L’Estat és una gran paraula.
Joan Brossa
Les mans de la perruquera
18 anys
El rellotge reflectit al mirall
marca les hores irreals d’una tendresa
falsa. Però sembla amor
el massatge dels dits flonjos al cap,
el tacte ferm i sensual
dels polzes vora l’orella, la veu melosa
quan em demana si l’aigua
surt massa freda. Sembla amor
quan m’eixuga els cabells
amb la tovallola i em convida
a canviar de cadira, quan em ressegueix
el clatell amb la navalla esmolada,
quan s’inclina per ajustar millor
la patilla. Sembla amor
quan s’atura un moment i sospira
pensant que demà, a la fi, és diumenge.
Amadeu Vidal Bonafont
Comentaris recents