Veig uns grans magatzems. T’agraden. M’atordeixen.

¿Vols que anem a mirar? És només un moment.

Te me’n vas cap a dins i em deixes, indolent,

entre un exèrcit foll. I dones m’oprimeixen.

 

T’he perdut. L’he trobada. Perfums i maquillatges.

Vinc cap a tu. No hi és. ¿Peces interiors?

L’enfolleix remenar munts de sostenidors.

S’ha pintat a la mà colors, com els salvatges.

 

I et crido des de lluny vencent la timidesa

i altre cop te me’n vas. Adust, jo em faig l’ofès.

I segueixo tossut en la meva escomesa.

 

Ja està bé, jo em dic, talment una fanàtica…

T’enlluernen estands i llums i no veus res.

I escales automàtiques se t’enduen estàtica.

 

Narcís Comadira