INTENSITAT
La intensitat és la qualitat del so basada en el contrast fort-fluix. Depèn de l’amplitud de les vibracions i aquesta amplitud depèn, a la vegada, de la major o menor força en què s’ha produït (la força que es dóna al cos sonor).
La intensitat pot ser de fluix a fort, pot tenir una gradació molt àmplia, que va des del so gairebé imperceptible fins al so ensordidor. L’amplitud mínima perquè un so sigui percebut per una persona s’anomena llindar d’audició; quan l’amplitud augmenta, arriba un moment que produeix molèsties al timpà, i això s’anomena llindar del dolor.
Cal tenir en compte, però, que la intensitat del so també depèn de la distància entre la font sonora i l’orella que el percep. Sentirem més fort un so com més a prop estiguem de la font que l’emet i a la inversa, el sentirem més fluix quan malgrat la força d’emissió, estiguem més lluny.
La intensitat del so és una qualitat que ens permet trencar la monotonia i facilitar l’expressivitat, que podem traduir en l’àmbit corporal i verbal. De fet, és una qualitat que els nens assimilen aviat per la seva extensió a la vida quotidiana, on el missatge que es transmet determina la intensitat del so. Per exemple, els secrets i els misteris i intrigues es diuen ben fluixets, i els grans esdeveniments i alegries ben alt, si és que així ho podem generalitzar.
Musicalment, quan la intensitat augmenta progressivament fem servir el que s’anomenen reguladors del so i que ens indiquen si el so ha de créixer, amb el terme crescendo, o si ha de decréixer, amb el terme decrescendo, simbolitzats per signes gràfics (vegeu la figura).
liveworksheets.com