Altura: aquesta qualitat depèn de la freqüència de l’ona (quantitat d’ones) i ens permet diferenciar entre els sons aguts i greus. Es mesura en Hertzs (Hz) i es representa a la partitura amb les notes musicals.

Durada: és la qualitat del so que depèn de la llargada de l’ona i ens permet diferenciar els sons llargs dels curts. La durada del so es mesura en segons, però en música ho quantifiquem en pulsacions, ja que la durada total depèn del tempo de la cançó. A la partitura representem la durada amb les figures i els silencis.

Intensitat: és la qualitat del so que depèn de l’amplitud de l’ona i ens permet diferenciar els sons forts dels fluixos. Es mesura en decibels (dB) i es representa a la partitura amb les indicacions de dinàmica.

En aquest apartat hauríem de fer referència a la contaminació acústica. Consulta aquesta web per saber-ne més: http://contaminacionacustica.net/la-contaminacion-acustica/

Timbre: amb aquesta qualitat diferenciem la procedència dels sons, és a dir, quinobjecte l’està produint. Depèn de molts factors, però principalment del material que emet el so (corda, aire, material sòlid com fusta o metall,…). La classificació dels instruments musicals la farem seguint aquest criteri, és a dir, segons el material que produeix el so. Així, diferenciarem entre cordòfons, aeròfons, membranòfons, idiòfons i electròfons.

Visualment cada timbre te una forma d’ona característica, tot i que a l’oscil·loscopi no només veiem una ona (so pur) sinó que queden barrejades amb els harmònics (sons complementaris al fonamental que sonen «per simpatia»)