És la qualitat del so, tant emesa per una veu com per un instrument o un objecte, que permet diferenciar-lo d’altres veus, d’altres instruments o d’altres objectes.

Per què passa això? Per què cada objecte sonor té un timbre diferent? Doncs perquè tots els cossos sonors (elements de la naturalesa, coses de casa, objectes de tot tipus i instruments) vibren d’una manera diferent, la qual cosa determina la qualitat de les ones sonores i, en conseqüència, el diferent timbre del so. Cal dir, però, que aquesta diferència no es dóna només per la mateixa naturalesa del cos sonor, sinó també per la manera com s’actua sobre el mateix. Qualsevol instrument, i qualsevol objecte, sona diferent segons la nostra acció, segons si el freguem, el rasquem o el colpegem, per exemple.

Segons el  material natural susceptible d’emetre sons, com pot ser el següent:

• El propi cos: picar de mans, parlar, cridar, saltar, tossir, badallar…
• Els objectes del nostre entorn: obrir i tancar portes, arrossegar les cadires, picar-hi de peus al damunt, arrossegar les joguines, picar de mans a la taula, picar amb els colors sobre la taula, arrossegar-la, obrir i tancar armaris, petar un globus, caminar sobre fulles, caminar sobre sucre, caminar sobre…
• Amb els instruments convencionals.
• Amb instruments improvisats.

La durada d’un so és la permanència d’aquest so, el temps durant el qual està present. És la base de les figures musicals. Els sons poden ser més o menys curts o més o menys llargs, i les diferents figures musicals en són la representació gràfica.

La durada ens porta al ritme. La combinació de temps dels diferents sons que componen una peça musical marca la seqüència rítmica de la peça.

En les partitures musicals trobem que a l’inici, hi ha indicada la durada total de cada compàs, és a dir, els valors que han d’acumular el total de totes les notes que hi ha a cada compàs.

La manera per indicar la durada del so és a través de les figures musicals. De la seva combinació en surt el ritme. En la figura trobareu les diferents figures musicals.

Una rodona dura tant com dues blanques o quatre negres, o vuit corxeres o setze semicorxeres, etc., o, dit d’una altra manera, una rodona dura tant com dues blanques, una blanca és igual a dues negres, una negra és igual a dues corxeres, una corxera a dues semicorxeres, i així successivament (vegeu en la figura l’arbre d’equivalències entre les diferents figures musicals

Figura L’arbre d’equivalències

Com que la durada està relacionada amb la concepció del temps,  presentem algunes propostes:

• Caminar mentre duri el so i aturar-se en acabar.
• Estirar una corda mentre duri el so i després veure’n la llargada.
• Pintar a la pissarra mentre duri el so.
• Pintar en un paper mentre duri el so i aturar-se quan no n’hi hagi.
• Cantar un so segons veiem una línia que anem traçant a la pissarra.
• Cantar segons la representació gràfica.
• Fer la representació gràfica (vegeu la figura).

Si guixem mentre dura un so, després podem veure la llargada del so en paper