SO SOROLL I SILENCI
1. So, soroll i silenci:
El fenomen físic del so consisteix en la VIBRACIÓ d’un objecte o COS SONOR que produeix unes ONES SONORES REGULARS (periòdiques) que viatgen pel MEDI (sòlid, líquid, gasós) fins que arriben a l’oïda. El fenomen físic del soroll és el mateix que el del so, amb la diferència que les ONES SONORES que produeix el COS SONOR són IRREGULARS (no periòdiques). El silenci consisteix en l’ABSÈNCIA de vibració, és a dir, no es produeixen ones sonores de cap tipus.
Observa el següent vídeo:
EL SO
Des de molt abans de néixer, percebem els sons del nostre voltant. Gràcies
al sentit de l’oïda distingim tots els sons de la nostra vida: les paraules,
l’ambient d’un estadi de futbol, les curses de cotxes o la música, entre molts
d’altres. La capacitat de percebre el so no és exclusivament un fet humà;
tots els animals hi senten, encara que molts no ho facin de la mateixa manera
que nosaltres.
El so es produeix com a resultat de la vibració d’un cos, el qual genera unes
ones que es propaguen pel medi en què es troba. Si la vibració té prou intensitat,
pot ser captada pel receptor adequat, com per exemple un dofí, un
micròfon o la nostra mateixa oïda.
Perquè un so pugui ser percebut cal un emissor (el cos que vibra), un canal
de transmissió (el medi físic que propaga l’ona) i un receptor (la persona
que percep les vibracions).
Si la vibració és prou intensa perquè la nostra oïda la capti, experimentem
al cervell una sensació que anomenem so.
al sentit de l’oïda distingim tots els sons de la nostra vida: les paraules,
l’ambient d’un estadi de futbol, les curses de cotxes o la música, entre molts
d’altres. La capacitat de percebre el so no és exclusivament un fet humà;
tots els animals hi senten, encara que molts no ho facin de la mateixa manera
que nosaltres.
El so es produeix com a resultat de la vibració d’un cos, el qual genera unes
ones que es propaguen pel medi en què es troba. Si la vibració té prou intensitat,
pot ser captada pel receptor adequat, com per exemple un dofí, un
micròfon o la nostra mateixa oïda.
Perquè un so pugui ser percebut cal un emissor (el cos que vibra), un canal
de transmissió (el medi físic que propaga l’ona) i un receptor (la persona
que percep les vibracions).
Si la vibració és prou intensa perquè la nostra oïda la capti, experimentem
al cervell una sensació que anomenem so.
EL SOROLL
El soroll és un tipus de so que ens resulta molest. La sensació desagradable
és subjectiva, i es pot referir a sons d’intensitat alta o que simplement no
volem sentir en un moment determinat. Objectivament, un soroll és un so
sense cap entonació determinada. Si comparem les ones d’un so entonat i
un soroll veurem que les primeres són regulars i periòdiques, que s’hi perceben
patrons, i les segones, en canvi, irregulars i confuses.
En la música sempre hi ha hagut sorolls. Els instruments de percussió, per
exemple, emeten sons amb ones irregulars, és a dir, sorolls. No obstant
això, des de l’inici del segle xx molts músics han experimentat amb el soroll
i han demostrat que pot ser tan expressiu com qualsevol altre so.
és subjectiva, i es pot referir a sons d’intensitat alta o que simplement no
volem sentir en un moment determinat. Objectivament, un soroll és un so
sense cap entonació determinada. Si comparem les ones d’un so entonat i
un soroll veurem que les primeres són regulars i periòdiques, que s’hi perceben
patrons, i les segones, en canvi, irregulars i confuses.
En la música sempre hi ha hagut sorolls. Els instruments de percussió, per
exemple, emeten sons amb ones irregulars, és a dir, sorolls. No obstant
això, des de l’inici del segle xx molts músics han experimentat amb el soroll
i han demostrat que pot ser tan expressiu com qualsevol altre so.
EL SILENCI
El silenci és l’absència de so, és a dir, l’absència d’ones sonores. La música
combina sons i silencis. Sense el silenci no podríem viure i tampoc no hi
hauria música. Per això és tan important que el valorem i que prenguem
consciència dels moments de silenci, previs i posteriors al so, i del contrast
entre so i silenci.
El silenci és l’absència de so, és a dir, l’absència d’ones sonores. La música
combina sons i silencis. Sense el silenci no podríem viure i tampoc no hi
hauria música. Per això és tan important que el valorem i que prenguem
consciència dels moments de silenci, previs i posteriors al so, i del contrast
entre so i silenci.
ACTIVITATS (Document a classroom)
1 Cita d’exemples de sorolls i sons. (Activitat en grup–> Pluja d’idees)
2-Reflexió sobre la “contaminació acústica”: Pot ser perjudicial? En tenim molta a la classe?
2-Anàlisi de la forma d’una ona i relació amb el so, soroll o silenci que representa.