Ciències de la Naturalesa per a 1r

Clicant a la imatge inferior obtindràs una mapa del nostre cel d’aquest mes de febrer. Amb aquest mapa i l’ús d’una brúixola podràs situa cadascuna de les estrelles i constel·lacions presents al nostre cel, així com planetes i galàxies. El mapa està en anglès però estic segur que amb el nivell que porteu no tindreu cap problema per interpretar-lo.

Autor: Adrià 1rB

• Hi ha cinc regions en la Terra amb trets similars a Mart
• El CSIC investigarà una d’elles a Nova Zelanda amb dipòsits de sílice
• Volen comprovar si aquestes zones anàlogues a Mart alberguen traces biològiques

La Terra i Mart van ser molt similars durant els seus orígens, fa uns 3.500 milions d’anys. Actualment, diferents regions terrestres presenten característiques anàlogues a certs ambients del passat marcià.
I un equip d’investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’ Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial pretén analitzar per avaluar la possible presència de restes de vida al planeta vermell.
Cadascuna d’aquestes zones té diferents característiques comunes a aquests entorns primitius, i “la integració de totes elles és la que aporta una visió conjunta de l’entorn marcià”, assenyala David Fernández, paleontòleg del Centre d’Astrobiologia i responsable del projecte.

La setmana que partiran cap Parakiri i Rotorua, dues regions de Nova Zelanda que tenen dipòsits de sílice i on, recentment, la sonda Spirit de la NASA va descobrir sediments similars a la superfície marciana.

Ara, el repte dels científics espanyols-assenyala un comunicat del CSIC-serà dilucidar si són capaços de preservar informació biològica.
Altres regions terrestres ‘marcianes’
La zona de Barberton (Sud-àfrica) és un altre dels entorns seleccionats per al projecte. Està formada per roques amb una antiguitat propera als 3.500 milions d’anys, quan les condicions dels dos planetes eren similars, i que podrien revelar l’ambient en el que van poder sorgir les primeres evidències de vida a Mart.
Mentrestant, el desert d’Atacama (Xile) s’assembla a la superfície marciana per les seves condicions de sequedat extremes. A més, els volcans de la zona han promogut el desenvolupament de dipòsits salins similars als detectats a Mart.
I la regió del riu Negre, a Huelva, és l’última zona seleccionada. La comarca ja ha estat objecte de múltiples estudis causa de les seves singulars condicions d’acidesa i oxidació, capaços d’albergar vida.
Si alguna vegada va haver vida a Mart, la trobarem abans o després
Les cinc àrees seleccionades, explica el CSIC, contenen dipòsits que abasten des de l’actualitat fins fa 3.500 milions d’anys, que podrien revelar “el patró de destrucció o preservació de la matèria al llarg del temps”.
Un cop obtinguts els resultats, els investigadors determinaran què biomolècules són més susceptibles d’aparèixer en cada tipus d’entorn i crear una llista de regions a Mart subjectes a aquestes condicions segons les dades que ofereixen les sondes planetàries.
I aquesta informació servirà per seleccionar zones d’estudi en futures expedicions al planeta, i “si alguna vegada hi va haver vida a Mart, la trobarem abans o després”, conclou Fernández.

Autora: Berta 1rB L’estrella Kepler 11, es semblant al Sol i té almenys sis planetes de roca girant al seu voltant. Amb dades de la missió Kepler de la NASA, cientifics americans han descobert a 2.000 anys llum de distància, un sistema planetari fora del comú. “El sistema de Kepler 11 és compacte, pla i té una gran quantitat de grans planetes orbitant a prop de l’estrella”, va dir Jack Lissauer, científic planetari de l’equip de la missió Kepler del Centre de Recerca Ames de NASA, en Moffett Field, Califòrnia . “Mai vam pensar que pogués haver un sistema semblant”.

Imatge: Kepler-11 es un estel com el Sol amb sis planetes que la orbiten. Dona la casualitat que veiem aquest sistema de cant i de vegades dos o més planetes passen davant l’estrella al mateix temps, tal com ho mostra la il lustració artística, en un trànsit simultani tal com ho va observar la nau Kepler de la NASA, el 26 d’agost, 2010.

Finalment ja podeu descarregar el mapa del nostre cel corresponent al mes Desembre. Esperem que podeu gaudir de bones observacions nocturnes!

Una Super Terra és aquell exoplaneta (és a dir, un planeta que està fora del Sistema Solar) que té entre 2 i 10 vegades la massa de la Terra i que orbita al voltant dels seu estel en l’anomenada “zona habitable”, és a dir en l’àrea on la radiació estel·lar és l’adient per mantindre oceans planetaris (aigua en estat líquid). Segons molts astrònoms, aquests planetes serien millors llars que la Terra.

GJ 1214b és el primer planeta descobert en el projecte MEarth. Aquest programa s’adreça a la descoberta de Super Terres. Les actuals tècniques de detecció fan que el projecte només pugui orientar-se a l’estudi de exoplanetes que orbitin a nans vermells (estrelles amb una massa inferior al 40% del Sol) situats en les proximitats del nostre Sistema Solar. En aquest projecte treballen vuit telescopis de només 40 centímetres de diàmetre. El mètode consisteix a buscar canvis en la brillantor de les estrelles, fet que indica que un planeta està passant davant ella, és a dir, un trànsit, tal i com s’aprecia en la següent imatge:

GJ1214b només està a 40 anys llum del nostre Sol, la seva massa és 6,5 vegades major que la Terra i el seu radi supera el del nostre planeta en 2,7 vegades. Fa una volta completa a l’estel que orbita cada 38 hores. La temperatura de la seva superfície ronda els 200 graus centígrads. Llavors, com és possible que pugui albergar aigua en el seu interior, almenys a estat líquid o sòlid? Gràcies a la seva atmosfera, que crearia una gran pressió que faria estar a l’aigua en aquest estat.

En un estudi publicat aquest passat 2 de desembre, un grup d’astrònoms han analitzat per primera vegada l’atmosfera que envolta aquest exoplaneta. Hi ha dos possibilitats respecte a la composició d’aquesta. La primera és que estigui formada per una fina capa de vapor d’aigua, de forma que parlaríem d’un món cobert en la seva gran majoria per aigua. Per el contrari, aquesta atmosfera podria estar formada per hidrògen amb nuvols alts o boires, amb lo que parlaríem d’un món rocós, similar al de les muntanyes rocoses de EEUU. En un futur no llunyà de segur que tindrem la resposta correcta.

La NASA ha publicat un seguit d’imatges inèdites del planeta nan Plutó, obtingudes pel telescopi espacial Hubble, que mostren que no és un món de roca i gel, com es pensava, sinó un món amb espectaculars canvis atmosfèrics. Durant l’any en que s’ha observat, període de 2002 i 2003, Plutó va canviar molt de color, es va fer més vermellós al temps que brillava més l’hemisferi nord i s’enfosquia la zona de l’equador. Aquestes imatges han demostrat que Plutó és el planeta més variable de tot el sistema solar.

Totes les dades obtingudes en aquestes observacions serveixen per preparar l’arrivada a Plutó en 2015 de la sonda espacial New Horizons de la NASA. Aquesta nau ja es troba de camí cap a Plutó i arribarà al planeta nan l’any 2015, incorporant-se a la seva orbita igual que les tres llunes de Plutó conegudes.

Aquesta sonda ens permetrà conèixer la forma real de la superfície plutoniana.

Durant aquestes últimes nits de gener, Mart es troba més a prop de la Terra que en tot l’any; val la pena contemplar-lo, brillant i rogenc, ascendint per llevant. Us deixem una imatge de la visió del nostre cel a les 9 de la nit del proper divendres, a on només situant la lluna trobareu fàcilment Mart.