Amistat

En aquest poema l’enigma que podeu trobar és el consol, ja que podeu veure la manera que intenta consolar a qui li parli.

El protagonista és una persona perquè no hi han indicis que sigui cap animal ni ésser sense vida.

A continuació us explicaré les tipologies textuals. És narratiu perquè hi ha preguntes i sembla que estigui parlant un nen/a, com he dit abans.

Aquest poema s’hauria de llegir lent perquè té força puntuació, a banda de les preguntes, té bastants espais a cada frase.

La rima és consonant, ja que les vocals i consonants del final de molt versos rimen.

Per finalitzar crec que aquest poema té un altre enigma perquè potser la Joana Raspall ha volgut parlar d’alguna pena o algú que ha mort i el seu amic o familiar l’ha consolat.

Michelle Raya López

Aquest article ha estat publicat en Amistat, __. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.