Paraules del vent

M´ha agradat el poema “Paraules del vent” perquè està ple de personificacions i comparacions , per exemple “coses dolces i boniques que fan de bon escoltar …Com si cantessin els àngels amb arpes i violins.”
A més a més, vull dir que la seva lectura transmet pau i tranquil·litat a través del protagonista que és el vent.
La seva tipologia textual és descriptiva i hi ha alguna metàfora.
També vull fer referència al ritme del poema que és pausat i tranquil o sigui lent i jo crec que la rima és assonant, la seva estructura és ABAB i alguns versos són lliures.
Crec que el tema amagat fa referència a l’enyorança d’ una persona estimada que ara ja no hi és.

Miguel Palleja Amaya.


Aquest article ha estat publicat en Amor, Consonant, Descriptiva, Lent, Metàfora, Natura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà