El que més ressalta d’aquest poema és la manera de personificar el semàfor. Per mi el defineix molt bé perquè és qui et diu quan has de passar i clar, és com un policia, perquè quan no fas el que la llei diu els policies s’enfaden, com és en aquest cas el semàfor amb el colom.
Aquest poema té un ritme bastant ràpid ja que té un diàleg constant. A continuació vull dir que la rima és consonant, ja que els versos acaben igual. També vull dir que sense analitzar bé el poema sembla un text narratiu, tot i que si et fixes té part de text instructiu ja que t’ensenya els colors del semàfor.
A més a més crec que els protagonistes són els objectes inanimats, perquè un semàfor no és un ésser viu.
L’enigma d’aquest poema és la ràbia perquè hi ha una gran discussió entre el protagonista i el colom causada per la impotència del semàfor al veure que l’ocell no li fa cas.
Adrián Francés Barrero.
