Aquest poema ha de participar al catàleg. Podríem dir que gràcies a l’absència de les comes i a la mínima llargada dels versos “El pastor” té un ritme bastant ràpid. Tot i que si parlem de ritmes també caldria destacar l’opció adversa a l’afirmació anterior, el poema podria tenir, còmodament, un ritme lent. Les frases són llargues i ens està descrivint, en aquest cas, “La barraca” d’un pastor. Si llegíssim aquest gran grup de mots rimats ràpidament pot ser se’ns podria passar per alt les petites pistes i adjectius que Joana Raspall ens facilita per poder tenir la més enriquida imatge de l’entranyable casa del pastor. Per tant i en conclusió, m’atreveixo a dir que el poema “El pastor” pot seure perfectament de la mà d’un ritme majoritàriament lent.
La rima, en aquets cas m’ha sorprès. Segueix una estructura fixa. Les estrofes tot i no estar separades, són formades per quatre versos que tots junts fan una frase. Aquest poema obté vuit estrofes. Els primers i últims quatre versos, començament i final, no hi trobem cap rima. Al contrari que amb les sis estrofes restants, que alteren la rima consonant repartint-la en cada frase.
“El Pastor”, que jo hagi vist, no té cap comparació ni metàfora, de fet, no li fan falta. He triat aquest poema perquè em fascina la capacitat de Joana Raspall per com a través de les afirmacions més petites, per exemple la taula és corcada, és capaç d’ambientar-nos i situar-nos en la petita caseta del protagonista. A més a més, a mi, personalment sempre m’ha fascinat “El Pastor”, generalment un home, que viu de la natura i els animals, una figura humana totalment entregada al camp, que viu aïllada de la ciutat i que si fa falta pot passar l’hivern sol sempre amb el seu gos de companyia.
Per tot això crec que “El Pastor” ha de ser un poema present al nostre catàleg.
Miranda Fenoy Olivares
