En aquest poema l’enigma que podeu trobar és el consol, ja que podeu veure la manera que intenta consolar a qui li parli.
El protagonista és una persona perquè no hi han indicis que sigui cap animal ni ésser sense vida.
A continuació us explicaré les tipologies textuals. És narratiu perquè hi ha preguntes i sembla que estigui parlant un nen/a, com he dit abans.
Aquest poema s’hauria de llegir lent perquè té força puntuació, a banda de les preguntes, té bastants espais a cada frase.
La rima és consonant, ja que les vocals i consonants del final de molt versos rimen.
Per finalitzar crec que aquest poema té un altre enigma perquè potser la Joana Raspall ha volgut parlar d’alguna pena o algú que ha mort i el seu amic o familiar l’ha consolat.
Michelle Raya López
