L’aire de la primavera

Jo he escollit aquest poema, perquè a part que m’agrada, he trobat una metàfora: ”Plouen lletres i flors ballarines’’. A més a més he trobat algunes personificacions com: ”El mar mira enlaire i es queda parat’’ o “Tot el cel es transforma en rialla’’. També crec el protagonista és la naturalesa, i l’enigma crec que és l’admiració de la Joana a aquesta estació, la primavera. Finalment, vull dir que l’he escollit perquè com vam parlar molt sobre que els poemes solen ser de paisatges, aquest és un. El poema és descriptiu, també penso que és lent pel tema que tracta en aquest cas és sentimental i parla de la primavera que és una època d’alegria i felicitat.

Alex Sandoval Valderrama.

Aquest article ha estat publicat en Admiració, Assonant, Descriptiva, Lent, Metàfora, Natura, Personificació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.