Vam xafar al morter les olives negres.
Vam posar aigua i vam continuar xafant i remenant.
Després vam posar el líquid que hi havia al morter dins d’un recipient.
Quan va reposar l’oli va quedar adalt i l’aigua a sota.
A la classe vam fer una foto.
Ali, Kenneth, Rahma, Sterlin, Yan Carla, Yéssica i Valentina
L’olivera: és un arbre que dóna olives.
Si xafem les olives surt la pinyolada, pasta de les olives trinxades.
La pinyolada es posa en els cofins 
Tots el cofins els posem a sota de la prensa 
que apreta la pinyolada.
Hem de posar aigua calenta perquè surti l’oli.
L’oli barrejat amb aigua el posem a les piques i el separem. 
L’oli bo el posem en unes gerres. 
Yéssica, Valentina i Rahma
L’autocar ens ha portat a la masia.
Hem esmorzat i després cada classe ha anat a escoltar les explicacions.
L’olivera és un arbre que ens dóna olives que poden ser verdes o negres.
Amb un pal fem caure les olives a la xarxa. Les senyores i els nens agafen les olives i les posen als sacs que després van al carro.
Porten les olives al trull i les xafen fins que surt la pinyolada, la pasta de l’oliva trinxada.
La pasta recollida es posa als cofins.
Posem un cofí a sobre de l’altre a sota de la premsa els axafen i es posa aigua calenta perquè surti l’oli.
L’oli barrejat amb aigua el posem en unes piscines que es diuen piques. Quan una pica s’omple d’aigua, l’oli que està adalt passa a una altra pica fins que queda només l’oli bo.
L’oli el guarden en unes gerres i ja està a punt.
Hem fet:
Oli
Hem axafat olives negres hem posat aigua i ens ha sortit una barreja. L’hem ficat dins d’un pot transparent i hem vist que l’aigua era abaix i adalt ha quedat l’oli.
Sabó
Hem barrejat aigua, sosa caústica, oli i l’hem remenat lentament fins aconseguir una pasta hem afegit una gota d’esència i ho hem abocat a un motlle. Hem fet sabó.
Alí El Jaouhari i Kenneth Correa
Salvador Dalì Domenech va néixer a la ciutat de Figueres el dia 11 de maig l’any 1904 i va murir el dìa 23 de gener l’any 1989 a Figueres.
Dalí era un home amb molta imaginació, que li agradava molt la cuina, i quan anava a la cuina es menjava el pa.
Un dia va anar amb un pincell i va començar a dibuixar una panera i despres va dibuixar un pa. El pa tenia algo que el feia ser molt especial. Era que aquell pa tenia la forma d’una cara.
Després va dibuixar una dona i un cisne això representava la mitologia grega.
El Deu se enamorava d’una dona de la terra però el Deu
no se podia enamorar d’una dona de la terra així que va dir:
-Em convertiré en un cisne i així va ser.
Més tard va dir:
-Si jo sóc el Deu aquesta dona s’ha de dir Gala.
Abans de murir va dir que a Gala la enterraria al seu món, i ell també ha de ser enterrat
igualment al seu món.
Daniela Andrade Rada
Vam arribar al museu i abans d’entrar vam menjar l’entrepà.
Quan vam estar dins primer ens van repartir en grups per fer un joc.
El joc es tractava de buscar una paraula en els quadres.
Per exemple: torero, president, gent, … i ens van explicar la historia del quadre que estavem mirant en el aquell moment.
Per acabar vam visitar les parts més importants del Teatre-Museu Dalí.
Ingrid Mendoza i Carol Namoc
Tot era tranquil·litat i escalfor dins del llit.
Els somnis encara treballàven dins dels nostres caps.
Quants regals al voltant de les sabates!
I després de desembolicar-los trobàvem tot allò que havíem demanat.
– Jo vull un endoll per endollar la meva Wii.
– Jo, un altre, el meu MP4 està descarregat …
Ens disposàvem a jugar quan … una veu potent va trencar la serenor del moment.
– Va nenes desperteu! Són les 8 i avui torneu a l’escola.
L’Alexandra i la Ranya no es volien llevar. Han escoltat el crit de la mare i s´han amagat sota dels llençols.
La mare va tornar a cridar:
– Aixequeu-vos d’una vegada, mandroses!.
-Alexandra: Deixe’ns! Volem dormir i estem somiant molt bé.
-Ranya: Anirem a l’escola, però deixe’ns somiar una mica més.
La mare amb paciència els hi diu:
– Arribareu tard a l’escola. Renteu-vos les cares i poseu-vos la roba.
La Ranya i l’Alexandra han arribat tard a l’escola.
La mestra va parlar amb elles per a que no tornés a passar.
Alexandra Farell Méndez
Ranya Karzazi
INSTRUCCIONS
Quan acabeu de fer la història poseu un títol. No val escriure: EL PRIMER DIA D’ESCOLA.
TÍTOL: ………………………………………………………………………………………….
Tot era tranquil·litat i escalfor dins del llit.
Els somnis encara treballàven dins dels nostres caps.
Quants regals al voltant de les sabates!
I després de desembolicar-los trobàvem tot allò que havíem demanat.
– Jo vull un endoll per endollar la meva Wii.
– Jo, un altre, el meu MP4 està descarregat …
Ens disposàvem a jugar quan … una veu potent va trencar la serenor del moment.
– Va nens desperteu! Són les 8 i avui torneu a l’escola.
