Tot era tranquil·litat i escalfor dins del llit.

Els somnis encara treballàven dins dels nostres caps.

Quants regals al voltant de les sabates!

I després de desembolicar-los trobàvem tot allò que havíem demanat.

– Jo vull un endoll per endollar la meva Wii.

– Jo, un altre, el meu MP4 està descarregat …

Ens disposàvem a jugar quan … una veu potent va trencar la serenor del moment.

– Va nenes desperteu! Són les 8 i avui torneu a l’escola.

L’Alexandra i la Ranya no es volien llevar. Han escoltat el crit de la mare i s´han amagat sota dels llençols.

La mare va tornar a cridar:

– Aixequeu-vos d’una vegada, mandroses!.

-Alexandra: Deixe’ns! Volem dormir i estem somiant molt bé.

-Ranya: Anirem a l’escola, però deixe’ns somiar una mica més.

La mare amb paciència els hi diu:

– Arribareu tard a l’escola. Renteu-vos les cares i poseu-vos la roba.

La Ranya i l’Alexandra han arribat tard a l’escola.

La mestra va parlar amb elles per a que no tornés a passar.

Alexandra Farell Méndez

Ranya Karzazi