Category Archives: Lectures

QUI ERA L’IL·LÚS?

     

En una nit molt clara, una cuca de llum va sortir i va veure les estrelles del cel. I, és clar, les va confondre amb altres cuques de llum.

– No m’havia imaginat mai que fóssim tantes, de cuques de llum!, va pensar.

I es va seure a mirar les estrelles durant tota la nit. Quan el Sol va sortir les estrelles van desaparèixer; la cuca es va pensar que ella havia estat l’única supervivent.

La cuca va tornar al seu amagatall, però … va girar el cap i es va quedar mirant el Sol.

– Aquesta si que és una cuca gegant!, va exclamar.

Va arribar a la conclusió que les cuques de llum  eren els éssers més perfectes de la Terra.

Un home que havia estat estudiant els moviments de la cuca, se la va mirar divertit i va pensar com n’era d’il·lús aquell insecte.

¿ Com és possible que un ésser tan insignificant no sàpiga que l’home és la força suprema que hi ha a la Terra?

L’home va intentar agafar la cuca de llum. Però es va punxar i un microbi va penetrar dins del seu cos. Va notar de seguida unes estranyes sensacions de malestar. A mesura que el dolor augmentava, va pensar:

Com n’és d’il·lús l’home, que es pensa que pot ser tan poderós com un microbi!

 Adaptació del llibre el Gegant de la Història.

 Dedicat als nostres amics del CUC DE L’AULA D’ACOLLIDA.

EL PRINCIPI DE LES GUERRES

La Marta, la Danae, la Yerena, el Rafa, el David Ruiz, la Laura Garcia, el Marc i  la Cristina van donar vida a aquest dolç conflicte.

Tres nens de diferents països es van trobar diners al carrer.

A prop hi havia una botiga i van decidir entrar-hi a comprar.

El primer nen que era grec , va dir:

– M’agradaria comprar-me zacharota.

El segon nen era d’Itàlia , i va dir:

– No, hem de comprar dolci.

El tercer nen, que era de França , va insistir:

– El que hem de comprar són bonbons.

I com que no es posaven d’acord es van començar a barallar.

Havien estat els millors dels amics, però ara s’havien convertit en enemics despietats.

S’insultaven, s’empenyien.

I discutien dins la botiga per tenir la raó sobre com s’havien de gastar els diners.

El botiguer observava tots aquells incidents en silenci.

Es va apropar a ells i els va separar.

Després els va acompanyar fins al taulell de la seva botiga.

Un cop allà els va posar al damunt una bossa de caramels i va dir:

-El proper cop que us baralleu, us aconsello que sapigueu per a què esteu lluitant.

Laura: – Això és tot? Ja s’ha acabat el conte?

Marc: – Tots volien el mateix. Tots volien caramels.

Cristina: – Ja ho entenc, és important que ens escoltem els uns als altres i que no creem conflictes quan tot es pot arreglar posant atenció i parlant.

Llegint aprenem a reflexionar.

Adaptació del llibre “El gegant de la història”

                                       

LA LLEBRE I LA TORTUGA

Dediquem aquest article a : la Mònica, l’Adrià Naise, la Vanessa, la Laura Soto, la Melania, el Xavi, el Joel, el Guillem i el Ramon, que ens van fer passar una estona d’allò més divertida representant aquesta coneguda faula. 

 

Hi havia una vegada una llebre i una tortuga.

La llebre que era molt presumida, sempre es burlava de la tortuga perquè anava a poc a poc i portava la casa a sobre.

La tortuga estava farta de les burles de la llebre i va acceptar fer una cursa juntes.

Tots els animals del bosc i els nois i noies de l’escola Can Rull estaven intrigats per veure qui guanyaria i es van reunir per veure la carrera.

De fet … estaven segurs que la llebre arribaria primer.

A l’inici de la cursa la confiada llebre va deixar sortir abans a la tortuga.

La tortuga va caminar a poc a poc i no va parar en tota l’estona. Anava xino xano, sense fer cas de les burles que la llebre li feia.

La llebre, en canvi, es va anar aturant.

Unes vegades parava a menjar.

Unes altres a parlar amb els espectadors de la cursa.

Estava tan segura que guanyaria que fins i tot va fer una migdiada.

Quan la llebre es va despertar, va fer una correguda fins a l’arribada.

 I quina sorpresa!

Va quedar tota parada quan va veure que la tortuga ja havia arribat.

A partir d’aquell dia, la llebre ja no va presumir mai més de res.

PELS NOSTRES AMICS DEL CUC

Vet aquí una vegada que …

No us expliquem més.

Volem que vosaltres el llegiu.

Nosaltres també ho hem fet.

Els habitants del Planeta Terra ja no badallem perquè ens ha passat el mateix que a la princesa hem trobat ….

Els habitants del Planeta Terra