El vertígen?

Imatge extreta de: http://www.flickr.com/photos/fake_eyes/342753239/in/photostream/

Qui era que anava a cavall i per allà on passava, el terra es tornava erm, Atila?

La mateixa pregunta em faig ara, que som a les portes de començar la digitalització de l’educació. Que passarà quan els continguts educatius siguin digitals? seran avorrits… Que passarà quan tot o gairebé tot a l’educació ho fem amb ordinadors? els avorrirem… Què passarà quan els jocs de videoconsola seguin eines educatives? ….

En el moment clau, començo a tenir por de l’efecte que tot plegat pot tenir en els futurs ciutadans: probables traumes infantils que puguem provocar en les generacions futures. Podem correr aquest risc?

Quan penso que es podrien fer jocs de videoconsoles, tipus Age of empires, o Assasins Creed, que servirien per que els nois i noies puguin aprendre història, geografia, socials i/o naturals o d’altres materies d’una forma diferent, m’envaeix de sobte la sensació que malgrat tot, en el moment que aquests jocs, que ara són tant temptadors, toquessin les escoles o els instituts, es convertirien en camps erms, avorrits.

Tot plegat em porta al pensament, que fa mesos, per no dir anys em ronda pel cap. No és la tecnologia la que ens canviarà les maneres de fer de mestre i professor, és el ferm convenciment que nosaltres els mestres i professors ja no podem fer classe com feiem fa deu o vint o trenta anys.

Els nostres mestres a principis del segle XX ja ho van començar a assajar, però nosaltres no vam seguir les seves doctrines. Freinet (wikipedia), Piaget, etc, ja ens parlaven de la creativitat, la cooperació, de la difusió, de l’art, de la biblioteca, de la revista, de la investigació, de descobrir, de connectar, de mitjans de comunicació, fins i tot i en la seva mesura de les noves tecnologies (les seves) etc.

Nosaltres vam estudiar en una escola avorrida, en la que només havíem de memoritzar, només memoritzar, i com nosaltres tota una generació, o dues o tres.

Ha arribat el moment de tornar al que és essencial en l’educació, el que és prioritari. Tots sabem com s’aprèn millor, com és més agradable arribar al coneixement… i recordar-lo. Fem-ho possible. Canviem les nostres maneres, els nostres mètodes, les nostres organitzacions. Capgirem el que no funciona i valorem el que realment és important.

Finalment, un prec: no siguem més Atiles en un camp preparat per a ser cultivat i que doni fruits.

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El vertígen?

  1. Joan Ayats diu:

    Hola Pitu,
    l’antre dia a Vic en l’entrega dels I Premis Blocs Educatius d’Osona se’m va passar poder parlar amb tu. Amb el tràfec de l’organització em vaig quedar amb les ganes de comentar-te que vaig trobar encertat el teu discurs. És bo veure que hi ha gent amb les idees ben definides. Moltes gracies per la teva presència i la xerrada.

    Salutacions,

  2. jmartine diu:

    Hola Joan,

    celebro que us agradés la xerrada. A mi m’hauria encantat poder intercanviar unes paraules amb tu, de fet vaig aconseguir fer-ho amb unes poques persones mestres i professorat en la major part. Ta’gareixo el comentari i em dona anims a seguir-hi pensant per compartir.

    Cordialment

  3. Joan Ayats diu:

    Ja ho té això el ser blocaire, quan et queden algunes coses donant voltes per dins al cap, al final acaben sortint en forma de post.

    http://fonsdepantalla.blogspot.com/2010/06/la-xerrada-den-pitu-i.html

    Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *