El raconet de les ciències

El mètode científic es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Normalment es basa en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l’observació i l’experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.

Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:

• El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L’observació es distingeix de l’experimentació en què mentre aquesta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produeix sobre fenòmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts.

• El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments –o que es poden fer unes determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic

Els elements del mètode científic són:

Segons la cuarta enquesta de Percepció Social , presentada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia. (FECYT)

* Van ser entrevistat més de 7 mil homes i dones majors de 15 anys a totes les comunitats autònomes.

* Per primer cop la salud i la medicina apareixen com els temes que més interessen a la població espanyola, per damunt dels esports

* Augmenta significativament la quantitad d’espanyols que creuen que la ciència té més beneficis que perjudicis i diminueix el nombre de persones que manifesta que la ciència no els interessa.

* L’interès per la ciència és major en joves i disminueix a mesura que augmenta l’edat.

* Els dos grups professionals millor valorats pels espanyols són els metges i els científics.

Font: http://www.fecyt.es

El principi de la navalla d’Occam (o navalla d’Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d’Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.

• En l’actualitat, és enunciat de la següent forma:

“De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida”

• La versió d’Isaac Newton pot ser més ben entesa:

We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. És a dir: “Hem d’admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguin vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.”

Segons l’ús modern, “vertader” pot significar “ben establert”.

La navalla d’Occam també ha estat anomenada “economia de postulats”, o “principi de la simplicitat”.Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és “Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres.”

La Navalla d’Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important fer notar que és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis són igualment simples, i la Navalla d’Occam no expressa cap preferència en aquests casos.

Per exemple, després d’una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidència d'”una tempesta”, i “un arbre caigut”, una hipòtesi racional podria ser “la tempesta ha tombat l’arbre”. Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, un fort vent ha tombat l’arbre, més aviat que un bòlid, o un elefant. La hipòtesi que “l’arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d’alçada”, implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d’alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenció, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d’alçada. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.

La Navalla d’Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això en ment quan escrigué el 1933 que “El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver de abandonar la representació adequada d’una dada simple de l’experiència”, sovint parafrasejat com “Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples.” Hom ha simplificat en excés la Navalla d’Occam dient: “La més simple explicació és la millor” (o la “vertadera”).

Cal recordar que Guillem d’Occam potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d’Aristòtil postula que “la natura opera en el camí més curt possible.”

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Navalla_d’Occam

Ara que ja hem deixat enrera la primera dècada d’aquest segle, és hora de fer balanç dels esdeveniments i descobriments científics més importants de la dècada.  Podem dir que hi ha moltes troballes i, per tant, la importància és una mica subjectiva.

Per a l’Instituto Smithsoniano dels EEUU, els més importants són (Font: EL MUNDO):

1. El genoma humà
2. ‘Ardi’, el nostre ancestre
3. El mapa del Big Bang
4. El canvi climàtic
5. Hormones
6. Aigua a Mart
7. No al diseny inteligente
8. La solució a la conjectura de Poncairé
9. La teràpia gènica
10. Predicció d’ huracans

Un canvi per al conegut divulgador espanyol Eduard Punset (Font: XL SEMANAL) son:

1. La teràpia gènica
2. L’edat de l’Univers
3. Aigua a Mart
4. El genoma humà
5. L’accelerador de partícules LHC
6. La creació de vida al laboratori
7. Evolució i ADN (no som esclaus de la nostra genètica)
8. “Ardi” el nostre ancestre
9. La solució al problema matemàtic més difícil del món. (conjectura de Poincaré)
10. La conquesta de la Terra per part de la societat  (generalització de l’ús d’Internet i les xarxes socials)

Com podeu veure hi ha algunes diferències, però també moltes coincidències. I vosaltres que penseu? Falta algun descobriment o avenç important? 

Després de realitzar aquesta pregunta,els nostres alumnes han donat aquestes respostes:

• El gran desenvolupament dels sistemes de comunicació (Internet, telefonia mòbil…)
• Els avenços en la indústria dels medicaments, el descobriment de vacunes i els avenços en els tractaments de malalties incurables fins al moment (càncer i sida).
• La observació i el coneixement de l’Univers (satèl·lits, viatges espacials, …).
• Investigacions amb cèl·lules mare (clonació).
• Els mitjans de transport (avions, alta velocitat, vehícles elèctrics, híbrids,  …)

• La fecundació in vitro.
• Els avenços en robòtica i nanotecnologia.
• El genoma humà.
• La invenció d’aparells dissenyats per al diagnòstic exacte de certes malalties.
• El desenvolupament del sistema de posicionament global (GPS).

Stephen William Hawking va néixer l’any 1942 a Oxford ( Gran Bretanya). És físic i cosmòleg, i a escrit llibres de divulgació de gran èxit, com ara A Brief History of Time  al 1988, Black Holes and Baby Universes and Other Essays al 1993, The Univers in a Nutshell al 2001, A Briefer History of Time el 2005, a més d’articles publicats en revistes científiques especialitzades.

Ha obtingut nombrosíssims premis, entre els quals el Príncipe de Asturias de la concòrdia el 1989. Aquestes són algunes de les frases que va utilitzar Steven Hawking durant  aquest acte de recollida de premis. 

“En una societat democràtica els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques de manera que puguin prendre decissions informades i no dependre tan sols dels experts”

“Què es pot fer per aprofitar aquest interès i donar als ciutadans l’educcació científica que necessiten per prendre decisions informades en temes com la pluja àcida, l’efecte hivernacle, les armes nuclears o l’enginyeria genètica? Clarament, la base ha d’estar en el que s’ensenya a les escoles”

” Científics i enginyers tendeixen a expressar les seves idees en forma d’equacions, perquè necessiten conèixer els valors exactes de les quantitats. Però per a altres persones n’hi ha prou amb una comprensió substancial dels conceptes científics. I això pot expressar-se mitjançant paraules i diagrames, sense l’ús d’equacions.”

Font: Fundación Principe de Asturias

http://www.fundacionprincipedeasturias.org

Més informació a: http://www.hawking.org.uk

El discurs de Hawking ens tracta de convèncer de la importància de conèixer la ciència, fins i tot si escollim una carrera professional allunyada de la biologia, la física, la química… però no cal que sigui una ciència profunda, amb equacions i expresions matemàtiques, sinó una ciència entenedora, que faciliti una alfabetització científica per a tots i que ens permeti estar informats, per a poder opinar i decidir sobre moltes qüestions i temes del present i del futur en els quals la ciència té un paper molt important.

La última notícia que tenim de S. Hawking és:

Stephen Hawking descarta la existencia de Dios para explicar el origen del Universo

Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/02/ciencia/1283415274.html

El astrofísico británico Stephen Hawking. | AP