Aquí us deixo un glossari espanyol-anglès de termes científics que penso que us pot ser de gran utilitat en les classes de ciències en anglès.
Comentaris RSS 
Retroenllaç
El camí de la ciència ha estat llarg i sinuós des que els grecs van desterrar les explicacions màgiques per estudiar la natura de forma racional. Després de Tales, Pitàgores i Demòcrit han transcorregut més de 26 segles plens de descobriments, persecucions, heretgies, revolucions i tecnologies, tot això, fruit del treball d’homes i dones que han canviat el món en tractar de comprendre tota mena de fenomens, de vegades en contra del pensament establert en cada època. A l’antiga Grècia, aquests pensadors eren savis que conjugaven matemàtiques, astronomia, medicina i filosofia en canvi, avui els científics són superespecialistes en les seves àrees d’estudi.
En aquest gran metro de la ciència s’hi situen científics que han destacat en diverses disciplines i han canviat radicalment la nostra concepció de la naturalesa, com Darwin, Newton o Einstein.
Recorre amb ells aquest trajecte ple de línies que avancen, es ramifiquen, es creuen … i atenció als transbordaments!
Font: muyinteresante.es
Comentaris RSS RetroenllaçGuillem Anglada-Escudé, un astrofísic espanyol, i altres astrònoms del Carnegie Institute d’Estats Units han descobert un nou planeta extrasolar que per la seva mida i per la temperatura de la seva superfície podría albergar vida. La nova “superterra”, és un exoplaneta que han anomenat GJ667Cc i té una massa equivalent a 4,5 vegades la de la Terra, té una òrbita de 28’15 dies (1 any cada 28 dies) al voltant d’una estrella nana vermella (la GJ667C) amb un terç de la masa del Sol i situada a 22 anys llum del Sistema Solar, és a dir molt propera però aquest fet no impedeix que hi hagi aigua líquida, es a dir,es un planeta potencialment habitable.
Font: Carnegie Institution i elmundo.es
Comentaris RSS Retroenllaç
Conèixer el mapa genètic d’una persona és conèixer l’alfabet de la vida d’aquella persona, el seu potencial i el seu límit biològic i genètic. Fins ara el preu que calia pagar per a desxifrar aquest codi era massa car per a utilitzar aquesta tècnica en medicina convencional, però ara l’empressa nord-americana Life Technologies ha anunciat el proper llançament al mercat d’un equip anomenat Ion Proton, que permet seqüenciar els aproximadament 25.000 gens de l’ADN humà en un únic dia i a un preu de 1.000 dolars, es a dir, uns 758 euros, un preu que podriem anomenar “low cost”, ja que es considera un cost assumible en ús clínic.
La tecnologia actual encara costa entre 2.300 i 3.800 euros, però es espectacular pensar que fa dos anys el cost era de 75.000 euros i el Projecte Genoma Humà, que va tardar 13 anys en aconseguir el genoma complet, 2003, va costat uns 2.047 milions d’euros.
.La seqüenciació pot ser especialment útil en el diagnòstic de malalties hereditaries com la fibrosis quística, l’hemofília o la distròfia muscular de Duchenne o també pot aplicar-se en el tractament de tumors de forma més personalitzada.
Font: El País. 30 de gener de 2012
Comentaris RSS RetroenllaçSegons l’Observatori del Clima Espacial, avui a les 03:59 hi ha hagut una explosió solar classificada com M9, quasi una flamarada X, les més grans que existeixen. Es tracta de la tempesta solar més potent dels últims mesos i ha tenyit de llum ultraviolada el cel del planeta. Segons els experts, l’origen d’aquesta flamarada és la taca solar 1402. L’explosió en forma d’ionització s’ha vist des d’Australia, des de Nova Zelanda, des de la Xina i des de la Índia amb diversos minuts de diferència.
Ara s’estan estudiant quins impactes podria tenir aquesta quan arribi a la Terra (previsiblement el dimarts 24 o dimecres 25), ja que la magnetosfera terrestre es troba actualment en procés de recuperació de la flamarada de categoria M3,2 que va tenir lloc el passat 19 de gener i que va impactar al nostre planeta el passat dissabte dia 21 de gener de 2012.
Les imatges han estat captades per l’Observatori Solar de la NASA (Solar Dynamics Observatory).
Font: elmundo.es
Comentaris RSS Retroenllaç
En aquesta primera prova s’intentarà comprovar si les cèl·lules transferides són segures, és a dir, si no donen lloc a tumors o a altres reaccions patològiques, i si el malalt les tolera bé. Les cèl·lules mare tenen com a característica fonamental la seva capacitat de copiar-se a si mateixes indefinidament, i en el cas de ser transferides a un lesionat medul·lar, l’objectiu és que aquesta reproducció es tradueixi en una porció de medul·la espinal sana. El potencial d’infinita multiplicació implica, no obstant, el risc que produeixi un teixit cancerós. El malalt que experimentarà la teràpia rep tractament al centre mèdic Shepherd d’Atlanta (Geòrgia). El fàrmac injectat és de l’empresa Geron.
En els últims anys s’han aplicat tractaments de regeneració de lesions cardíaques i òssies amb cèl·lules mare obtingudes de teixit de persones adultes. La seva funció és molt similar a les embrionàries, encara que aquestes últimes són més eficaces.
Comentaris RSS Retroenllaç Comentaris RSS RetroenllaçEl mètode científic es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Normalment es basa en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l’observació i l’experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.
Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic
Els elements del mètode científic són:
Comentaris RSS RetroenllaçSegons la cuarta enquesta de Percepció Social , presentada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia. (FECYT)
* Van ser entrevistat més de 7 mil homes i dones majors de 15 anys a totes les comunitats autònomes.
* Per primer cop la salud i la medicina apareixen com els temes que més interessen a la població espanyola, per damunt dels esports
* Augmenta significativament la quantitad d’espanyols que creuen que la ciència té més beneficis que perjudicis i diminueix el nombre de persones que manifesta que la ciència no els interessa.
* L’interès per la ciència és major en joves i disminueix a mesura que augmenta l’edat.
* Els dos grups professionals millor valorats pels espanyols són els metges i els científics.
Font: http://www.fecyt.es
Comentaris RSS RetroenllaçEl principi de la navalla d’Occam (o navalla d’Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d’Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.
• En l’actualitat, és enunciat de la següent forma:
“De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida”
• La versió d’Isaac Newton pot ser més ben entesa:
We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. És a dir: “Hem d’admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguin vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.”
Segons l’ús modern, “vertader” pot significar “ben establert”.
La navalla d’Occam també ha estat anomenada “economia de postulats”, o “principi de la simplicitat”.Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és “Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres.”
La Navalla d’Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important fer notar que és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis són igualment simples, i la Navalla d’Occam no expressa cap preferència en aquests casos.
Per exemple, després d’una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidència d'”una tempesta”, i “un arbre caigut”, una hipòtesi racional podria ser “la tempesta ha tombat l’arbre”. Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, un fort vent ha tombat l’arbre, més aviat que un bòlid, o un elefant. La hipòtesi que “l’arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d’alçada”, implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d’alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenció, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d’alçada. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.
La Navalla d’Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això en ment quan escrigué el 1933 que “El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver de abandonar la representació adequada d’una dada simple de l’experiència”, sovint parafrasejat com “Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples.” Hom ha simplificat en excés la Navalla d’Occam dient: “La més simple explicació és la millor” (o la “vertadera”).
Cal recordar que Guillem d’Occam potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d’Aristòtil postula que “la natura opera en el camí més curt possible.”
Comentaris RSS Retroenllaç
Prepara't per les PAU