El raconet de les ciències

El camí de la ciència ha estat llarg i sinuós des que els grecs van desterrar les explicacions màgiques per estudiar la natura de forma racional. Després de Tales, Pitàgores i Demòcrit han transcorregut més de 26 segles plens de descobriments, persecucions, heretgies, revolucions i tecnologies, tot això, fruit del treball d’homes i dones que han canviat el món en tractar de comprendre tota mena de fenomens, de vegades en contra  del pensament establert en cada època. A l’antiga Grècia, aquests pensadors eren savis que conjugaven matemàtiques, astronomia, medicina i filosofia en canvi, avui els científics són superespecialistes en les seves àrees d’estudi.

En aquest gran metro de la ciència s’hi situen científics que han destacat en diverses disciplines i han canviat radicalment la nostra concepció de la naturalesa, com Darwin, Newton o Einstein.

Recorre amb ells aquest trajecte ple de línies que avancen, es ramifiquen, es creuen … i atenció als transbordaments!

Font: muyinteresante.es

Conèixer el mapa genètic d’una persona és conèixer l’alfabet de la vida d’aquella persona, el seu potencial i el seu límit biològic i genètic. Fins ara  el preu que calia pagar per a desxifrar aquest codi era massa car per a utilitzar aquesta tècnica en medicina convencional, però ara l’empressa nord-americana Life Technologies ha anunciat el proper llançament al mercat d’un equip anomenat Ion Proton, que permet seqüenciar els aproximadament 25.000 gens de l’ADN humà en un únic dia i a un preu de 1.000 dolars, es a dir, uns 758 euros, un preu que podriem anomenar “low cost”, ja que es considera un cost assumible en ús clínic.

La tecnologia actual encara costa entre 2.300 i 3.800 euros, però es espectacular pensar que fa dos anys el cost era de 75.000 euros i el Projecte Genoma Humà, que va tardar 13 anys en aconseguir el genoma complet, 2003, va costat uns 2.047 milions d’euros.

.La seqüenciació pot ser especialment útil en el diagnòstic de malalties hereditaries com la fibrosis quística, l’hemofília o la distròfia muscular de Duchenne o també pot aplicar-se en el tractament de tumors de forma més personalitzada.

Font: El País. 30 de gener de 2012

Continua llegint »

Segons l’Observatori  del Clima Espacial, avui a les 03:59 hi ha hagut una explosió solar classificada com M9, quasi una flamarada X, les més grans que existeixen. Es tracta de la tempesta solar més potent dels últims mesos i ha tenyit de llum ultraviolada el cel del planeta. Segons els experts, l’origen d’aquesta flamarada és la taca solar 1402. L’explosió en forma d’ionització s’ha vist  des d’Australia, des de Nova Zelanda, des de la Xina i des de la Índia amb diversos minuts de diferència.

Ara s’estan estudiant quins impactes podria tenir aquesta quan arribi a la Terra (previsiblement el dimarts 24 o dimecres 25), ja que la magnetosfera terrestre es troba actualment en procés de recuperació de la flamarada de categoria M3,2 que va tenir lloc el passat 19 de gener i que va impactar al nostre planeta el passat dissabte dia 21 de gener de 2012.

Les imatges han estat captades per l’Observatori Solar de la NASA (Solar Dynamics Observatory).

Font:  elmundo.es

El mètode científic es refereix a un conjunt de tècniques per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs. Normalment es basa en la recol·lecció d’evidència empírica, observable i mesurable, emprant els principis de raonament lògic. Aquestes tècniques permeten reunir un cos de dades fruit de l’observació i l’experimentació, a partir de les quals es poden formular teories.

Hi ha dos pilars bàsics del mètode científic:

• El primer és la reproductibilitat, és a dir, la capacitat de repetir un determinat experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. De la mateixa manera donades unes determinades circumstàncies tothom pot observar, amb els mateixos instruments científics uns determinats fenòmens. L’observació es distingeix de l’experimentació en què mentre aquesta darrera es pot reproduir a voler, la primera es produeix sobre fenòmens espontanis. Aquest pilar es basa, essencialment, en la comunicació i publicitat dels resultats obtinguts.

• El segon pilar és la falsabilitat. És a dir, que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments –o que es poden fer unes determinades observacions, per mitjà dels instruments científics adients, sempre que es donin unes condicions determinades- que en el cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A8tode_cient%C3%ADfic

Els elements del mètode científic són:

Segons la cuarta enquesta de Percepció Social , presentada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia. (FECYT)

* Van ser entrevistat més de 7 mil homes i dones majors de 15 anys a totes les comunitats autònomes.

* Per primer cop la salud i la medicina apareixen com els temes que més interessen a la població espanyola, per damunt dels esports

* Augmenta significativament la quantitad d’espanyols que creuen que la ciència té més beneficis que perjudicis i diminueix el nombre de persones que manifesta que la ciència no els interessa.

* L’interès per la ciència és major en joves i disminueix a mesura que augmenta l’edat.

* Els dos grups professionals millor valorats pels espanyols són els metges i els científics.

Font: http://www.fecyt.es

El principi de la navalla d’Occam (o navalla d’Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d’Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base del mètode reduccionista.

• En l’actualitat, és enunciat de la següent forma:

“De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida”

• La versió d’Isaac Newton pot ser més ben entesa:

We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. És a dir: “Hem d’admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguin vertaderes i suficients per explicar la seva aparició.”

Segons l’ús modern, “vertader” pot significar “ben establert”.

La navalla d’Occam també ha estat anomenada “economia de postulats”, o “principi de la simplicitat”.Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és “Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres.”

La Navalla d’Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important fer notar que és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis són igualment simples, i la Navalla d’Occam no expressa cap preferència en aquests casos.

Per exemple, després d’una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidència d'”una tempesta”, i “un arbre caigut”, una hipòtesi racional podria ser “la tempesta ha tombat l’arbre”. Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, un fort vent ha tombat l’arbre, més aviat que un bòlid, o un elefant. La hipòtesi que “l’arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d’alçada”, implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d’alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenció, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d’alçada. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.

La Navalla d’Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això en ment quan escrigué el 1933 que “El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver de abandonar la representació adequada d’una dada simple de l’experiència”, sovint parafrasejat com “Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples.” Hom ha simplificat en excés la Navalla d’Occam dient: “La més simple explicació és la millor” (o la “vertadera”).

Cal recordar que Guillem d’Occam potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d’Aristòtil postula que “la natura opera en el camí més curt possible.”

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Navalla_d’Occam

Ara que ja hem deixat enrera la primera dècada d’aquest segle, és hora de fer balanç dels esdeveniments i descobriments científics més importants de la dècada.  Podem dir que hi ha moltes troballes i, per tant, la importància és una mica subjectiva.

Per a l’Instituto Smithsoniano dels EEUU, els més importants són (Font: EL MUNDO):

1. El genoma humà
2. ‘Ardi’, el nostre ancestre
3. El mapa del Big Bang
4. El canvi climàtic
5. Hormones
6. Aigua a Mart
7. No al diseny inteligente
8. La solució a la conjectura de Poncairé
9. La teràpia gènica
10. Predicció d’ huracans

Un canvi per al conegut divulgador espanyol Eduard Punset (Font: XL SEMANAL) son:

1. La teràpia gènica
2. L’edat de l’Univers
3. Aigua a Mart
4. El genoma humà
5. L’accelerador de partícules LHC
6. La creació de vida al laboratori
7. Evolució i ADN (no som esclaus de la nostra genètica)
8. “Ardi” el nostre ancestre
9. La solució al problema matemàtic més difícil del món. (conjectura de Poincaré)
10. La conquesta de la Terra per part de la societat  (generalització de l’ús d’Internet i les xarxes socials)

Com podeu veure hi ha algunes diferències, però també moltes coincidències. I vosaltres que penseu? Falta algun descobriment o avenç important? 

Després de realitzar aquesta pregunta,els nostres alumnes han donat aquestes respostes:

• El gran desenvolupament dels sistemes de comunicació (Internet, telefonia mòbil…)
• Els avenços en la indústria dels medicaments, el descobriment de vacunes i els avenços en els tractaments de malalties incurables fins al moment (càncer i sida).
• La observació i el coneixement de l’Univers (satèl·lits, viatges espacials, …).
• Investigacions amb cèl·lules mare (clonació).
• Els mitjans de transport (avions, alta velocitat, vehícles elèctrics, híbrids,  …)

• La fecundació in vitro.
• Els avenços en robòtica i nanotecnologia.
• El genoma humà.
• La invenció d’aparells dissenyats per al diagnòstic exacte de certes malalties.
• El desenvolupament del sistema de posicionament global (GPS).

Stephen William Hawking va néixer l’any 1942 a Oxford ( Gran Bretanya). És físic i cosmòleg, i a escrit llibres de divulgació de gran èxit, com ara A Brief History of Time  al 1988, Black Holes and Baby Universes and Other Essays al 1993, The Univers in a Nutshell al 2001, A Briefer History of Time el 2005, a més d’articles publicats en revistes científiques especialitzades.

Ha obtingut nombrosíssims premis, entre els quals el Príncipe de Asturias de la concòrdia el 1989. Aquestes són algunes de les frases que va utilitzar Steven Hawking durant  aquest acte de recollida de premis. 

“En una societat democràtica els ciutadans necessiten tenir uns coneixements bàsics de les qüestions científiques de manera que puguin prendre decissions informades i no dependre tan sols dels experts”

“Què es pot fer per aprofitar aquest interès i donar als ciutadans l’educcació científica que necessiten per prendre decisions informades en temes com la pluja àcida, l’efecte hivernacle, les armes nuclears o l’enginyeria genètica? Clarament, la base ha d’estar en el que s’ensenya a les escoles”

” Científics i enginyers tendeixen a expressar les seves idees en forma d’equacions, perquè necessiten conèixer els valors exactes de les quantitats. Però per a altres persones n’hi ha prou amb una comprensió substancial dels conceptes científics. I això pot expressar-se mitjançant paraules i diagrames, sense l’ús d’equacions.”

Font: Fundación Principe de Asturias

http://www.fundacionprincipedeasturias.org

Més informació a: http://www.hawking.org.uk

El discurs de Hawking ens tracta de convèncer de la importància de conèixer la ciència, fins i tot si escollim una carrera professional allunyada de la biologia, la física, la química… però no cal que sigui una ciència profunda, amb equacions i expresions matemàtiques, sinó una ciència entenedora, que faciliti una alfabetització científica per a tots i que ens permeti estar informats, per a poder opinar i decidir sobre moltes qüestions i temes del present i del futur en els quals la ciència té un paper molt important.

La última notícia que tenim de S. Hawking és:

Stephen Hawking descarta la existencia de Dios para explicar el origen del Universo

Font: http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/02/ciencia/1283415274.html

El astrofísico británico Stephen Hawking. | AP