L’aranya fa mitja
damunt una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.
Les mosques beneites
la miren badant;
no saben que un dia
potser hi moriran!
L’aranya, molt llesta,
segueix fent ganxet,
estira les potes
i canta baixet.
F. Bofill, A. Puig i F, Serrat
Visca la pluja i els dies de sol!
No amaguis les banyes, petit caragol!
I visca la lluna i el sol mariner,
la barca a la platja i els nois al carrer!
I els dies més grisos, i els dies més clars,
i aquestes nits curtes amb dies tan llargs!
De nits i de dies tu ets el meu sol.
No amaguis les banyes, petit caragol!
Helena Vidal
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
Núria Albó
H i havia una formiga
que buscava a la seva amiga.
Aquesta era una girafa
molt alta i molt golafre.
Que arribava amb el seu coll
a arbres, fulles i matolls.
Va trobar-la dins del bosc
quan ja era molt fosc.
Es posaren a sopar
fulles verdes d’en Jordá.
Enveja tenia la formiga
de l’altitud de la seva amiga.
La petita formiga plorava
i la girafa la consolava.
La formiga es tranquil·litzava
i tal com era es conformava.