L’aranya fa mitja
damunt una flor,
la tela que fila
és com si fos d’or.

Les mosques beneites
la miren badant;
no saben que un dia
potser hi moriran!

L’aranya, molt llesta,
segueix fent ganxet,
estira les potes
i canta baixet.

F. Bofill, A. Puig i F, Serrat