Què li daremal Noiet de la Mare?

Què li darem que li pugui agradar?

L’ovella diu:

—Esquileu-me la llana,

que un matalàs ben tovet se’n farà.

Diu el vell pi:

—Recolliu-me les branques

i enceneu foc per donar-li escalfor.

—Muuuuuunyiu-me bé

—diu la vaca calmosa—

i de llet deu-li un bon petricó.

—Jo faré mel

—diu l’abella feinera—

que el llavi tendre li pugui endolcir.

—Jo —diu el vent—

arracono les boires

perquè l’Estel il ·lumini el camí.

—Si tingués veu

—diu la flor—, jo voldria

fer-li cantades bressant-lo en el llit.

El seu desig

ple d’amor fa el prodigi.

Sense cantar-li, l’Infant s’ha adormit.

(Joana Raspall)