La nit de Nadalel bosc s’engalana;

els avets s’estiren

per fer la sardana

entorn del Nadó.

Una soca vella

no pot afegir-s’hi

i diu amb tristor:

—Jo ja no sóc bona

per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen

les veuetes blanques

dels àngels que diuen:

—Sí, que vals! no ploris!

seràs el tió!
(Joana Raspall)