• Anàlisi del desenvolupament sociohistòric i situació actual de les llengües d’Espanya, amb especial atenció a la llengua catalana. 
• Estudi comparatiu de les principals varietats dialectals de les llengües catalana i castellana dins i fora de la península. 
• Aplicació d’estratègies de reflexió interlingüística en situacions d’ús de la llengua que permetin observar, descriure, diferenciar, identificar, recopilar, etc. elements i fenòmens lingüístics. 
• Detecció i rebuig de prejudicis i estereotips lingüístics en diferents textos i situacions. 
• Anàlisi dels fenòmens del contacte entre llengües: bilingüisme, préstecs, interferències; comparació entre diglòssia lingüística i diglòssia dialectal; argumentació al voltant del paper actual de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, en situacions personals, acadèmiques i socials. 
• Anàlisi i defensa dels drets lingüístics en el context de la seva expressió en lleis i en declaracions institucionals. 
• Causes i conseqüències de la convivència entre llengües a través de diversos models. 
• Diferenciació entre llengües minoritàries i llengües minoritzades en situacions reals. 
• Argumentació al voltant de la sostenibilitat lingüística en el context social i acadèmic. 
• Identificació de prejudicis i estereotips lingüístics i formulació de formes d’evitar-los, tant a l’aula com a la vida quotidiana de l’alumnat i els mitjans de comunicació. 

Aplicació d’estratègies de producció, comprensió i anàlisi crítica de textos orals, escrits i multimodals de diferents àmbits amb atenció conjunta als següents aspectes: 

• Participar en interaccions orals i escrites de caràcter formal, amb especial atenció als moments de prendre i cedir la paraula i de la cooperació conversacional i cortesia lingüística, en situacions d’ús de la llengua acadèmica i social. 
• Comprensió del sentit global, de les relacions entre les diverses parts, selecció i retenció de la informació rellevant, identificació de la intenció de l’emissor, detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i no verbal i valoració de la forma i el contingut del text, en textos orals i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i socials. 
• Planificació i cerca de la informació, textualització i revisió, adequació a l’audiència i al temps d’exposició, amb especial atenció als elements no verbals, als trets discursius i lingüístics de l’oralitat formal i de la deliberació oral argumentada, en el context de la producció de textos orals pertanyents a l’àmbit acadèmic i social. 
• Identificació del sentit global del text i anàlisi de la relació entre les parts, i de la intenció de l’emissor; detecció i rebuig dels usos discriminatoris del llenguatge verbal i icònic, i valoració de la forma i el contingut del text, en textos escrits i multimodals procedents de diverses fonts, especialment de contextos acadèmics, dels mitjans de comunicació i socials. 
• Elaboració de textos escrits i multimodals atenent al seu procés: planificació, redacció, revisió i edició, correcció gramatical i ortogràfica i propietat lèxica, en el context de la producció de textos escrits pertanyents a l’àmbit acadèmic i social. 
• Cerca autònoma i selecció d’informació procedent de fonts diverses amb criteris de fiabilitat, qualitat i pertinència; anàlisi, valoració, reorganització i síntesi de la informació en esquemes propis i transformació en coneixement; comunicació i difusió de la informació reelaborada de manera creativa i respectuosa amb la propietat intel·lectual amb citació precisa de les fonts. Detecció de notícies falses, distorsió i manipulació informativa, i verificació de fets en situacions diverses dels àmbits personal, social i acadèmic. 

• Reconeixement, anàlisi i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seves formes d’expressió en textos diversos. 
• Reconeixement, anàlisi i ús de recursos lingüístics per adequar el registre a la situació de comunicació en textos diversos.  
• Reconeixement, anàlisi i ús de connectors, marcadors discursius i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text en textos diversos. 
• Reconeixement, anàlisi i ús de relacions entre les formes verbals i nominals com procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i la utilització dels temps verbals, elements lèxics i la morfosintaxi en textos diversos. 
• Reconeixement, anàlisi i ús de la correcció lingüística i revisió ortogràfica, gramatical i tipogràfica dels textos. Ús eficaç de diccionaris, manuals de consulta i de correctors ortogràfics en suport analògic o digital, en textos diversos. 
• Reconeixement, anàlisi i ús dels signes de puntuació com a mecanisme organitzador del text escrit i la seva relació amb el significat, en textos diversos 

• Lectura d’obres rellevants de la literatura universal contemporània, que suscitin reflexió sobre el propi itinerari lector, així com la inserció en el debat interpretatiu de la cultura, amb especial atenció als següents aspectes. 
• Selecció de les obres amb l’ajuda de recomanacions especialitzades. 
• Participació activa en el circuit literari i lector i en altres experiències culturals en context presencial i digital. Utilització autònoma de tota mena de biblioteques. 
• Expressió argumentada dels gustos lectors personals. Diversificació del corpus llegit, atenent els circuits comercials del llibre i distingint entre literatura canònica i de consum, clàssics i bestsellers. 
• Comunicació de l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge específic i atenent a aspectes temàtics, gènere i subgènere, elements de l’estructura i l’estil i valors ètics i estètics de les obres. 
• Mobilització de l’experiència personal, lectora i cultural per establir vincles entre l’obra llegida i aspectes de l’actualitat i altres manifestacions literàries o artístiques. 
• Recomanació de les lectures en suports variats, atenent aspectes temàtics, formals i intertextuals. 

• Lectura i anàlisi de clàssics de les literatures catalana i castellana des de l’Edat Mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, a partir d’itineraris temàtics o de gènere, amb especial atenció als següents aspectes. 
• Construcció compartida de la interpretació de les obres a través de discussions o converses literàries. 
• Anàlisi dels elements constitutius del gènere literari i la seva relació amb el sentit de l’obra, i dels efectes d’aquests elements i els seus recursos expressius en la recepció del lector. 
• Utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística per interpretar les obres i comprendre’n el lloc en la tradició literària. 
• Interpretació d’obres i comprensió del seu lloc en tradició literària a través de la utilització de la informació sociohistòrica, cultural i artística. 
• Establiment de vincles intertextuals entre obres i altres manifestacions artístiques en funció de gèneres, temes, tòpics, estructures i llenguatges. Reflexió al voltant dels elements de continuïtat i ruptura. Gèneres: novel·la, narració breu, teatre, poesia, assaig, etc. Temes: amor, amistat, mort, viatge, etc. Tòpics: amor post mortem, beatus Ille, carpe diem, donna angelicata, homo viator, locus amoenus, memento mori, omnia mors aequat, tempus fugit, theatrum mundi, ubi sunt, vita flumens… 
• Expressió argumentada de la interpretació dels textos, integrant els diferents aspectes analitzats i atenent els seus valors culturals, ètics i estètics. Lectura amb perspectiva de gènere. 
• Lectura expressiva, dramatització i recitat d’obres i fragments literaris atenent a les processos de comprensió, apropiació i oralització implicats. 
• Creació de textos d’intenció literària a partir de les obres llegides. 

• Elaboració de conclusions pròpies argumentades sobre els principis gramaticals i la seva aplicació, amb un metallenguatge específic, a partir de l’observació, descripció i comparació de les unitats lingüístiques, i del contrast entre llengües, amb especial atenció als següents aspectes. 
• Experimentació amb unitats gramaticals (des de la paraula fins a l’oració), formulació d’hipòtesis i regles, contraexemples, generalitzacions, utilitzar el metallenguatge específic en contextos d’ús real de la llengua. 
• Diferències rellevants i interseccions entre llengua oral i llengua escrita, atenent a aspectes sintàctics, lèxics i pragmàtics de textos reals de caràcter acadèmic i social. 
• Relació entre la forma (categories gramaticals i relacions estructurals) i el significat de les paraules i els sintagmes (funcions sintàctiques, funcions semàntiques/papers temàtics i estructura informativa de l’oració simple i l’oració composta), en funció del propòsit comunicatiu. 
• Ús de procediments d’adquisició i formació de paraules i reflexió sobre els canvis en el significat; reflexió al voltant de les relacions semàntiques entre paraules; els valors denotatius i connotatius en funció de la seva adequació al context i el propòsit comunicatiu. 
• Ús autònom de diccionaris, manuals de gramàtica i altres fonts de consulta per obtenir informació gramatical de caràcter general encarat a la millora de la comprensió i expressió orals i escrites.