Perquè, tot i les dificultats d’ accés al finançament, tenim a la nostre disposició serveis d’orientació que ens ajuden a trobar possibles solucions.
La segona gran barrera per emprendre és la manca d’accés a finançament.
Actualment, existeixen línies de micro-crèdit especifiques per a dones emprenedores que permeten l’ accés financer a aquelles que es troben en situacions més dificultoses.
El 82% dels negocis obren en un període de sis mesos des del cobrament d’un microcrèdit; aquesta dada és significativa ja que ens indica que les dones emprenedores depenen de l’ accés a aquest capital per poder començar la seva activitat.
Font:” Informe sobre el impacto de los microcréditos del Banco Mundial de la Mujer.”
i perquè tanta dona emprenadora? serà que només elles tenen dificultat per obrir el negoci o que?
Bon dia Guillem,
Això és un monogràfic sobre les dones i el fet de ser emprenedores amb les dificultats que això suposa.
Les dificultats són tant per a homes com per dones a l’ hora d’ emprendre . Els pocs ajuts que hi ha en el món de l’emprenedoria van cap els col·lectius més desafavorits, que en situacions de crisi encara són més vulnerables i tenen més dificultats, els joves (homes i dones), les dones que volen emprendre ja que és un col.lectiu desfavorit i que té dificultats, els majors de 45 ( homes i dones) i els discapacitats.
Aquest article parlar sobre els micro crèdits, que és una manera d’ engegar negocis en llocs molt pobres i on la dona és la que tira endavant l’ economia domèstica i el dia a dia .Són elles “les dones” les que gràcies a aquests microcrèdits han pogut tirar endavant un petit negoci i donar de menjar a la seva família i d’altres famílies del seu entorn. Aquestes dones gràcies a aportacions molt petites han aconseguit reeixir la seva economia i la del seu entorn. Quan aquestes mateixes quantitats eren els homes els dipositaris acabaven desapareixen…
Peró no cal agafar s’ho com un menys preu cap el col-lectiu de “dones emprenedores”. En moments de dificultats cal ser assertiu i buscar quines són les eines que tenim per tirar endavant el negoci que volem fer.
Ànims i bona feina !
Hola a tots!
Només volia dir que si algú sap alguns preus que tenen algunes gestories per a realitzar les diferents activitats que m’ho fassi saber siusplau! Que n’he trobat varis però costa molt.. Moltes gràcies!
Angels dius que no s’ha d’agafar com a un menys preu però de totes maneres cal destacar que sempre som una segona opció per iniciar un negoci, sempre es dóna més confiança als homes i és bastan trist. De totes maneres penso que la intenció és bona i que és bo que s’ajudi a les persones que estan és situacions més precàries. Esperem que aquesta visió cap a la dona vagi canviant amb el temps!!
Jo estic totalment d’acord amb la Míriam. Sempre estem amb la mateixa història dels homes i dones però bueno, també tinc l’esperança que això es vagi arreclant amb el pas del temps. De totes maneres, es molt positiu que puguis tenir una ajuda i una empenta per poder emprendre en el projecte que cadascú vulgui.
Adrià jo posaria els preus una mica més barats que els que teniu a la gestoria on treballes, ja que així podràs captar més gent i serà un punt a favor teu per què molta gent si els i surt més barat no aniran a Vic o Manlleu i així la gent a sobre que els i sortiran més barates les gestions i també s’estalviaran un viatge de 20km aproximadament.
També aprofito per demanar si alguna persona sap o ha vist alguna empresa que vengui màquines de gimnàs li agrairia que m’ho digues. Gràcies.
PD: Àngels això és una discriminació pels homes amb els micro-crèdits.
Bon dia a tots/es,
Els col.lectius vulnerables ho són més en situació de crisi, i els col.lectius vulnerables són els joves, les dones , els majors de 45 anys i els discapacitats. Aquest col-lectius són els que tenen més dificultats per incorporar-se al món laboral, sigui com a treballadors o com a empresaris. És trist però en la nostra societat funciona així.
Ara com ara i amb la situació que estem de crisi greu, no hi ha gaires ajuts per a emprenedors, però el que no podem fer és trobar injust un ajut que es pugui donar a un col.lectiu desafavorit. Al contrari ens n’hauríem d’alegrar. El que cal és buscar a quins ajuts , siguin: ICOS, crèdits tous o subvencions podem accedir cadascú de nosaltres en funció del negoci que volem endegar.
Per altre banda hauríem d’entendre que un ajut és només per començar i si pensem ser emprenedors i viure de les subvencions que ens puguin arribar, malament ho tenim..!
Cal tenir idees, ganes de treballar i emprendre, caure i aixecar-se tantes vegades com calgui i sobretot creure en el nostre projecte per sobre de tot.
Homes i dones hem de treballar junts per aconseguir els nostres objectius i cadascú de nosaltres reeixir en allò que som millors…
Vinga emprenedors ànims i endavant !
Pd:Jordi hauries de llegir detalladament l’article i els arguments sobre els microcrèdits , ja que penso que no n’has fet una lectura prou acurada.
Jordii que no t’has ni llegit l’article! jojoj
Personalment també trobu injust l’ho complicat que és per aquestes persones integrar-se en el món laboral ( discapacitats, majors de 45 anys.. etç). Però d’alguna manera qui po millorar la situació econòmica o si més no en part, són els emprenedors i per això mateix s’haurien de donar més subvencions a aquest col·lectiu.
Com és possibe que una ajuda per la dona hagi creat tanta polèmica, que s’ens ajudi empendre es perquè a molts llocs ens discriminen. I per una ajuda que ens donen, a sobre els del sexe oposat és queixen…No trobo que sigui coherent queixar-se del que els donen als altres, si desprès si us en donen a vosaltres , bé que parerieu la mà.