Un quadre multicolor amb llet #experimentenconfinament# de la Tania Cabezuelo de 5è B

A la Tània li encanta dibuixar i crear, així que no ha pogut triar millor experiment: fer un quadre multicolor amb llet.

Teniu també fusta d’artista? O de científic?…bé segur que de totes dues coses, així que aquest experiment es ideal per a vosaltres, a passar una tarda ben divertida…

Material necessari:aigua,un plat,llet (si es sencera millor perquè es més espesa),colorants alimentaris (que són líquids hidrosolubles), sabó rentaplats (líquid màgic) i es clar  bastonets de les orelles (que farà de llapis)

Que s’ha de fer?

1.Es deixen caure molt suaument diverses gotes de colorant, si pot ser de colors diferents sobre un recipient amb llet sencera. Les gotes queden concentrades i no es dissolen completament en la llet.

2.Mullem el bastonet amb líquid màgic (sabó rentaplats) i toquem al centre dels colors. Observem com els colors s’allunyen del bastonet ràpidament.

3.Anem tocant suaument amb el bastonet mullat de sabó a sobre dels colors a poc a poc. Observem com aquests es van movent i barrejant.

ATENCIÓ, has de dibuixar sempre per damunt de la superficie, mai, mai, suquis, ni remenis (es barrejarien els colors i no podries dibuixar). El joc consisteix amb molt de compte tocar la punteta del bastonet amb sabó per damunt…suau i cap a on tu vulguis…

 Com funciona? Això tan divertit i creatiu és “pura ciència” quotidiana. Té un fonament químic: Les molècules de sabó tenen un extrem liposoluble i un altre extrem hidrosoluble. Aquesta característica fa que el costat liposoluble s’uneixi als greixos, mentre que el costat hidrosoluble fa que el sabó es dissolgui en l’aigua. Per aquesta raó utilitzem el sabó per rentar.

-A més a més, el sabó modifica la tensió superficial de l’aigua, debilitant-la. La tensió superficial és una propietat de l’aigua que permet que certs objectes i éssers vius puguin surar a la superfície de l’aigua tot i tenir una major densitat.

-Els colorants no es dissolen ràpidament perquè a la llet no només hi ha aigua, si bé n’és un dels components principals. L’existència de greixos fa que els colorants quedin concentrats.

-Així  per una banda, estem trencant la tensió superficial de l’aigua.

Tensió superficial: “En general, en els líquids cada molècula és atreta per les molècules més pròximes en totes les direccions i amb la mateixa intensitat. En canvi, en les molècules de la superfície, al no tenir molècules per sobre que també les atraguin, apareix una força resultant dirigida cap avall que tendeix a portar la molècula cap a l’interior del líquid reduint així aquesta superfície al mínim. El resultat és que el líquid sembla com si estigués envoltat d’una membrana elàstica, la tensió superficial, que és la responsable de la resistència que ofereixen les superfícies lliures dels líquids a la seva ruptura.”

-Per què ho entenguis millor,  és una propietat de l’aigua que fa que la capa de la superfície es comporti com una “pell” ja que les molècules de l’aigua s’atrauen entre elles i exerceixen una tensió. Aquesta tensió superficial facilita que hi hagi insectes, com el sabater, que es puguin desplaçar per la superfície de l’aigua sense enfonsar-se. I explicaria el perquè els vaixells surin per damunt l’aigua.

-Aquesta característica del sabó (liposoluble i hiposoluble) permet que es pugui rentar bé amb ell, ja que fa que les gotes d’aigua siguin més petites i menys cohesionades, i d’aquesta manera poden penetrar més fàcilment, per exemple, en les fibres d’un teixit. Per altra banda, el fet que després els colors es vagin barrejant i dissolent a poc a poc és conseqüència de l’efecte del sabó sobre la llet. Les molècules de sabó són per una banda hidròfobes i per altra hidròfiles. El sabó fa que el greix, l’aigua i la resta de components de la llet es moguin facilitant d’aquesta manera el moviment dels colorants.

Un quadre per a la posteritat: Si t’ha quedat tan surrealista i bonic que no t’ho creus ni tu. I vols tenir un record, posa-hi al damunt quan el tinguis acabat suament un foli, amb molt de compte (que no es mogui gens el líquid, gens…), altre cop fes-ho molt suau damunt la superficie, ara…deixa’l assecar…Ja tens un “design milk” per la teva habitació

MISSATGE SECRET, #experimentenconfinament# de la Judit Roman de 5è C i el Gonzalo Hernández de 5è A

La Judit i el Gonzalo han triat el mateix experiment per fer a casa seva, aquí teniu les seves imatges. No m’estranya, amb tots a casa tantes hores, saber escriure missatges secrets es una gran sort i si a sobre fas ciència, doncs BINGO. Què han fet? Han fet aparèixer el què han escrit en un paper blanc (en el que sembla que no hi ha pas res d’escrit)  quan l’apropem a una font de calor

Vinga, segur que esteu impacients per saber com escriuen missatges “top secret”  oi? Voleu fer-ho també?

Necessitareu: Bastonet de cotó, full blanc, i una espelma i com a  Reactius:Llet, suc de llimona,aigua, vinagre,suc de ceba,sucre i suc de poma  .

Què has de fer?

1-Agafar un bastonet, suca’l a la llet (o al suc de llimona, vinagre, suc de ceba, solució de sucre, suc de poma, mel diluida…) i escriu  allò que vulguis en el paper.

2-Molt important (abans d’aixecar el full enlaire) el deixes secar

3-Ara ho apropes a una font de calor, en aquest cas una espelma. També ho pots provar sota/sobre  la llum d’estudi, apropet de la porta del forn per fora si a casa estan cuinant, damunt el radiador si el tens encès, i si es un dia molt calurós i tens paciència el pots deixar al sol. Això si si vols anar ràpid com ells han fet i fer-ho amb una espelma, demana a algun adult que t’hi ajudi una mica, ja que s’ha de vigilar de no apropar massa el paper a l’espelma  per evitar que es cremi.

4- I tatxan! Veus com per art de màgia que va apareixent tot allò que has escrit o dibuixat.

Segur que t’estas preguntant el perquè ha passat oi? 

L’ àcid cítric (el que està en els reactius com el vinagre, suc de llimona…)  és el responsable de fer que les lletres invisibles que hem escrit amb suc de llimona, es tornin visibles quan hi apliquem una font de calor. El suc de llimona, que és translúcid i lleugerament groc, conté àcid cítric. L’àcid cítric és un sòlid blanc, que no es distingeix sobre el paper on hem escrit amb suc de llimona. Ara bé, quan escalfem el paper que conté aquest àcid cítric, l’àcid cítric es descompon mitjançant una reacció química i es transforma en uns altres compostos que ja no són blancs (són més aviat de color marró) i per tant, els veiem sobre el paper.

UNA CURIOSITAT: Ells no son els únics que han volgut provar aquest experiment. La tinta invisible és el terme aplicat a un nombre de líquids que segueixen sent invisibles a l’ull després de ser escrits en el paper fins que s’utilitzen alguns mitjans per fer l’escriptura visible. Alguns de vosaltres m’heu ensenyat a vegades uns rotuladors que semblen transparents…doncs, ara sabeu quin compost porten dins (àcid cítric).

Aquest tipus de tintes invisibles es van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial per passar missatges sense que l’enemic se n’assabentés. Diuen però, pels més romàntics que  també es  feien servir entre enamorats…

Un ou ferrat sense foc, #experimentenconfinament# de l’Ariadna Torres de 5è A

ATENCIÓ: Després aquest ou no es menja, només es per observar. Recordeu el que sempre diem a ciències: prohibit tastar res del que estem utilitzant a ciències! A casa les normes son les mateixes.

En aquest cas l’Ariadna, ha volgut fer màgia a la “cuina”, ben fet Ariadna…tens de qui aprendre! El que ha fet ha estat veure com es possible fregir un ou sense utilitzar el foc o cap tipus d’escalfor; sinó fent reaccionar els reactius, autèntica química.

Què ha necessitat? Un plat fondo i com a reactius: ou i alcohol de farmàcia (al laboratori li diríem etanol)

Què ha fet? Ha trencat un ou i l’ha posat en un plat fondo. Ha tirat per damunt etanol i de al cap de pocs segons ha tingut un ou ferrat (“fake”) al seu davant. Fixeu-vos que allà on no hi ha tocat l’etanol trigarà molt més o ni tan sols arribarà a cuatllar com un ou ferrat (quedarà aquella part liquosa com estava)

Per què li ha passat això? Quina és l’explicació científica? Apunteu! Apunteu! El que ha observat l’Ariadna  és una reacció de desnaturalització. La transformació que observem quan fregim un ou consisteix en un canvi estructural de les proteïnes, és a dir, passen de tenir una estructura terciària  a una de primària amb la corresponent pèrdua d’activitat biològica.En moltes proteïnes aquest canvi no és reversible (vol dir que ja no el podem mai tornar a tenir com abans, s’ha transformat, ha sofert un canvi químic permanent).

Així el que li passa al nostre ou ferrat quan el fem a la paella es un procés de desnaturalització. I ara hem descobert gràcies a aquest experiment que la desnaturalització no es produeix només per escalfor sinó també es pot produir pel contacte  amb certes substàncies com l’etanol o bé induint un canvi en el pH en el medi. 

L’ou que bota #experimentenconfinament#del Biel Pérez de 5è C

El Biel ha fet l’experiment d’un ou dins de vinagre i/o coca-cola i/o suc de llimona, i ha hagut d’esperar  3 dies? I sabeu que ha descobert? Doncs que la closca de l’ou ha desaparegut, sí, sí, com ho sentiu. I no només això sino que a més es torna flexible. Si tot ha sortit bé, toca si està flexible, asseca-la i  intenta de botar-lo unes quantes vegades, sembla una pilota oi?

Ah i si el tunnejar de colors: agafa un potet de melmelada o iogurt, i li poses colorant (espera 3 dies més), treu-lo i deixa’l assecar…Tens una pilota que bota.

Què necessites?  Un got, un ou i els reactius que triis i tinguis més a mà(vinagre, coca-cola, suc de llimona…). I si et surt bé i el vols tintar després (colorant…)

Què has de fer?

  1. Submergir l’ou en un got  ple de vinagre, en un ple de coca-cola o en un ple de suc de llimona (ATENCIÓ: ha de quedar tot ben cobert pel líquid o reactiu!!!)
  2. Esperar tres dies i observar què passa.

Què ha passat? Com ho expliquem científicament? 

En aquest experiment el que ha succeït és una reacció d’àcid-base. L’àcid acètic del vinagre reacciona amb el carbonat càlcic de la closca de l’ou, tot alliberant CO2 en forma de bombolles i acetat càlcic, que queda dissolt en el vinagre. La coca-cola i el suc de llimona també contenen àcids que poden dur a terme aquesta reacció.

L’ou no tan sols perd la seva closca sinó que ja t’hem dit quetambé adquireix una consistència gomosa i augmenta el seu tamany. Això és degut a que part del líquid travessa la membrana semipermeable de l’ou per un fenomen d’osmosi (l’aigua travessa la membrana per equilibrar la concentració d’aigua entre les dos parts, dins i fora de l’ou)

.

NOTA: Si afegim la tinta d’un retolador florescent al vinagre, l’ou quedarà florescent!

Ciències en confinament!

 

“A la vida, res no ha de ser temut, només ha de ser comprès. Ara és el moment de comprendre més per témer menys”. Marie Curie

En moments com els actuals, el paper de les ciències s’entenen i es necessiten més que mai. Us imagineu que algun de vosaltres algun dia pot treballar en trobar una vacuna? O en provar un nou medicament?

Cada vegada que veig per la televisió aquests dies un científic intentant explicar el què passa amb el COVID-19 em porta a pensar que “tot anirà bé”. Acabarem trobant respostes a aquesta gran pregunta mundial que ha suposat aquesta pandèmia. 

A l’aula de ciències hem après que en tot allò que ens envolta i més senzill hi podem aplicar el mètode científic (OBSERVAR, PREGUNTAR-NOS, FER HIPÒTESIS, EXPERIMENTAR I TREURE’N CONCLUSIONS). Així ho han aplicat els alumnes de cicle superior, aprofitant aquests dies a casa per EXPERIMENTAR. Sens dubte, bona tria heu fet,  bon moment per  per posar  en pràctica a casa tot el que a l’escola hem treballat a l’aula. Animeu-vos com elles i ells a  convertir casa vostra en un petit laboratori per observar i experimentar amb coses quotidianes i que potser mai no ens hi havíem ni fixat que ho podíem fer.

Per fer-ho han comptat amb una bona ajuda:

Busqueu i cliqueu damunt d’aquests enllaços:

El de química en família: http://labvirtual.iciq.es/experiments-a-casa/

I el de Can ciència: https://www.surtderecercapercatalunya.cat/can-ciencia-els-experiments-del-confinament/

Agraïm la tasca de l’equip RECERKIDS (impulsat per Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya), al que aquest any també estàvem acceptats a participar amb els alumnes de 5è al Congrés a la URV, per seguir  assessorant-nos i acompanyant-nos en aquest temps de confinament per oferir “bona ciència” i motivar la vocació científica.

Programar a casa com a l’escola

Hola famílies! L’aula de ciències us vol acompanyar aportant algun repte per pensar.

Ja fa temps que a  l’escola aprenem a programar. És un aprenentatge que ens fa utilitzar el cervell i practicar la construcció de idees “pas a pas”.

Comencem amb la pàgina CODE.

És una pàgina dissenyada per que els infants aprenguin a programar per blocs. Funciona a l’ordinador i a la tablet.

Cada bloc és una instrucció per aconseguir el repte. S’han d’enganxar els blocs com a un puzzle per aconseguir l’objectiu.

PROPOSTES:

Comencem amb propostes per cicle inicial. Els alumnes més grans ja coneixeu la pàgina i podeu buscar l’etapa que més us agradi.

A primer podeu remenar el curs A.

Per segon podeu fer la seqüència d’artista.

Proveu aquestes activitats! Segur que us ajudaran a concentrar-vos una estona. Però recordeu no que s’ha massa temps davant de la pantalla.

 

 

Els de 5è hem començat el cicle fent de geòlegs

Ens hem fixat en la nostra muntanya preferida…i que n’és de diferent una de l’altra. El relleu de la Terra canvia al llarg del temps. El que ara veiem com una serralada impressionant i única i irrepetible s’ha originat i moldejat per processos geològics: interns o externs. Estudiant els diferents tipus de roques ens hem pogut adonar de com ha estat aquesta transformació. Què produeix l’àcid sobre una roca magmàtica? I sobre una metamòrfica? I una sedimentària? Com les puc diferenciar?

Per què les gimnastes utilitzen carbonat de magnesi i en canvi el talc pels nadons? No són iguals? Aparentment ho semblen…què les diferencia?

Són guix de debó els que tenim a classe? Aquestes i altres preguntes són les que hem intentat donar resposta…i això continuarà…

La geologia encara ens guarda molts secrets que volem descobrir. 

6è comença el curs experimentant sobre el so

Què és el so? Com viatja? Quines característiques té?Els alumnes de 6è s’han estrenat aquest any a l’aula de ciències amb un  taller de So i acústica. D’aquesta manera han pogut conèixer, a través d’experiments, diferents propietats i conceptes relacionats amb el so, com la longitud d’ona, els instruments i mesures, la velocitat,  el volum, la freqüència, el timbre o la ressonància

No heu sentit molt escàndol? Érem nosaltres intentant fer pujar i baixar els decibels amb l’ECODAD!

Això només acaba de començar…i comencem amb molt de ritme! 

Els alumnes de 5è s’atreveixen a descobrir més del cos humà, i dels aparells implicats en la nutrició

Aprendre com està fet el cos humà i, sobretot, com funciona és sens dubte un repte important. Ho ha estat per als científics que al llarg de dos mil anys, des de Galè a l’actualitat, han investigat l’anatomia i la fisiologia humanes, aquest coneixement a educació primària permet no només conéixer, sinó entendre, valorar, cuidar i estimar el nostre cos com una màquina perfecta i alhora molt complexa.

Després de les disseccions del segon trimestre, aquest tercer trimestre hem treballat amb models el tema de la nutrició en l’ésser humà. Intentant així representar i fer visible allò que és invisible o abstracte, hem pogut discutir en grup sobre possibles explicacions i hem creat   prediccions justificades sobre el què, com i per què  passa.

El primer repte era entendre el camí dels nutrients des del punt de vista del model integrat del cos humà i  saber diferenciar aliments i nutrients.

De fet si hem d’explicar la funció de nutrició en poques paraules tots més o menys vam arribar al resultat que  consisteix a com fer arribar a totes les cèl·lules del nostre cos aquelles substàncies externes necessàries perquè puguin fer tot allò necessari per sobreviure.

Així que amb materials diversos vam intentar fer un esquema de coneixement que explicites com els nutrients entren, es processen i són usats per obtenir noves estructures i energia i què passava amb les substàncies de rebuig.

Primer adonant-nos i fent models de les nostres dents, cercant quin tub representaria millor el nostre esòfag,  experimentant el procés pel que passa un tros de pa dins d’àcid com passaria en el nostre estòmac, reproduint com seria el nostre intestí…De manera visual i acompanyat de debat i alguna controvèrsia entre nosaltres ens vam anar posant d’acord per descriure el procés de digestió.

Ara ens calia passar a l’aparell respiratori, volíem saber-ne més. Per entendre’l i poder explicar-lo, vam fer una petita maqueta on cada material utilitzat corresponia  a una part del cos. Cada grup va ser responsable de crear la seva maqueta i alhora cercar informació per donar raó i entendre el funcionament de la maqueta. A la maqueta, quan estirem el guant de làtex, el volum augmenta i això fa que l’aire entri als globus de l’interior de l’ampolla, tal com passa a l’aparell respiratori quan inspirem. Quan deixem anar el guant de làtex, el volum total disminueix i l’aire dels globus és expulsat, tal com passa a l’aparell respiratori quan expirem. A la maqueta, el forat de la part de dalt del tap representa el nas; les palletes, representen la tràquea i els bronquis; els dos globus representen els pulmons; l’ampolla representa la caixa toràcica; el guant de làtex que tanca l’ampolla representa el diafragma. Ens vam adonar que  no hi ha cap força externa que ens permeti introduir o extreure l’aire dels pulmons i que, per tant, ha de ser un mecanisme intern el que faci possible la respiració. Això explicaria el per què no ens ofeguem sota l’aigua quan bussegem.

I com diuen a les bones sèries…el curs vinent continuarà! Descobrir el nostre cos ens permet apreciar com en som de magnífics, únics i irrepetibles que som. Tot un misteri de màquina el nostre cos, que interessant!