Ocells | Aproximació al coneixement d’alguns ocells de Catalunya

L’ànec collverd

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Anas platyrhynchos.
Família: Anàtids.

L’ànec collverd és un ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca. Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.
Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

Mascle

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats.

Femella

Plomatge d’estiu

Mascle i femella en vol

Menja plantes aquàtiques i també granotes i insectes.
Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol.
La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Femella amb aneguets

Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.
És un animal tranquil que arriba a viure en zones urbanes (parcs amb petits llacs).
S’aixeca per volar fàcilment des de l’aigua. Vola amb rapidesa.
Viu entre 20 i 30 anys.

Més informació, cant i fotos de l’anec collverd

Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de Anas platyrhynchos, anàtids, ànec collverd | Deixa un comentari

El cucut reial

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Clamator glandarius.
Família: Cucúlids.

Cucut reial juvenil

El cucut reial és un ocell de la família dels cucúlids d’uns 40 cm de llarg.
Les parts superiors són de color marró fosc tacades de blanc; en canvi per sota és de color blanc crema.
El cap per sobre és gris i té una petita cresta.
La cua és llarga i fosca, amb la part final blanca.
El bec és fort i de color gris fosc. Les potes són fosques.
Menja insectes, cargols, sargantanes i petits mamífers.
La femella pon un o uns quants ous de color verd blavós amb taques marronoses en el niu de garses, de corbs o de cornelles. En total pot pondre fins a 18 ous en diferents nius.

Niu de garses

Els ous són incubats pels pares adoptius durant uns 15 dies. Un cop neixen conviuen perfectament amb els pollets propis del niu. Marxen del niu uns 24 dies més tard.
Viu en zones obertes amb arbres esparsos, sobretot a les comarques de la plana de Lleida (El Segrià, El Pla d’Urgell L’Urgell, La Noguera, Les Garrigues), si bé també se’l pot veure per tot Catalunya.
Es capaç d’estar moltes hores immòbil, vigilant, espiant els moviments de les garses. Un cop aquestes fan els seus nius, el cucut reial es prepara per parasitar-los.
És un ocell que podem trobar a Catalunya durant la primavera i l’estiu; els mesos freds emigra a l’Àfrica, al sud del desert del Sàhara.

Més informació, cant i fotos del cucut reial

Publicat dins de Clamator glandarius, cucúlids, cucut reial | Deixa un comentari

La puput

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Upupa epops.
Família: Upúpids.

La puput és un ocell d’uns 28 cm de llarg. És de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. El bec és prim, corbat i llarg. Té una cresta que pot obrir i tancar, amb les puntes negres.

El seu cant és molt fàcil d’identificar, ja que fa “pu-pu-put”.
Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d’insectes.

Fa el niu en forats d’arbres vells o en cases enrunades.
La femella pon 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies.
Els pollets comencen a volar al cap d’unes 4 setmanes.

Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d’un lloc a l’altre mentre va picotejant.

A la tardor emigra i se’n va cap a l’Àfrica, retornant al febrer següent.

Més informació, cant i fotos de la puput

Algunes dites sobre la puput:

Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.
Quan canta el puput és molt moll o és molt eixut.
Quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut.
La puput i el cucut, per l’abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà.

Publicat dins de puput, Upupa epops, upúpids | Deixa un comentari

El pica-soques blau

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Sitta europaea.
Família: Sítids.

Petit ocell grassonet d’uns 14 cm de llarg.
El seu plomatge per sobre és gris blavós; per sota és marró clar amb tons rogencs als costats; té una franja negra que va del bec fins a cada costat del coll.
Les ales són grises. La gola és blanquinosa.
El bec és gris fosc i punxegut.
Les potes són curtes, de color marró groguenc; els dits tenen fortes ungles.
La cua és curta, de color gris blavós amb taques negres als costats i petites taques blanques que només es veuen quan l’obre.

Menja insectes, larves, aranyes i petits mol·luscos. També menja fruits secs com avellanes i glans que trenca colpejant-los amb el seu bec.

Fa el niu en forats de troncs d’arbres i en escletxes de roques o murs de pedra. De vegades aprofita els nius que han deixat els picots.

Té el costum de tapar el forat amb fang deixant només l’espai suficient per poder passar. A l’interior hi posa trossets d’escorça i fulles seques.
La femella pon 6-9 ous blancs amb punts marronosos i el cova durant 14 dies. Els pollets comencen a volar cap als 24 dies.

Viu en els boscos de la muntanya mitjana i l’alta muntanya.
En els llocs on no fa molt fred es queda sempre al mateix territori; en canvi dels llocs més gèlids emigra cap a zones més càlides de la terra baixa.

Vola d’arbre en arbre de manera ràpida. També baixa al terra i camina fent salts. Quan arriba al tronc d’un arbre clava les ungles a la fusta i grimpa per l’escorça tant cap amunt com cap per avall. De seguida que nota que és vist, s’amaga a l’altre costat del tronc.
Viu uns 3 anys.
És un excel·lent grimpador i és capaç de pujar pel tronc amb rapidesa i facilitat.

Cant i més fotos del pica-soques blau.

Publicat dins de pica-soques blau, sítids, Sitta europaea | Deixa un comentari

El passerell

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Carduelis cannabina.
Família: Fringíl·lids.

El passerell és un ocell que fa uns 13 cm de llarg.
El cap és grisós. Pel dors és de color marró, té les ales i la cua marronoses amb franges blanques als marges.
El mascle té el pit vermellós i una taca al front del mateix color en època d’aparellament.
La femella és més ratllada.
Menja petites llavors i insectes.
Fa el niu en un arbust prop del terra.
El niu està fet amb herba, folrat de pèls i llana.
La femella pon 4-6 ous de color blavós amb taques vermelloses. Els ous són incubats sobretot per la femella durant 11 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2 setmanes.
Viu en terres cultivades amb abundància de matolls.
Durant l’hivern es reuneixen grups de molts passerells i caderneres, que volen junts cercant menjar. El seu vol és ràpid i ondulat. Acostuma a parar-se en arbres aïllats o en arbustos des dels que domini un bon camp de visió.
El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos del passerell

Més informació, cant i fotos del passerell

Publicat dins de Carduelis cannabina, fringíl·lids, passerell | Deixa un comentari

El mosquiter comú

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Phylloscopus collybita.
Família: Sílvids.

El mosquiter comú és un petit ocell que fa uns 10-11 cm de llarg i pesa uns 6-9 grams.
És de color marró verdós per sobre i blanquinós per sota. Té una franja fina clara allargada damunt de l’ull, com una mena de cella. Una altra franja més fosca li creua l’ull des del bec fins al clatell.

La seva cua és curta i estreta. Les potes són fosques.
Menja insectes i aranyes que captura entre les branques i les fulles.
Fa el niu amb molsa i herbes seques i el revesteix amb plomes; el fa entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 5-6 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 12-13 dies. Les cries comencen a volar al cap de dues setmanes.
Fa una o dues postes anuals.
Viu en zones amb abundància de matolls i camps erms.
És un ocell difícil d’observar perquè s’amaga entre els arbustos; en canvi és més fàcil sentir-lo cantar, sobretot a la primavera i a la tardor.

Pot viure uns 5 anys.
És un ocell que viu sempre en les zones més humides del nostre país; en canvi durant l’hivern és més freqüent ja que arriben molts mosquiters d’altres llocs d’Europa per passar els mesos freds.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos del mosquiter comú

Escolteu el cant i veieu més fotos del mosquiter comú

Publicat dins de mosquiter comú, Phylloscopus collybita, sílvids | Deixa un comentari

La garsa

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Pica pica.
Família: Còrvids.

La garsa és un ocell d’uns 46 cm de llarg, de plomatge blanc i negre, amb una llarga cua.
Les plomes de les ales i de la cua agafen tonalitats blavoses i verdoses metal·litzades.

El bec és fosc.
Les potes també son fosques.

Menja insectes, ratolins, sargantanes, ous d’altres ocells, llavors, restes d’animals morts i altres restes orgàniques dels abocadors.
El mascle i la femella viuen junts tota la vida.

Fan el niu amb fang i branquetes a la part superior dels arbres.
La femella pon 5-6 ous de color gris verdós i els incuben durant uns 18 dies.
Els pollets resten al niu durant 4 setmanes.

Viu en zones cultivades, als boscos i també en parcs i jardins de les ciutats.
Vola en estols emetent el típic cant “xac-xac-xac”.
Des de molt antic ha tingut la fama de guardar objectes brillants en els seus nius.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos de garses

Escolteu el cant i veieu més fotos de la garsa

Publicat dins de còrvids, garsa, Pica pica | 1 comentari

L’esplugabous

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Bubulcus ibis.
Família: Ardèids.

L’esplugabous és un ocell camallarg que fa 51 cm i que té el plomatge de color blanc amb taques vermelloses i ocres.

El bec és llarg i de color groguenc; el coll és allargat i gruixut.
Les potes també són llargues i de color fosc, però quan cria es tornen vermelloses.

Menja insectes, peixos, granotes, invertebrats aquàtics i terrestres, sargantanes, serps i petits micromamífers, com ratolins.
Fa el niu dalt dels arbres o entre els matolls propers a l’aigua.

La femella pon entre 3 i 5 ous blavosos i els incuba uns 22-23 dies.
Els pollets són capaços de marxar del niu al cap d’unes 6 setmanes.

Viu prop de rius, basses i pantans on segueix els ramats de bous, cavalls i altres animals domèstics.
També se’l veu darrera dels tractors que llauren i deixen al descobert petits animals que estaven sota terra.

Acostuma a viure en colònies que es desplacen juntes buscant menjar.
Actualment se’n veuen força exemplars a l’abocador del Segrià proper al riu Segre.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos de l’esplugabous

Més informació, cant i fotos de l’esplugabous.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de ardèids, Bubulcus ibis, esplugabous | 4 comentaris

La cuereta blanca

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Motacilla alba.
Família: Motacíl·lids.

La cuereta blanca és un ocell que fa uns 18 cm de llargada, de llarga cua i de coloració blanca, grisa i negra.

El mascle té la part superior del cap de color negre, la cara blanca i la gorja negra. El dors és grisós i la panxa blanquinosa. Les ales són negres amb línies blanques. La cua també és negra. La femella és més grisosa.

Menja insectes i aràcnids, que busca pels camps de conreu.

Fa el niu en escletxes de les roques i també en forats d’edificis. El recobreix amb pèls, llana i plomes.
La femella pon 5-6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu al cap de 4 setmanes.
Viu prop de rierols, horts i zones amb vegetació baixa; també abunda en zones habitades.

Camina amb rapidesa movent el cap i la cua de manera molt elegant.

Els adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori on crien; però també n’hi ha que migren.
Viu uns 5 anys.

Cliqueu aquí per veure una selecció de fotos de la cuereta blanca

Més informació, cant i fotos de la cuereta blanca.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cuereta blanca, Motacilla alba, motacíl·lids | Deixa un comentari

El cruixidell

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Emberiza calandra.
Família: Emberízids.

El cruixidell és un ocell de la família dels emberízids que fa uns 18 cm de llarg. És de color marronós amb taques fosques per tot el cos, tant al dors com al ventre.

El cap és gran i arrodonit i el bec és robust i groguenc.
La cua també és llisa i marronosa.
Les potes són groguenques.
Menja insectes i llavors.

Construeix el niu amb herbes i arrels a terra.
La femella pon 3-5 ous de color gris o marró amb ratlles fosques, que incuba durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de 10 dies.
Pot fer una o dues postes per any, durant la primavera i l’estiu.

Viu en zones agrícoles (de pastura i camps de cereals) i en zones obertes totalment desproveïdes d’arbres i de matolls grans.
Acostuma a volar amb les potes penjant. Es para sobre arbustos, cables i pals de baranes.