L’arpella

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Circus aeruginosus.
Família: Accipítrids.

L’arpella és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 50-56 cm de llargada i uns 110-125 cm amb les ales obertes. Pesa entre 500 i 800 g.
El mascle per sobre és de color marró fosc i per sota és marró clar.

El cap i les galtes són marró clar amb ratlles fosques. Els ulls són foscos.
Les ales són fosques amb una àmplia franja gris blavosa que les creua.
La cua és grisa platejada.
El bec és fosc, fort i gran. Les potes són fortes i groguenques.
La femella és marronosa amb el front i el coll blanquinós.


Menja ocells aquàtics, ous, rates d’aigua, granotes i serps.
Fa el niu a terra, entre la vegetació aquàtica dels marges.
La femella pon 2-6 ous blavosos i els incuba durant 38 dies.
Els pollets comencen a volar al cap de 5-6 setmanes després de néixer.
Viu en zones humides amb abundant vegetació de ribera (rius, estanys, aiguamolls).
Vola movent lentament les ales i planeja llargament.
Es passa moltes hores quieta al terra o sobre una branca cercant alguna presa. Quan en veu alguna es llença a l’aigua per agafar-la.

Actualment és escàs a l’estiu i nidifica en pocs llocs (embassaments d’Utxesa, delta del Llobregat). En canvi és més nombrós com a ocell hivernant, ja que moltes arpelles del centre i nord d’Europa venen a passar l’hivern a Catalunya.
Viu 15 anys.

Cant i més fotos de l’arpella.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, arpella, Circus aeruginosus | Deixa un comentari

L’aligot comú

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Buteo buteo.
Família: Accipítrids.

L’aligot comú és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 55 cm de llargada i uns 120 cm amb les ales obertes.
És de color marró fosc per sobre i més pàl·lid amb ratlles per sota. La cua és curta i arrodonida.
El mascle i la femella s’assemblen molt.

Menja petits mamífers, conills, insectes i ocells. També s’alimenta d’animals morts.
Fa el niu amb branques dalt dels arbres o en cingles.

La femella pon 2-3 ous blancs amb taques marronoses que són incubats pels 2 adults durant 7 setmanes.
Els pollets abandonen el niu al cap d’uns 50 dies.
Viu en zones boscoses, però passa molt temps planejant per àrees descobertes o parat dalt d’un pal elèctric.

Es capaç d’estar-se quiet a l’aire cercant menjar.
És un ocell molt territorial que passa tota la seva vida al mateix lloc.
Pot viure uns 25 anys.
A Catalunya se’l pot veure per tot el territori. A l’hivern venen molts aligots de centre i el nord d’Europa a passar els mesos freds.

Cant i més fotos de l’aligot comú.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, aligot comú, Buteo buteo | Deixa un comentari

El falcó pelegrí

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Falco peregrinus.
Família: Falcònids.

El falcó peregrí és un ocell rapinyaire diürn que fa entre 38 i 50 cm de llargada i uns 95-115 cm amb les ales obertes.
El mascle té el dors de color gris blavós amb ratlles grises fosques; per sota és blanquinós amb ratlles horitzontals fosques. Té una mena de grans bigotis negres.
Les potes són grogues. Les ales són punxegudes i la cua llarga.
La femella és més gran i de coloració més fosca.
Menja ocells que captura llençant-se a gran velocitat des de gran altura amb les ales plegades.
Construeix el niu en cavitats de penya-segats.
La femella pon 2-4 ous marronosos, que incuba durant uns 28-30 dies.
Les cries són capaces de volar al cap d’uns 40 dies.
Fa una posta per any.
Viu en camp obert, prop de penya-segats rocosos. S’ha adaptat fins i tot a viure en edificis alts de grans ciutats.

Acostuma a volar amb rapidesa, superant els 300 km per hora en vol picat; és l’animal més veloç del planeta.
Pot viure uns 15 anys.
A Catalunya havia estat en perill, però actualment és una espècie protegida i per tant s’està recuperant; es calcula que hi ha entre unes 250 parelles que hi viuen.

Cant i més fotos del falcó peregrí.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de falcó pelegrí, Falco peregrinus, falcònids | Deixa un comentari

El xoriguer

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Falco tinnunculus.
Família: Falcònids.

El xoriguer és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 34 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes.
El mascle té el cap i el carpó de color grisós; per sobre és de color marronós amb taques fosques; per sota és més clar amb taques allargades. La cua té una ampla franja negra al final.
La femella és de coloració més rogenca i tota tacada de manera més regular.
Menja animals petits (rèptils, mamífers, ocells, invertebrats).
Fa el niu dalt dels arbres, en cingles i en masies abandonades.
La femella pon 3-6 ous i els incuba durant 4 setmanes.
Els pollets comencen a volar un mes després de néixer.
Viu en zones obertes de tot el país, aprofitant els cingles i les àrees poc boscoses.
És capaç de volar movent ràpidament les ales i quedant-se quiet a l’aire, observant el terra cercant alguna presa.


També acostuma a parar-se als fils elèctrics o dalt dels troncs que els aguanten.
Es considera un ocell sedentari, tot i que de vegades fa petites migracions durant l’hivern.

Cant i més fotos del xoriguer.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Falco tinnunculus, falcònids, xoriguer | Deixa un comentari

La tórtora turca

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Streptopelia decaocto.
Família: Colúmbids.

 

 

La tórtora turca és un ocell d’uns 28 cm de llarg. És de color marró clar; el cap és marró rosat amb una taca negra amb el marge blanc a cada costat del coll. El bec és fosc i les potes vermelloses.

La cua és marró amb les puntes fosques i unes taques blanques als costats.
Menja llavors, brots i petits fruits.
Construeix el niu amb branques dalt dels arbres i el folra amb materials suaus.
La femella pon 2 ous blancs, que tant ella com el mascle incuben durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de tres setmanes.
Pot fer dues o tres postes per any, durant la primavera i l’estiu.
Viu en zones de cultius, als parcs de les ciutats i també prop de granges i cases aïllades.

No fa migracions; és un ocell sedentari que sempre viu al mateix lloc.
La tórtora turca és un ocell força nou a Catalunya, ja que va venir de l’Europa oriental durant la segona meitat del segle XX. Actualment es troba en les zones litorals.

Cant i més fotos de la tórtora turca.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de colúmbids, Streptopelia decaocto, tòrtora, tòrtora turca | 9 comentaris

El tudó

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Columba palumbus.
Família: Colúmbids.

El tudó és un ocell de la família dels colúmbids d’uns 40 cm de llarg.
És de color gris blavós amb el ventre rosat fosc. Té una franja blanca a cada ala. El cap és gris amb una taca blanca a cada costat del coll.
El bec és vermellós amb la punta groga i les potes són rosades.
La cua té una franja fosca al final.

Menja fruits, brots, fulles i llavors. Busca el menjar a terra o dalt dels arbres.
Construeix el niu amb branquetes dalt dels arbres.
La femella pon 2 ous blancs, que tant ella com el mascle incuben durant 17 dies. Les cries són capaces de volar al cap de quatre setmanes.
Pot fer una o dues postes per any.

Viu en zones de cultius, arbredes, boscos, i fins i tot en parcs i jardins de les ciutats.
Vola amb rapidesa. Quan aixeca el vol aleteja amb força produint un soroll característic.
Ocell molt apreciat des de l’antiguitat, ha estat caçat pel consum domèstic.

Cant i més fotos del tudó.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Columba palumbus, colúmbids, tudó | Deixa un comentari

L’agró roig

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Ardea purpurea.
Família: Ardèids.

L’agró roig és un ocell de gran tamany que fa entre 70 i 90 cm d’alçada i prop de 140 cm amb les ales obertes.
És una mica més petit que el bernat pescaire.

Té el plomatge del dors de color gris fosc amb plomes allargades de color marronós; les ales també són gris fosc, el pit vermellós, la panxa negra, el coll marró vermellós amb una línia negra i la part superior del cap negra.

El bec és llarg i de color marró groguenc; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment. Els ulls són grocs.
Les potes també són llargues i de color marronós o marró groguenc.

Menja peixos, granotes, crustacis, rèptils, insectes aquàtics, pollets d’altres ocells i petits mamífers rosegadors.
Fa el niu amb tiges vegetals entre els canyissars dels aiguamolls o en arbres de ribera.
La femella pon 4 o 5 ous de color blau verdós i els cova durant 4 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 10 dies, amagant-se entre la vegetació i començant a volar cap a les 6 setmanes.

Viu en zones aquàtiques amb abundància de canyissars, especialment als aiguamolls.
Durant el dia s’està quiet durant llargues estones entre la vegetació dels canyissars; cap al vespre és més actiu i camina buscant alguna presa.
És un animal solitari. Quan vola té el coll recollit entre les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.

És un ocell que a la tardor emigra cap a l’Àfrica tropical, retornant la primavera següent.
Pot viure uns 20 anys.

Cant i més fotos de l’agró roig.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de agró roig, Ardea purpurea, ardèids | Deixa un comentari

L’agró blanc

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Casmerodius albus.
Família: Ardèids.

L’agró blanc és un ocell de gran tamany que fa uns 90-100 cm d’alçada i prop de 150-170 cm amb les ales obertes. Pesa 1-1’5 kg.
Té el plomatge de color blanc intens. S’assembla al martinet blanc, però és més gran i no té plomall al cap.
El bec és llarg i de color groguenc amb la punta negra; el coll és allargat i li permet capturar peixos fàcilment.
Les potes també són llargues i de color negre.
Menja peixos, amfibis i petits mamífers.
Fa el niu amb branques dalt dels arbres. La femella pon entre 2 i 5 ous.
Generalment no nidifica a Catalunya, tot i que en alguns casos ho ha fet al Delta de l’Ebre. Ho fa a l’est d’Europa.
Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.
Acostuma a estar-se quiet durant llargues estones dins de l’aigua o a la vora esperant veure alguna presa.
Camina lentament amb el bec cap a baix preparat per llençar-lo amb força i capturar algun peix.
Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
Viu entre 10 i 15 anys.
És un ocell poc freqüent a Catalunya, tot i que a l’hivern es pot observar al Delta de l’Ebre i en alguns casos al Delta del Llobregat i al riu Segre.

Cant i més fotos de l’agró blanc.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de agró blanc, ardèids, Casmerodius albus | Deixa un comentari

El martinet blanc

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Egretta garzetta.
Família: Ardèids.

El martinet blanc és un ocell de la família dels ardeids que fa uns 65 cm de llarg, tot de color blanc amb el bec llarg i negre.
Les potes són negres amb els dits grocs.

Durant l’estiu els adults tenen un plomall llarg i penjant.
Menja peixos petits, granotes i invertebrats aquàtics.
Fa el niu dalt dels arbres o entre la vegetació dels aiguamolls.
La femella pon entre 3 i 6 ous de color blau verdós pàl·lid que són incubats pels dos adults entre 21 i 25 dies.
Els pollets marxen del niu al cap de 3 setmanes, tot i que comencen a volar cap als 35 dies.
Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació poc densa i alta.

Es passa llargues estones quiet esperant veure alguna presa; un cop la veu estira el coll i llença el seu bec amb mola precisió.
Vola amb força movent lentament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades.
És un ocell gregari que viu en petits grups.
Tot i que hi ha martinets blanc que migren, també n’hi ha que es queden tot l’any al Delta de l’Ebre i als Aiguamolls de l’Empordà.


Juvenil

Publicat dins de ardèids, Egretta garzetta, martinet blanc | Deixa un comentari

El martinet de nit

Publicat el 9 desembre 2011 per Ferran

Nom científic: Nycticorax nycticorax.
Família: Ardèids.

El martinet de nit és un ocell de la família dels ardèids que fa uns 65 cm de llarg, i uns 95 cm amb les ales obertes. Pesa uns 700 g.
Per sobre és fosc i per sota blanquinós. Les ales són grises. Té el front blanc i els ulls vermellosos.
El bec és allargat, fort i punxegut.
Les potes són groguenques.
Al cap hi té un plomall llarg penjant.
Els joves martinets de nit tenen el plomatge marronós amb taques més clares.

Juvenil

Menja peixos petits i insectes.
Fa el niu dalt dels arbres o d’arbustos.
La femella pon entre 3 i 5 ous de color blau verdós pàl·lid que són incubats pels dos adults entre 21 i 25 dies.
Els pollets marxen del niu al cap de 3 setmanes, tot i que comencen a volar cap als 35 dies.
Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació densa.

És un ocell que es mou a l’alba i al vespre. Durant el dia s’amaga dalt dels arbres i no es deixa veure.
Vola directament fins al lloc on vol anar.
És un ocell que viu en petits grups.
Viu al voltant d’uns 10-15 anys.
Arriba amb la primavera i marxa al començament de la tardor.

Publicat dins de ardèids, martinet de nit, Nycticorax nycticorax | Deixa un comentari