El mussol comú

Nom científic: Athene noctua.
Família: Estrígids.

El mussol comú és un petit rapinyaire nocturn que fa uns 22 cm de llarg, 55 cm d’envergadura alar i uns 200 g de pes.
És de color gris marronós amb taques blanquinoses.
Té el cap ample amb les celles blanques. La cua és curta, de color marró amb 4 franges transversals. Les ales són arrodonides.
Els ulls són grans i de color groc.

Menja insectes, cucs, ratolins, rates, petits ocells, granotes i sargantanes.
Fa el niu en forats d’arbres, de roques o en cases velles.
La femella pon 3-5 ous de color blanc, que incuba durant quatre setmanes. Les cries són capaces de volar al cap de 5 setmanes. Alguns anys cria dues vegades.
Viu en camp obert, en camps de cultiu, parcs i prop de pobles amb edificis vells en ruïnes.
No li agraden els boscos densos ni les muntanyes.
Surt cap al vespre i de matinada.

El seu vol és ràpid i en veure una presa es llança directament sobre ella; un cop l’ha capturat se l’emporta a un forat per menjar-se-la.
Moltes vegades se’l veu de dia mirant cap a tot arreu, dalt d’un vell edifici o d’una roca.
Quan està espantat mou el cap i el cos d’una manera especial.
És un ocell present a tot el territori, excepte als Pirineus i altres zones d’alta muntanya.
Pot viure uns 10 anys.
A l’antiga Grècia era l’animal sagrat de la deessa Atenea.

Cant i més fotos del mussol comú.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Athene noctua, estrígids, mussol comú | Deixa un comentari

La cuereta torrentera

Nom científic: Motacilla cinerea.
Família: Motacíl·lids.

La cuereta torrentera és un ocell que fa uns 18 cm de llargada i de coloració gris blavosa per sobre i groga per sota.
El mascle té la gorja negra durant l’estiu i blanca a l’hivern.
La llarga cua també és negra amb els marges blancs.
La femella és gris marronosa verdosa.
Menja mosques, petits insectes i petits invertebrats aquàtics.
Fa el niu amb molsa i herbes en forats de roques, murs de pedra i ponts, sempre en zones properes a l’aigua. El recobreix amb pèls.
La femella pon 4-6 ous i els incuba entre 12 i 13 dies.
Els pollets comencen a volar al cap de 2 setmanes.
Pot fer 2 postes cada any.

Viu prop de rierols i basses poc profundes; també en terres de cultiu properes a l’aigua.
Vola amb rapidesa parant-se sobre una roca o una branca prop de l’aigua movent la cua cap amunt i cap avall.
Quan està al terra corre perseguint els insectes que vol capturar.
Viu uns 5 anys. És un ocell sedentari al nostre país.

Cant i més fotos de la cuereta torrentera.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cuereta torrentera, Motacilla cinerea, motacíl·lids | Deixa un comentari

L’estornell negre

Nom científic: Sturnus unicolor.
Família: Estúrnids.

L’estornell negre és un ocell que fa uns 21 cm de llarg.
El mascle és de color negre lluent amb el bec groc.
La femella també és negra, però menys brillant.
Els estornells joves són de coloració negra marronosa.

Juvenil

Menja insectes, cucs, aranyes, llavors i fruites.
Fa el niu sota les teules o en forats de parets.
La femella pon 4-5 ous blavosos i els incuba 12-14 dies. Fa una o dues postes cada any.
Els pollets marxen del niu als 20-25 dies.
Viu cada cop més en les teulades de pobles i ciutats. Per buscar menjar se’n va als camps cultivats.
És molt gregari i s’agrupa en estols molt nombrosos, sobretot a l’hivern. Camina de pressa fent saltets. Li agrada estar sobre les antenes de les teulades, on és molt fàcil veure’l.
Es queda tot l’any en el mateix territori; per tant és un ocell sedentari.

Cant i més fotos de l’estornell negre.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de estornell negre, estúrnids, Sturnus unicolor | Deixa un comentari

L’estornell

Nom científic: Sturnus vulgaris.
Família: Estúrnids.

L’estornell és un ocell que fa uns 21 cm de llarg.
El mascle és de color negre amb tons verdosos foscos i purpuris; amb punts blanquinosos a la punta de les plomes, molt més abundants durant l’hivern.
El bec és punxegut, groc a l’estiu i fosc a l’hivern.
La femella té més taques que el mascle i menys brillantor.
La cua és curta.

Menja insectes, cucs, aranyes, cargols, llavors i fruites.
Fa el niu amb herbes seques, plomissol i molsa en forats d’arbres, de penya-segats o d’edificacions.
La femella pon 5-7 ous blavosos i juntament amb el mascle els incuben 13 dies. Fa una o dues postes cada any.
Els pollets comencen a volar al cap de 3 setmanes.
Viu prop de pobles i de camps cultivats.

És molt gregari i s’agrupa en estols molt nombrosos, sobretot a l’hivern, que es mouen junts formant veritables núvols vivents, molt visibles cap al capvespre.

Cant i més fotos de l’estornell.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de estornell vulgar, estúrnids, Sturnus vulgaris | 2 comentaris

El raspinell

Nom científic: Certhia brachydactyla.
Família: Cèrtids.

El raspinell és un ocell de color marronós, amb ratlles fosques i clares. Per sota és blanc grisós. Les ales tenen una franja blanca.
El bec és llarg, fi i lleugerament corbat. Les celles són blanques.
La cua és llisa i de color marronós. Té les plomes fortes i flexibles. L’ungla del dit posterior és llarga i li serveix per agafar-se bé.
Fa uns 12-13 cm de llarg i pesa uns 10 g.
Menja insectes que troba en l’escorça dels troncs dels arbres.
Fa el niu amb herba, arrels, fragments d’escorces i plomes en forats de l’escorça dels troncs o entre les tiges de les heures que pugen pels troncs.
La femella pon 5-6 ous blancs amb taques marronoses i els incuba dues setmanes. Els pollets comencen a volar 15 dies més tard.
Pot fer dues postes cada any.
Viu als boscos, a les arbredes de ribera i també en parcs i jardins.

Puja amb rapidesa pel tronc i les branques gruixudes dels arbres cercant menjar; la cua li serveix de suport. Segueix una trajectòria en espiral. No acostuma a baixar; es deixa anar i vola fins a un arbre del costat.

Pot viure uns 2-3 anys.

Cant i més fotos del raspinell.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Certhia brachydactyla, cèrtids, raspinell | Deixa un comentari

La cogullada fosca

Nom científic: Galerida theklae.
Família: Alàudids.

La cogullada fosca és un ocell molt semblant a la cogullada vulgar.
És una mica més petita i fa uns 16 cm de llargària i uns 34 cm d’envergadura alar.
També té el bec una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
La cua és més curta i té les plomes exteriors més rogenques.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de alàudids, cogullada fosca, Galerida theklae | Deixa un comentari

La cogullada vulgar

Nom científic: Galerida cristata.
Família: Alàudids.

La cogullada és un ocell de color marronós amb ratlles més fosques.
Per sota és més clar. Fa 17 cm de llarg.
Té un plomall al cap que la fa inconfusible.
El bec és llarg i una mica corbat.
La cua és curta i fosca amb les vores més clares.

Menja insectes, llavors i brots d’herba.

Fa el niu a terra amb herba seca, palla i petites arrels.
La femella pon entre 3 i 5 ous de color marró grisós i els incuba juntament amb el mascle uns 10 dies. Pot fer dues o tres postes cada any.
Els pollets comencen a volar uns 20 dies més tard.

Viu en terrenys secs i cultivats, amb matolls. És fàcil veure-la als marges dels camins propers als pobles amb el cap aixecat motrant el seu plomall.

Camina cercant menjar. Canta des del terra i vola fent ondulacions.
És un ocell sedentari que no emigra.

Cant i més fotos de la cogullada vulgar.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cogullada, Galerida cristata | Deixa un comentari

El bitxac

Nom científic: Saxicola rubicola.
Família: Muscicàpids.

El bitxac comú és un ocell d’uns 12 cm de llarg, d’aspecte arrodonit i plomatge marró fosc amb franges negres per sobre i rogenc per sota. Té una franja blanca al coll i una a cada ala.

La femella és més robusta i menys fosca.
Les potes són negres i la cua és curta i fosca.
Menja insectes, aranyes, cucs i algunes llavors.

Fa el niu a terra o a poca alçada, amb herbes i el folra amb pèl i plomes.
La femella pon 5-6 ous i el cova durant uns 15 dies. Els pollets són cridaners i comencen a volar al cap de dues setmanes.
Viu en camps amb matolls i herbes.
No emigra, tot i que en hiverns molt freds se’n va a zones costeres més càl·lides.
Acostuma a parar-se en la part alta dels arbustos, sempre en llocs oberts. Captura insectes en vol i se’ls menja en el lloc on es para.

En algunes zones se l’anomena cagamànecs pel seu costum de deturar-se sobre el mànec dels estris dels pagesos (forques, aixades, …) i deixar-hi les seves deposicions.
Viu uns 5 anys.

Resideix tot l’any al mateix lloc, però a l’hivern arriben més bitxacs que venen a hivernar des d’altres països d’Europa.


Cant i més fotos del bitxac.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de bitxac, muscicàpids, Saxicola rubicola | Deixa un comentari

El pit-roig

Nom científic: Erithacus rubecula.
Família: Muscicàpids.

El pit-roig és un ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada.
És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit.
El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa.
Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d’aliments.
Fa el niu en un forat d’un mur de pedres o d’un arbre.
La femella pon dues vegades cada any entre 4 i 6 ous i els incuba uns 14 dies.
Els pollets ja volen al cap de 2 setmanes.

Viu als boscos humits i també se’l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats.
Camina i salta pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua.
Es deixa veure fàcilment durant l’hivern, ja que s’apropa molt als humans.
El seu cant és variat.
Els adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori.
Durant l’hivern arriben al nostre país pit-roigs que venen del centre i el nord d’Europa.

Juvenil


Cant i més fotos del pit-roig.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Erithacus rubecula, muscicàpids, pit-roig | Deixa un comentari

El voltor

Nom científic: Gyps fulvus.
Família: Accipítrids.

El voltor és l’ocell més gran que podem veure volant pel cel del nostre país; fa 1-1’10 m de llarg i 2’70 m d’envergadura.
Té les ales grans i amples, amb les plomes dels extrems ben obertes. El bec és fort i la cua curta.
És de color marró i negre, amb el coll blanc sense plomes.

S’alimenta d’animals morts, sobretot d’animals grans (ovelles, cabres, …).
Fa el niu en forats de cingles inaccessibles.
La femella pon 1 ou que incuben durant set setmanes. La cria no marxa del niu fins als 4 mesos.
Fa el niu en forats de cingles inaccessibles.
La femella pon 1 ou que incuben durant set setmanes. La cria no marxa del niu fins als 4 mesos.
Viu prop de penya-segats rocosos en petits grups.

Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d’aire calent per elevar-se.
Pot viure uns 25 anys.

Cant i més fotos del voltor comú.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, Gyps fulvus, voltor | Deixa un comentari