La polla d’aigua

Nom científic: Gallinula chloropus.
Família: Ràllids.

La polla d’aigua és un ocell que fa 33 cm de llargada i 55 cm amb les ales obertes. Pesa uns 400 grams.
Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga.
A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l’aigua. Els ulls són vermells.

Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos.
Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos.

Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques en aigües tranquil·les entre els canyissos o en arbustos o arbres.
La femella pon 5-11 ous de color marró clar amb punts més foscos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 2-3 dies i s’amaguen entre la vegetació. Comencen a volar bé cap a les 7 setmanes.
La femella pot fer 2 o 3 postes per any.

Viu en zones aquàtiques tranquil·les com basses, estanys, marges de rius i aiguamolls.
En general camina pels voltants cercant menjar i picotejant entre l’herba. Acostuma a submergir-se poc. S’amaga de seguida que present el més mínim perill. Conviu en petits grups i també amb altres ocells aquàtics.

Quan vol aixecar el vol, a més de batre fortament les ales, s’impulsa amb les potes damunt de l’aigua.
De vegades s’atura sobra branques baixes d’arbres, a les que s’agafa amb els seus forts dits.
Quan es barallen, les polles d’aigua es colpegen amb les potes mentre mouen enèrgicament les ales.
És un ocell sedentari molt comú i fàcilment identificable durant tot l’any. A més a més, durant l’hivern arriben polles d’aigua procedents d’altres llocs d’Europa.
Viu un 15 anys.

Cant i més fotos de la polla d’aigua.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Gallinula chloropus, polla d'aigua, ràllids | Deixa un comentari

La xivitona vulgar

Nom científic: Actitis hypoleucos.
Família: Escolopàcids.

La xivitona vulgar és un ocell de tamany petit que fa 20 cm de llargada i uns 35 cm amb les ales obertes. Pesa uns 50 g.
El plomatge del dors i de les ales és de color marró fosc. Per sota és gris blanquinós.
Té una franja blanca a cada ala.
El bec és fosc i llarg. Les potes són verdoses o marronoses.

Menja insectes, cucs i musclos, sempre a la vora de l’aigua.
Fa el niu en un petit forat al terra, en zones amb herba properes a l’aigua.

La femella pon 4 ous de color marronós amb taques fosques i els cova durant 3 setmanes; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap de 4 setmanes.
Viu en rius, llacs i desembocadures.

Acostuma a viure en petits grups. Sovint balanceja el cap amunt i avall.
Vola baix, sobre l’aigua.
Viu uns 10 anys.

Cant i més fotos de la xivitona vulgar.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Actitis hypoleucos, escolopàcids, xivitona | Deixa un comentari

La cotxa fumada

Nom científic: Phoenicurus ochruros.
Família: Muscicàpids.

La cotxa fumada és un ocell que fa uns 14 cm de llarg.
El mascle és de color negrós i la femella és de color marronós gris fosc.
La cua és vermellosa, com oxidada.

El bec i les potes també són foscos. Menja insectes, aranyes, fruits i llavors.

Fa el niu en escletxes rocoses o forats d’edificis vells.
El niu està fet amb herba, molsa i petites arrels.
La femella pon 4-6 ous de color blanc. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que marxen del niu al cap d’uns 18 dies.
Fa 2 o 3 cries cada any.

Viu en zones pedregoses i penya-segats, però també prop de pobles i zones amb edificis en runes.

Vola amb rapidesa. Quan està parat mou constantment la cua.
Viu uns 5 anys.

Cant i més fotos de la cotxa fumada.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cotxa fumada, muscicàpids, Phoenicurus ochruros | Deixa un comentari

La perdiu

Nom científic: Alectoris rufa.
Família: Fasiànids.

La perdiu és un ocell de la família dels fasiànids d’uns 34 cm de llargada, que té una forma i un plomatge molt característics.

El cap és de color marronós amb una franja blanca per damunt de l’ull; el coll és blanquinós, el pit és grisós amb taques allargades marronoses, blanques i negres.
El bec i les potes són vermelloses.
La cua és curta.

Menja llavors, herbes, fruits, insectes i aranyes.

El mascle fa el niu a terra, amagat entre la vegetació i el folra amb herbes seques.
La femella pon 8-14 ous de coloració groguenca amb taques vermelloses i grises. Els incuba uns 24 dies.

Els pollets inicialment no tenen cua i ben aviat caminen ràpidament darrera de la mare.

Al cap de 2 setmanes comencen a fer petites volades que intensifiquen cap al mes.

Viu en camps de cereals i en zones de secà de matolls baixos.

Corre amb rapidesa. Quan aixeca el vol fa força soroll amb les ales i ben aviat torna a parar-se a terra si pot amagar-se entre la vegetació.

És una espècie sedentària que està molt perseguida pels caçadors durant els mesos d’hivern.
Cant i més fotos de la perdiu.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Alectoris rufa, fasiànids, perdiu | Deixa un comentari

La mallerenga carbonera

Nom científic: Parus major.
Família: Pàrids.

La mallerenga carbonera és un ocell que fa uns 14 cm de llarg.
El cap és de color negre per sobre, per la gorja i pel clatell; les galtes són clares.
Pel dors és de color verdós i per sota groguenc amb una franja negra que va des de la gorja fins al ventre; les plomes de les ales són fosques amb els marges blaus, però tenen una franja blanca que les creua. El bec és de color negre.

Menja insectes, aranyes i també llavors i fruits secs.
Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. També cria en caixes niu. El niu està fet amb molsa, llana i plomes.

La femella pon 6-12 ous de color blanc amb puntets marronosos. Els ous són incubats per la femella durant uns 13-16 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes. Alimenta les seves cries amb moltes erugues.
Viu en boscos de fulla caduca, camps de fruiters, parcs i jardins, on se’l pot veure en postures acrobàtiques picotejant les branques.

Cant i més fotos de la mallerenga.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de mallerenga carbonera, pàrids, Parus major | 2 comentaris

La mallerenga d’aigua

Nom científic: Poecile palustris.
Família: Pàrids.

La mallerenga d’aigua és un ocell que fa uns 11 cm de llarg i que acostuma a viure en parella en el mateix territori any rera any.
El cap és de color negre amb les galtes gris blanquinós.
Pel dors és de color gris marronós i per sota gris clar; les ales també són gris marronoses.
La cua és fosca. El bec és de color negre.
Menja insectes i també llavors i petits fruits.
Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. El niu està fet amb molsa, llana, pèls i plomes.
La femella pon 6-8 ous de color blanc amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12-14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes.
Viu en boscos (fagedes, rouredes).

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de mallerenga d'aigua, pàrids, Poecile palustris | Deixa un comentari

La mallerenga blava

Nom científic: Cyanistes caeruleus.
Família: Pàrids.

La mallerenga blava és un ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El cap per sobre és de color blau i té una franja negra que li va del clatell fins als ulls; les galtes són clares.
Pel dors és de color verdós i per sota groguenc; les ales també són blavoses igual que la cua. El bec és de color negre.

Menja insectes, aranyes i també llavors i fruits secs.
Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. També cria en caixes niu. El niu està fet amb molsa, llana, herba i plomes.
La femella pon 6-15 ous de color blanc amb puntets marronosos. Els ous són incubats per la femella durant uns 13-14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes. Alimenta les seves cries amb moltes erugues.
Sembla que el canvi climàtic està fent que les erugues neixin abans que els pollets; quan aquests neixen, la mare té moltes dificultats per trobar suficient quantitat d’erugues per alimentar-los.
Viu en boscos poc densos, parcs, jardins i canyissars.

Cant i més fotos de la mallerenga blava.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Cyanistes caeruleus, mallerenga blava, pàrids | Deixa un comentari

La mallerenga petita

Nom científic: Periparus ater.
Família: Pàrids.

La mallerenga petita és un ocell que fa uns 11 cm de llarg i que acostuma a viure en grup fora del període de cria.
El cap és de color negre amb una taca blanca al clatell.
Pel dors és de color marronós tirant a verd oliva i per sota marró clar; les ales també són fosques amb una franja blanca.
La cua és fosca. El bec és de color negre.
Menja insectes, aranyes i també llavors.
Fa el niu en forats d’arbres o entre les roques. El niu està fet amb molsa, llana, pèls i plomes.
La femella pon 8-10 ous de color blanc amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12-14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2-3 setmanes.
Viu en boscos de coníferes (pins, avets) on se’l pot veure penjat cap per avall picotejant les pinyes.

Cant i més fotos de la mallerenga petita.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de mallerenga petita, pàrids, Parus ater, Periparus ater | Deixa un comentari

El pinsà

Nom científic: Fringilla coelebs.
Família: Fringíl·lids.

Mascle

Femella

El pinsà és un ocell que fa uns 14 cm de llarg i que acostuma a viure en grups que es mouen junts.
El cap és de color gris blavós amb la gorja i les galtes rosades.
Pel dors és de color marró, el pit és marró rosat; les ales tenen franges blanques i negres.
La cua és fosca amb els marges blancs.
El bec és fort i de coloració gris fosc.

Menja insectes i també llavors, brots tendres i petits fruits.
Fa el niu en branques d’arbres o arbustos. El niu està fet amb herba, molsa, líquens i teranyines.

La femella pon 4-6 ous de color blau pàl·lid amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2 setmanes.

Viu en boscos de coníferes i també en terres cultivades, horts i parcs urbans.
El seu vol és ondulat.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Fringilla coelebs, fringíl·lids, pinsà | Deixa un comentari

La cadernera

Nom científic: Carduelis carduelis.
Família: Fringíl·lids.

La cadernera és un ocell que fa uns 12 cm de llarg i que té uns colors que la fan fàcilment identificable.
El cap és de color blanc i negre, amb la cara vermella.
Pel dors és de color marró, el pit és marró clar amb zones blanquinoses; les ales tenen franges grogues i negres.
La cua és blanca i negra.
El bec és fort i de coloració clara.
Menja llavors, especialment de card; també petits fruits i alguns insectes.
Fa el niu en arbres o en tanques vegetals com les fetes amb xiprers.
El niu està fet amb herba i molsa, folrat de llana i borrissol.
La femella pon 4-6 ous de color blavós amb petites taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2 setmanes.
Fa 2 o 3 cries cada any.
Viu en terres cultivades, horts i també en parcs urbans.

Acostuma a viure en grups que es mouen junts.
El seu vol és ondulat.
El fet de tenir un cant variat i melodiós ha fet que sigui un ocell apreciat pels ocellaires i per aquest motiu ha estat engabiat des de fa molts anys.

Cant i més fotos de la cadernera.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cadernera, Carduelis carduelis, fringíl·lids | Deixa un comentari