La merla

Nom científic: Turdus merula.
Família: Túrdits.

La merla és un ocell que té un cant melodiós i que és fàcilment observable en els parcs i jardins de les ciutats.
El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l’ull. Fa uns 25 cm de llarg.
La femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit.
Menja insectes, cucs de terra i fruites.
Fa el niu amb terra i tiges menudes.

La femella pon dues o tres vegades cada any entre 3 i 6 ous i els incuba entre 12 i 14 dies.
Els pollets marxen del niu als 12-13 dies, tot i que encara tenen dificultats per volar.

Juvenil

Juvenil

Viu als boscos humits i també se la pot veure pels jardins de les ciutats.

Camina i salta a batzegades. Quan sent el perill aixeca la seva cua. El seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Els adults acostumen a estar tot l’any en el mateix territori; d’aquesta manera coneixen molt bé on viuen i on troben menjar.

Cant i més fotos de la merla.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de merla, túrdits, Turdus merula | 1 comentari

El falciot (la falzilla)

Nom científic: Apus apus.
Família: Apòdids.

El falziot és un ocell d’uns 16 cm de llargada, de color negre, amb la gorja grisa. Té llargues ales en forma de falç. D’aquí ve el nom de falzilla amb que se’l coneix en algunes comarques lleidatanes.
Té una cua curta en forma de forquilla. La boca és ampla i el bec és petit.
Les potes són curtes, però té unes fortes urpes amb les que s’agafa a les parets.
El seu cant és un xiscle molt agut.
Menja petits insectes capturats en ple vol.

Fa el niu en forats i altres cavitats d’edificis; el fa amb trossets de palla, herbes i plomes.
La femella pon 2 o 3 ous blanquinosos i els incuba entre 18 i 20 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 35-50 dies; quan comencen a volar ja no tornen més al niu.

Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats.
No baixa mai a terra, ja que el pes del seu cos li dificulta enormement el poder-se enlairar. Acostuma a deixar-se anar des de llocs alts per remuntar el vol amb facilitat.
Són capaços de volar sense parar tota la vida, exceptuant el temps de reproducció.
Per la nit pugen a més de 2 Km d’altura i dormen planejant.
Se’n va a finals d’estiu cap a l’Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l’any anterior.

Més informació, cant i fotos del falciot.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de apòdids, Apus apus, falciot | Deixa un comentari

L’oreneta

Nom científic: Hirundo rustica.
Família: Hirundínids.

L’oreneta és un ocell d’uns 19-20 cm de llargada, de color negre blavós, amb la panxa blanca i la gorja rogenca. Té una llarga cua en forma de forquilla.
Menja insectes capturats en ple vol.


Fa el niu amb fang i trossets de palla ben prop del sostre. Dins del niu hi posen materials més suaus com plomes, herba seca, …
La femella pon entre 4 o 5 ous i els incuba entre 14 i 16 dies. Els pollets segueixen dins del niu fins als 20-22 dies; quan comencen a volar fan petits vols fins a llocs propers on continuen essent alimentats pels pares.


Viu prop dels pobles petits, fent els nius a l’interior de les cases velles.
Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció. Li agrada volar sobre basses d’aigua on captura insectes o beu aigua.


Canta de manera contínua, ja sigui amb sons curts o un refilet llarguíssim.
Cap a finals d’estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l’Àfrica on passen l’hivern, tornant a inicis de primavera. Acostuma a tornar cada any al mateix lloc on ha fet el niu.

Cant i més fotos de l’oreneta.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de hirundínids, Hirundo rustica, oreneta | Deixa un comentari

L’oreneta cuablanca

Nom científic: Delichon urbicum.
Família: Hirundínids.

L’oreneta cuablanca és un ocell d’uns 13 cm de llargada. El dors és de color negre, excepte el carpó que és blanc. La panxa i la gorja també són blanques.
Té una cua curta en forma de forquilla, però menys enforquillada que la de l’oreneta vulgar (Hirundo rustica). Les potes són curtes.
Menja insectes capturats en ple vol.

Fa el niu amb fang i l’enganxa al sostre, deixant només un petit forat a la part superior d’uns 2-3 cm de diàmetre.
La femella pon entre 3 i 5 ous i els incuba entre 14 i 16 dies.
Els pollets segueixen dins del niu fins als 30-32 dies; quan comencen a volar fan petits vols fins a llocs propers on continuen essent alimentats pels pares.

Viu prop dels pobles petits, fent els nius sota els balcons i les puntes de les teulades.
Vola amb rapidesa, amb canvis constants de direcció.
Canta amb sons curts o amb refilest.
Cap a finals d’estiu es reuneixen moltes orenetes i es fàcil veure-les parades sobre els fils elèctrics; es preparen per emigrar cap a l’Àfrica on passen l’hivern, tornant a inicis de primavera.
Acostuma a tornar cada any al mateix lloc de l’any anterior.

Juvenil

Cant i més fotos de l’oreneta cuablanca.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Delichon urbicum, hirundínids, oreneta cuablanca | Deixa un comentari

El blauet

Nom científic: Alcedo atthis.
Família: Alcedínids.

El blauet és un petit ocell de colors vius; pel dors és blau verdós brillant, té una taca blanca a la gorja i als costats del coll i la part inferior de color marronós ataronjat. Fa uns 16 cm de llarg. Té el bec fosc, llarg i afilat. Les potes són vermelloses.

Menja peixos petits, insectes i larves aquàtiques.
Fa el niu en un forat d’uns 50-100 cm de llarg, folrat d’arestes de peix, en un talús de terra.
La femella pon dues vegades cada any uns 6-7 ous de color blanc; ambdós pares els incuben durant uns 20 dies. Els pollets comencen a volar cap als 25-27 dies.

Viu als rius i estanys d’aigües netes.
És un ocell solitari difícil de veure ja que, tot i la seva coloració, queda amagat entre la vegetació. Quan vola es mou amb molta rapidesa i a poca alçada.


Acostuma a romandre quiet sobre una branca observant fixament la superfície de l’aigua. Tan aviat com veu una presa es llança amb rapidesa submergint-se fins agafar-la. Dins l’aigua plega les ales, fins que les obre per girar i sortir amb força.


És un ocell sedentari al nostre país, però en molts llocs ha desaparegut a causa de la contaminació de l’aigua o de la destrucció de la vegetació de ribera.
També és molt sensible als hiverns molt freds.

Cant i més fotos del blauet.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de alcedínids, Alcedo atthis, blauet | 1 comentari

L’ànec cullerot

Nom científic: Anas clypeata.
Família: Anàtids.

L’ànec cullerot és un ocell aquàtic que fa uns 51 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Tant mascle com femella tenen un ample bec negrós que té forma d’espàtula.
El mascle és de color marronós amb el cap verd fosc, el pit blanc, el ventre marronós i la cua fosca. Les potes són de tons vermellosos i ataronjats. A l’estiu canvia el plomatge i s’assembla més a la femella.
La femella és de color marronós amb taques; té les potes ataronjades.

Menja plantes aquàtiques i també insectes aquàtics i mol·luscos.
Neda amb el cap baix, amb el bec dins de l’aigua, filtrant l’aigua i retenint tant plantes com animals. De vegades es capbussa fins a mig cos.
Fa el niu a terra entre les herbes dels marges aquàtics i el revesteix d’herba i plomissol.
La femella pon entre 8 i 12 ous de color marronós o verdós i els incuba durant uns 24 dies. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap d’uns 40 dies.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments.

Durant el dia acostuma a descansar enmig de l’aigua; en arribar el vespre se’n va a les vores per buscar menjar.
Vola amb rapidesa amb el coll estirat i les potes cap enrera.
A Catalunya és més nombrós com a ocell hivernant, ja que molts ànecs cullerots del centre i nord d’Europa venen a passar-hi l’hivern. Cal dir que nidifica en alguns llocs com el Delta de l’Ebre.
Viu entre 10 i 20 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Anas clypeata, anàtids, ànec cullerot | Deixa un comentari

El martinet ros

Nom científic: Ardeola ralloides.
Família: Ardèids.

El martinet ros és un ocell que fa uns 49 cm de llargada i uns 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 300 g.
Pel dors es de color vermellós i per sota és blanc, excepte al pit que és marró daurat brillant.
El cap i el coll són de color marró groguenc, amb unes plomes vermelloses que pengen del clatell.
Les ales són blanques, tant per sobre com per sota i quan vola contrasten molt amb la resta del cos.
El bec és llarg, de color blavós amb la punta negra. Els ulls són grocs.
Les potes són de color rosa quan cria i verdoses la resta de l’any.

Menja insectes, cucs de terra, crustacis, granotes, mol·luscos i peixos petits.
Fa el niu amb branquetes entre els esbarzers, tamarius o canyissos.
La femella pon entre 4 i 6 ous de color blau verdós clar que són incubats pels dos adults entre 22 i 24 dies.
Els pollets surten del niu al cap de 2 setmanes, tot i que comencen a volar cap d’unes 6 setmanes.
Viu a les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació abundant (canyissos, joncs, tamarius, salzes, …).
Es passa llargues estones quiet, amb el cos recollit passant desapercebut entre la vegetació.
Vola amb força movent ràpidament les ales; quan vola té el coll recollit entre
les espatlles, les ales corbades i les potes estirades, més llargues que la cua.
És un ocell bastant solitari, tot i que conviu amb altres martinets, sobretot en època de cria.
Tot i que hi ha martinets rossos que migren cap a l’Àfrica, també n’hi ha que es queden tot l’any al Delta de l’Ebre.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de ardèids, Ardeola ralloides, martinet ros | Deixa un comentari

El becplaner

Nom científic: Platalea leucorodia.
Família: Tresquiornítids.

El bec planer és un ocell que fa uns 60 cm de llargada. Amb les ales obertes arriba a 1’5 m. És de color blanc.
El bec és fosc amb la punta groguenca; és llarg i pla.

Les potes són llargues i fosques.
Té una mena de plomall al darrera del cap que li penja cap al coll.
Menja petits crustacis, insectes, amfibis, peixos i rèptils.
Construeix el niu dalt dels arbres amb branques i algues.
La femella pon 3-5 ous blancs i els incuba durant tres setmanes i mitja.
Les cries són capaces de volar al cap de set setmanes.
Viu en colònies en zones humides prop del mar, amb aigües poc profundes.
Vola lentament formant fileres.
És un ocell migrador que no cria al nostre país.
És fàcil veure’l als Aiguamolls de l’Empordà i al Delta de l’Ebre a la primavera i a la tardor.

Cant i més fotos del becplaner.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de becplaner, Platalea leucorodia, tresquiornítids | Deixa un comentari

El cames llargues

Nom científic: Himantopus himantopus.
Família: Recurviròstrids.

El cames llargues és un ocell de tamany petit que fa 35 cm de llargada i uns 70 cm amb les ales obertes. Pesa uns 200 g.
El plomatge del dors i de les ales és de color negre. Per sota és blanc. La cua és grisa, el bec negre i les potes vermelloses i llargues.
El mascle té la part superior del cap de color negre a l’estiu i de color blanc a l’hivern.
Menja cucs, cap-grossos, petits peixos, mol·luscos i insectes aquàtics.
Fa el niu a terra o entre la vegetació amb herbes entrelligades.
La femella pon 3-4 ous de color verdós amb amb taques grises i negres i els cova durant 25 dies; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap d’un mes.
Viu en zones aquàtiques amb canyissars (aiguamolls, estanys, basses). Visita el camps inundats caminant tranquil·lament i picotejant dins del fang.

Vola baix amb rapidesa amb les potes estirades que surten força per darrera de la cua.
Es mou de dia, ja sigui sola o en petits grups. Quan està quieta s’aguanta sobre una única pota.
És un ocell migrador que cria a Catalunya; durant la tardor i l’hivern emigra a l’Àfrica, retornant la següent primavera. Viu uns 10 anys.

Cant i més fotos del cames llargues.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cames llargues, Himantopus himantopus, recurviròstrids | Deixa un comentari

La fotja

Nom científic: Fulica atra.
Família: Ràllids.

La fotja és un ocell de la família dels Ràllids que fa 38 cm de llargada i prop de 80 cm amb les ales obertes. Pesa uns 800 g.
Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front, damunt del bec, que també és blanc.

Els marges posteriors de les ales són grisos, però només es veuen quan vola. Els ulls són vermells.
Les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana.

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, cap-grossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d’altres ocells.

Fa el niu amb tiges de canyís en aigües tranquil·les entre els canyissos o en branques flotants.
La femella pon 6-9 ous de color gris groguenc amb punts marronosos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 3-4 dies i s’amaguen entre la vegetació. S’independitzen als 2 mesos.
La femella pot fer 2 postes per any.

Viu en zones aquàtiques com marges de rius, llacs, embassaments i aiguamolls.
Acostuma a submergir-se molt sovint cercant menjar.

Conviu amb ànecs de diferents espècies.
Quan vol aixecar el vol a més de batre fortament les ales, s’impulsa amb les potes damunt de l’aigua.
Són habituals les baralles entre fotges, en les que es colpegen amb les potes mentre mouen enèrgicament les ales.
És un ocell molt comú i fàcilment identificable durant tot l’any. A més a més, durant l’hivern arriben fotges procedents d’altres llocs d’Europa i formen grans grups que van junts.
Viu uns 15 anys.

Cant i més fotos de la fotja.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de fotja, Fulica atra, ràllids | Deixa un comentari