Ocells | Aproximació al coneixement d’alguns ocells de Catalunya

La mallerenga emplomallada

Publicat el 30 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Lophophanes cristatus.
Família: Pàrids.

La mallerenga emplomallada és un ocell que fa uns 12 cm de llarg.
Al cap hi té una cresta que la fa inconfundible i que aixeca o baixa segons voluntat; el cap és de color gris amb la gorja negra. A les galtes i al coll hi té fines franges negres.
Pel dors és de color marró grisós i per sota marró blanquinós; les puntes de les ales i la cua són més fosques. El bec és de color negrós.

Menja insectes, aranyes i també llavors de coníferes i fruits d’arbustos.
Fa el niu en forats dels pins trencats i també en caixes niu. El niu està fet amb pèls, llana i plomes.

La femella pon 5-6 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 14 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’uns 18 dies. Alimenta les seves cries amb insectes, larves i crisàlides de papallones.
Viu en boscos, sobretot de coníferes i també en llocs on han replantat pins amb caixes niu.

Viu uns 2-3 anys. És bastant solitari, però a finals d’estiu fa grups de pocs individus.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Lophophanes cristatus, mallerenga emplomallada, pàrids | 1 comentari

L’esparver vulgar

Publicat el 17 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Accipiter nisus.
Família: Accipítrids.

L’esparver vulgar és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 30-40 cm de llargada i uns 60-80 cm amb les ales obertes.
El mascle és de color gris blavós fosc per sobre amb les puntes de les ales marronoses i blanquinós amb franges fosques per sota. La cua és llarga i rectangular.
La femella és marronosa per sobre i blanquinosa amb ratlles per sota.
Menja ocells que caça en ple vol (merles, tords, gaigs, tudons, pit-roigs, mallerengues, pinsans, pardals, …)
Fa el niu dalt dels arbres.
La femella pon 3-5 ous de color blau verdós amb taques fosques que són incubats durant 5 setmanes.
Els pollets abandonen el niu al cap d’uns 50 dies.
Viu en zones boscoses.
És un ocell que es queda tot l’any a Catalunya, tot i que durant l’hivern poden venir altres esparvers provinents del centre i nord d’Europa.
Pot viure uns 10 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Accipiter nisus, accipítrids, esparver vulgar | Deixa un comentari

L’àguila marcenca

Publicat el 17 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Circaetus gallicus.
Família: Accipítrids.

L’àguila marcenca és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 62-70 cm de llargada i 162-178 cm amb les ales obertes.
És de color marronós. Per sobre és marró grisenc i per sota és molt clara amb franges primes fosques. Les ales són llargues. El cap i el clatell són foscos. La cua és estreta i té una franja fosca al final.
El bec és fort i gran. Les potes són fortes i sense plomes.
Quan està parada sobre un suport mostra un cap gran amb uns grans ulls de color groc.
Menja serps i sargantanes que busca en espais oberts.

Fa el niu amb branques dalt d’alzines i de pins i el folra amb fulles.
La femella pon 1 ou blanquinós i l’incuba juntament amb el mascle durant 45 dies.
El pollet abandona el niu al cap d’uns 2 mesos.

Viu en zones boscoses.
Acostuma a volar planejant durant hores cercant les preses. Quan les veu es llença en picat a gran velocitat amb les ales tancades, agafant-les amb les urpes.
Pot viure uns 15 anys.
A Catalunya se la pot veure durant l’estiu. A principis de tardor emigra cap a l’Àfrica on passa l’hivern.

Cant i més fotos de l’àguila marcenca.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, àguila marcenca, Circaetus gallicus | Deixa un comentari

El milà reial

Publicat el 17 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Milvus milvus.
Família: Accipítrids.

El milà reial és un ocell rapinyaire que fa al voltant de 60 cm de llargada i uns 180 cm amb les ales obertes.
Per sobre és de color marró amb tonalitats clares i fosques, que recorden el ferro rovellat; per sota destaquen les taques blanques que hi ha cap a les puntes de les ales. El cap és blanquinós amb fines ratlles fosques. La gorja també és blanquinosa.
La cua acaba molt forcada (una V invertida), la qual cosa el diferencia del milà negre que la té menys forcada.

Planeja amb les ales ben obertes.

És un ocell carronyer que menja restes d’animals morts i també petits animals (insectes, petits mamífers, cucs de terra,…).

Fa el niu dalt dels arbres.
La femella pon 2-3 ous blancs amb taques marronose i els incuba durant 1 mes.
Els pollets marxen del niu al cap d’unes 6-7 setmanes després de néixer.

Acostuma a formar grups que es mouen junts. És freqüent veure’l prop dels grans abocadors d’escombraries.

A Catalunya és un ocell migrador i hivernant escàs a la zona litoral; en canvi és més comú a la zona occidental on se’l pot veure durant tot l’any.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de accipítrids, milà reial, Milvus milvus | Deixa un comentari

El papamosques gris

Publicat el 16 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Muscicapa striata.
Família: Muscicàpids.

El papamosques gris és un ocell d’uns 14 cm de llarg, de plomatge marró grisós per sobre i blanquinós amb ratlles fosques per sota.
El bec és gruixut. Les potes són curtes i la cua llarga.
Menja insectes que captura en ple vol.

Fa el niu amb herbes, molsa, fulles, plomes i teranyines. Aprofita nius abandonats i forats en murs de pedra.
La femella pon 3-5 ous i els cova durant dues setmanes. Els pollets són alimentats pels dos pares i comencen a volar cap als 13 dies. Pot fer 1 o 2 postes cada any.
Viu en clarianes de bosc, camps de cultiu amb arbres, parcs, sempre en espais oberts que tinguin arbres.

Vola d’una branca a l’altra, sempre atent a la captura de les seves preses.
Viu uns 3-5 anys.
A la tardor emigra a l’Àfrica, retornant a l’inici de la primavera.

Cant i més fotos del papamosques gris.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Muscicapa striata, muscicàpids, papamosques gris | Deixa un comentari

El gafarró

Publicat el 16 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Serinus serinus.
Família: Fringíl·lids.

El gafarró és un ocell d’uns 12 cm de llargada i uns 18 cm amb les ales obertes. Pesa uns 14 g.
El mascle per sobre és de color groguenc amb ratlles marronoses; per sota té el pit groc i la panxa marró clar ratllat de més fosc.
Una franja groga va des del front fins al clatell passant per damunt dels ulls. Les galtes són més fosques.
El bec és grisós, curt i gruixut. Els ulls són foscos.
La cua és fosca i acaba en forma de forquilla.
Les potes són marronoses.
La femella és menys groguenca i més ratllada.

Menja llavors i brots tendres.
Fa el niu amb herba seca, molsa, líquens i teranyines dalt dels arbres o arbustos; el folra amb plomes, llana i pèls.
La femella pon 3-4 ous de color blanquinós o blavós amb punts marronosos i els incuba durant uns 13 dies.
Els pollets comencen a volar al cap d’uns 15 dies.
Fa 2-3 cries cada any.

Viu en parcs i jardins, camps d’arbres fruiters i arbredes.
Camina fent salts.
En època d’aparellament vola girant i planejant de manera ostentosa.
Viu uns 2-3 anys. No migra i resideix tot l’any a Catalunya.

Cant i més fotos del gafarró.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de fringíl·lids, gafarró, Serinus serinus | Deixa un comentari

El gavià argentat

Publicat el 22 juny 2012 per Ferran

Nom científic: Larus michahellis.
Família: Làrids.

El gavià argentat és un ocell que fa uns 60 cm de llargada i 130 cm amb les ales obertes. Pesa 1-1’2 kg.
Per sobre té el plomatge de color gris, excepte el cap que és blanc; per sota és blanca. Les puntes de les ales són negres tacades de blanc.
El bec és gruixut i de color groc amb una taca vermellosa prop de la punta.
Les potes són de color groguenc.
Menja peixos, mol·luscos, invertebrats aquàtics i restes d’aliments que troba a l’aigua o en els abocadors.

Fa el niu amb herbes a terra, en cingles o dalt d’edificis.
La femella pon 2 o 3 ous i els cova durant uns 30 dies; els pollets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap de 5-6 setmanes.

Viu en zones aquàtiques costeres i aiguamolls, tot i que de vegades entra terra endins cercat aliment als abocadors i als camps de conreu.
Vola amb agilitat, aprofitant els corrents de vent per enlairar-se o baixar amb rapidesa.
Viu uns 10 anys.

Cant i més fotos del gavià argentat

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de gavià argentat, làrids, Larus michahellis | Deixa un comentari

La gavina vulgar

Publicat el 22 juny 2012 per Ferran

Nom científic: Chroicocephalus ridibundus.
Família: Làrids.

La gavina vulgar és un ocell de tamany mitjà que fa 38 cm de llargada i uns 100 cm amb les ales obertes. Pesa uns 300 g.
El plomatge del dors i de les ales és de color gris; les puntes de les ales són negres i quan les té recollides són més llargues que la cua. Per sota és blanca.
El cap és de color fosc durant la primavera i l’estiu i amb taques durant la tardor i l’hivern.
El bec i les potes són de color vermellós.

Menja insectes, cucs, crustacis, mol·luscos i una mica de tot. De vegades busca el menjar en els abocadors.
Fa el niu amuntegant trossos vegetals entre els canyissars dels aiguamolls.
La femella pon 3 ous de color marronós i els cova durant 23 dies; després neixen els pollets que de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació; comencen a volar al cap de 5-6 setmanes.
Viu en zones aquàtiques com els rius, els estanys i els aiguamolls.

S’agrupa en colònies de molts individus que xisclen de manera molt sorollosa.
Vola amb agilitat, aprofitant els corrents de vent per enlairar-se o baixar amb rapidesa.
És un ocell migrador que s’ha anat establint a Catalunya; durant la tardor i l’hivern venen molts exemplars del centre i nord d’Europa.

Cant i més fotos de la gavina vulgar.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Chroicocephalus ridibundus, gavina vulgar, làrids, Larus ridibundus | Deixa un comentari

La mallerenga cuallarga

Publicat el 19 juny 2012 per Ferran

Nom científic: Aegithalos caudatus.
Família: Egitàlids.

La mallerenga cuallarga fa uns 14 cm de llarg, dels quals 7’5 són de la cua. Amb les ales obertes fa uns 18 cm. Pesa uns 9 g.
El cos és petit i arrodonit; per sobre és negre, marró clar i rosat; per sota és blanquinós amb tons rosats.
La cua és molt llarga, negra i blanca.
El bec és negre curt i gruixut. Les potes són de color marró fosc.
Menja insectes, aranyes, pugons i llavors.

Fa el niu amb líquens, molses i teranyines, folrat amb plomes, en matolls o arbres. Té forma de globus i té un petit forat per l’entrada.
La femella pon entre 8 i 12 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba uns 16 dies. Els pollets comencen a volar al cap de 2 setmanes, tot i que encara són alimentats durant uns 15 dies més.

Viu en zones boscoses i arbustives i en camps d’arbres fruiters.
Es mou en grups sobre els arbres fruiters i els arbustos, cercant petits insectes i penjant-se de les branques en postures acrobàtiques.
Baixa poc a terra. Vola amb rapidesa d’arbre en arbre, balancejant la cua.
Viu uns 2-3 anys. No migra i resideix tot l’any a Catalunya.

Juvenil

Cant i més fotos de la mallerenga cuallarga.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Aegithalos caudatus, egitàlids, mallerenga cuallarga | Deixa un comentari

El pardal

Publicat el 19 juny 2012 per Ferran

Nom científic: Passer domesticus.
Família: Passèrids.

El pardal és un ocell molt comú que fa uns 14 cm de llarg.
És de color marró pel dors i les ales; el pit i els laterals del cap són gris clar.
El mascle té una taca negra a la part superior del pit que el fa clarament identificable. La femella no té aquesta taca.

Mascle

Femella

Menja llavors, fruita, insectes, pa.
Fa el niu en forats i escletxes de les cases; també sota les teules de les teulades i en arbres dels jardins.
El niu està fet amb herba, trossos de roba, llana, papers, etc.
La femella pon 4-5 ous de color blanc amb taques marronoses. Els ous són incubats pel mascle i la femella durant 2 setmanes; després neixen els pollets que abandonen el niu al cap d’unes 3-4 setmanes.
Viu en les zones habitades i en les terres cultivades que les envolten.

Acostuma a moure’s caminant i saltant pel terra de carrers i camins buscant menjar.
És un ocell sedentari. Un cop acabat el període de reproducció forma grans estols que es mouen pel damunt dels camps acabats de segar buscant aliment.