El trist

Publicat el 21 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Cisticola juncidis.
Família: Cisticòlids.

El trist és un ocell que fa uns 10 cm de llarg.
Per sobre és de color marró rogenc amb ratlles negres i blanques; per sota té tonalitats blanquinoses, groguenques i marronoses, la gola és clara.
El bec és fi, allargat i una mica corbat cap avall. La cua és curta i arrodonida.
El seu cant és monòton.
Menja insectes, aranyes i també llavors.
Fa el niu entre la vegetació. El niu és molt elaborat i està fet amb herbes, fulles, teranyines i fibres vegetals.
La femella pon 4-6 ous de color variable (blancs, rosats, verdosos, blavosos) amb la closca molt fina i amb moltes taques i punts foscos. Els ous són incubats per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que surten del niu al cap d’unes 2 setmanes. Fa 2-3 cries cada any.
Viu en aiguamolls i zones humides, tot i que se’l pot veure en conreus i zones arbustives. S’amaga de seguida entre la vegetació en ser descobert.
Pot viure uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de Cisticola juncidis, cisticòlids, trist | 2 comentaris

La boscarla de canyar

Publicat el 21 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Acrocephalus scirpaceus.
Família: Sílvids.

La boscarla de canyar és un ocell que fa uns 13 cm de llarg.
Per sobre és de color marronós; per sota és blanquinós amb tonalitats marronoses groguenques, la gola també és blanquinosa.
El bec és de color marró fosc per dalt i groc per sota.
Menja insectes (mosques, larves, libèl·lules, erugues, …), cargols petits, cucs de terra i també fruits silvestres a la tardor.

Fa el niu entre els canyissos. El niu està fet amb herbes, fibres vegetals, plomes, llana i pèls.
La femella pon 4-5 ous de color gris verdós amb taques fosques. Els ous són incubats per mascle i femella durant uns 11 dies; després neixen els pollets que surten del niu al cap d’unes 2 setmanes. Fa 2 cries cada any.
Viu en aiguamolls i zones humides, tot i que se’l pot veure en marges de rius i sèquies amb canyissos.
Pot viure uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de Acrocephalus scirpaceus, boscarla de canyar, sílvids | Deixa un comentari

El balquer

Publicat el 21 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Acrocephalus arundinaceus.
Família: Sílvids.

El balquer és un ocell que fa uns 19 cm de llarg.
Per sobre és de color marronós rogenc fosc; per sota té tonalitats marronoses ataronjades, la gola és blanca i també la part central de la panxa. Les plomes del capell se li aixequen quan està alerta.
El bec és gran i de color marró fosc. La cua és ampla i arrodonida.
El seu cant és fort i monòton i s’escolta des de lluny.
Menja insectes (coleòpters, mosques, libèl·lules, erugues, …), cargols petits  i també peixets.
Fa el niu entre els canyissos. El niu està fet amb herbes, fulles, tiges vegetals i pèls.
La femella pon 4-6 ous de color blau verdós amb moltes taques fosques. Els ous són incubats quasi sempre per la femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que surten del niu al cap d’unes 2 setmanes. Fa 1 cria cada any.
Viu en aiguamolls tot i que se’l pot veure en marges de rius i séquies amb canyissos; molt sovint se’l veu posat en la part superior de les plantes.
Pot viure uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de Acrocephalus arundinaceus, balquer, sílvids | Deixa un comentari

El rossinyol bord

Publicat el 19 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Cettia cetti.
Família: Sílvids.

El rossinyol bord és un ocell que fa uns 14 cm de llarg.
Per sobre és de color marronós rogenc fosc; la gola és blanquinosa i també la part central de la panxa.
Té una ratlleta blanca sobre els ulls. El bec és de color marronós.
La cua és llarga i arrodonida.

Menja insectes, petits mol·luscos i també llavors.
Fa el niu en arbustos de ribera. El niu està fet amb herbes, fulles, arrels i pèls.
La femella pon 4-5 ous de color vermellós fosc amb tonalitats rosades i marronoses. Els ous són incubats per mascle i femella durant uns 12 dies; després neixen els pollets que surten del niu al cap d’unes 2 setmanes. Fa 2 cries cada any.

Viu en àrees de ribera de rius, rierols, aiguamolls, on se’l pot veure en postures acrobàtiques picotejant sobre la vegetació aquàtica.

Pot viure uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de Cettia cetti, rossinyol bord, sílvids | Deixa un comentari

El capsigrany

Publicat el 7 desembre 2012 per Ferran

Nom científic: Lanius senator.
Família: Lànids.


El capsigrany és un ocell que fa al voltant de 18 cm de llargada.
El mascle té la part superior del cap i el clatell de color castany vermellós amb una franja fosca sobre els ulls que sembla una màscara; pel dors és de color negrós amb una franja blanca i per sota és blanquinós. La cua és fosca amb el carpó blanc.
La femella és de coloració més apagada.
Menja petits ocells, sargantanes, insectes, aranyes i cucs de terra.

Fa el niu amb arrels i branquetes en arbustos o arbres assolellats;el folra amb llana, pèls i plomes.
La femella pon 5-7 ous verdosos amb taques marronoses i els incuba durant 15 dies.
Els pollets comencen a volar al cap d’uns 20 dies, però encara són alimentats pels pares durant 2 o 3 setmanes, fins que aprenen a caçar.
Viu en zones boscoses o amb abundància de matolls; també en camps de cultiu d’arbres fruiters. Li agraden les àrees assolellades i evita les humides.
Acostuma a clavar els insectes que captura en les punxes d’alguns arbres o arbustos espinosos.
Viu entre 3 i 5 anys.
És un ocell que podem trobar a Catalunya des de l’abril fins al setembre; els mesos freds emigra a l’Àfrica.

Cant i més fotos del capsigrany.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de capsigrany, lànids, Lanius senator | Deixa un comentari

El botxí meridional

Publicat el 7 desembre 2012 per Ferran

Nom científic: Lanius meridionalis.
Família: Lànids.

El botxí meridional és un ocell que fa uns 22-25 cm de llarg.
És de color gris amb les ales negres amb una línia blanca. També té una franja negra sobre els ulls. La cua és negra. El bec i les potes també són foscos.
Menja sargantanes, ratolins, petits ocells, insectes i cucs de terra. De vegades clava les preses sobre les espines d’alguns arbustos.
Acostuma a parar-se sobre les parts altes d’arbres i arbustos, sobre pals o fils elèctrics, des d’on observa constantment el seu voltant.

Fa el niu en arbres i arbustos, a força alçada del terra.
El niu està fet amb tiges seques, molsa, herba, pèls i plomes.
La femella pon 4-6 ous de color blanquinós amb taques marronoses. Els ous són incubats per la femella durant dues setmanes; després neixen els pollets que marxen del niu al cap d’uns 20 dies, tot i que encara depenen dels pares durant quatre setmanes més.
Fa 1 cria cada any.
Viu en zones obertes amb arbustos o arbres aïllats. Viu uns 3-5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de botxí meridional, lànids, Lanius meridionalis | Deixa un comentari

El falcó cama-roig

Publicat el 7 desembre 2012 per Ferran

Nom científic: Falco vespertinus.
Família: Falcònids.

Femella

El falcó cama-roig és un ocell rapinyaire diürn que fa al voltant de 30 cm de llargada i uns 65-75 cm amb les ales obertes.

És un ocell força rar al nostre país, on se’l pot veure quan passa en les seves migracions. A la tardor se’n va cap al sud d’Àfrica i a la primavera torna cap a l’Europa central.

El mascle és gris blavós amb la cua i les potes rogenques. La femella té la cara blanquinosa amb una franja negra que va dels ulls fins el bec.
Menja animals petits (ratolins, insectes).

Més informació:

http://es.wikipedia.org/wiki/Falco_vespertinus

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de falcó cama-roig, Falco vespertinus, falcònids | Deixa un comentari

El tallarol capnegre

Publicat el 7 desembre 2012 per Ferran

Nom científic: Sylvia melanocephala.
Família: Sílvids.

El tallarol capnegre és un petit ocell que fa uns 13-14 cm de llarg.
El mascle es reconeix fàcilment per tenir el cap de color negre i la gorja blanca; el pit i el ventre també són blancs. Per sobre és gris fosc.
La femella és marronosa grisosa per sobre, amb el cap gris i més blanquinosa per sota.

Menja insectes, aranyes i fruits del bosc.
Fa el niu amb herbes seques i branquetes entre la vegetació arbustiva.
La femella pon 3-5 ous de color verdós clar amb taques fosques i els incuba uns 14 dies.
Pot fer dues postes anuals.

Viu en zones amb matolls, boscos, horts i jardins.
És un ocell difícil de veure, perquè s’amaga de seguida que ens veu.
Resideix tot l’any al nostre país.
Viu uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de sílvids, Sylvia melanocephala, tallarol capnegre | 4 comentaris

El tallarol de casquet

Publicat el 30 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Sylvia atricapilla.
Família: Sílvids.

El tallarol de casquet és un petit ocell que fa uns 13 cm de llarg.
El mascle es reconeix fàcilment per tenir de color negre la part superior del seu cap (casquet); la resta del cos és de color grisós, més fosc per sobre i més clar per sota.
La femella té el casquet de color marró i la resta del cos amb tonalitats marronoses.

Mascle

Femella

Menja insectes, erugues i fruits del bosc.
Fa el niu amb herbes seques i molsa entre la vegetació arbustiva.
La femella pon 3-5 ous de color marronós clar amb taques fosques i els incuba uns 12 dies.
Fa dues postes anuals.

Viu en zones boscoses amb abundant sotabosc arbustiu.
És un ocell fàcilment observable sobretot a la primavera quan els arbres encara no tenen fulles.
El podem veure per tot el territori català, si bé és més abundant en zones humides.
A l’hivern arriben exemplars d’altres països d’Europa.
Viu uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de sílvids, Sylvia atricapilla, tallarol de casquet | 2 comentaris

El tallarol de garriga

Publicat el 30 juliol 2012 per Ferran

Nom científic: Sylvia cantillans.
Família: Sílvids.

El tallarol de garriga és un petit ocell que fa uns 12 cm de llarg.
El mascle és de color gris cendra, amb una mena de bigoti de color blanc, el pit marronós rosat i la panxa blanquinosa; té un cercle vermellós que envolta l’ull.
La femella és de color gris marronós, amb tonalitats groguenques i rosades al pit.
La seva cua és llarga i l’aixeca cap amunt.
Menja insectes, larves, aranyes i mores.
Fa el niu amb herbes seques i fulles entre la vegetació arbustiva a poca alçada del terra.
La femella pon 3-4 ous blanquinosos amb taques marronoses i els incuba entre 11 i 12 dies.
Fa dues postes anuals.

Viu en zones amb abundància de matolls i en el sotabosc arbustiu de les pinedes i els alzinars.
És un ocell difícil d’observar perquè s’amaga entre els arbustos; es fa evident quan canta en època d’aparellament.
Només el trobem al nostre país des del març fins a l’octubre.
Hiverna a l’Àfrica, al sud del Sàhara.

Cant i més fotos del tallarol de garriga.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de sílvids, Sylvia cantillans, tallarol de garriga | Deixa un comentari