El xarxet comú

Publicat el 29 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Anas crecca.
Família: Anàtids.

El xarxet comú és un ocell aquàtic que fa uns 36 cm de llargada i uns 60cm amb les ales obertes. Pesa uns 300-400 g.
El mascle té el cos de color gris amb fines ratlles blanques. El cap és de color marró i en ell hi destaca una franja verda que envolta l’ull i baixa pel clatell. Per sota és blanquinós amb punts marronosos. El bec és gris fosc i les potes gris verdoses. Té una franja blanca a cada ala i una taca groguenca sota els laterals de la cua
La femella en conjunt és més marronosa amb taques clares.
Menja llavors i plantes aquàtiques; també insectes aquàtics, cucs de terra, crustacis i mol·luscos.
Vola en grup amb molta habilitat, fent girs acrobàtics espectaculars.
Fa el niu en un forat del terra, entre la vegetació, prop de l’aigua; el cobreix amb branquetes, fulles, herbes i plomissol.
La femella pon entre 8 i 10 ous de color groguenc fosc amb tonalitats verdoses que són incubats durant unes 3 setmanes. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments i zones tranquil·les d’alguns rius.
Nidifica rarament a Catalunya, tot i que a l’hivern se’l pot veure en molts llocs del país, ja que vénen molts exemplars del centre i nord d’Europa.
Viu entre 10 i 15 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Anas crecca, anàtids, xarxet comú | Deixa un comentari

L’ànec blanc

Publicat el 28 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Tadorna tadorna.
Família: Anàtids.


L’ànec blanc és un ocell que fa uns 50-70c m de llargada i uns 100-130 cm amb les ales obertes. Pesa una mica més d’1 Kg.
El mascle i la femella són molt semblants. Tenen el cap i el coll de color verd, el pit blanc amb una franja marronosa que s’estén cap a la part superior de l’esquena. La resta del cos és blanc, menys una franja negra que va del pit al ventre. Les ales són blanques amb la punta negra. El bec és vermell i el del mascle té una protuberància en la part superior.

Menja mol·luscos, crustacis, peixos petits, insectes, cucs de terra, algues, herbes i llavors.
No acostuma a capbussar-se del tot sota l’aigua; només introdueix el cap i el coll cercant aliment. Li agrada estar-se pels marges i a vegades se’n va a camps herbosos on descansa.
Fa el niu en caus de conills abandonats, a la vora de matolls o roques. Està fet i folrat de plomissol.
La femella pon entre 8 i 14 ous de color blanquinós que són incubats durant uns 30 dies. Els aneguets de seguida abandonen el niu i se’n van a l’aigua on es reuneixen amb altres cries i són vigilats per ànecs blancs adults.
Viu es zones aquàtiques properes al mar, però durant les migracions se’l pot veure per diferents llocs del territori.  Nidifica al Delta de l’Ebre.
Viu entre 5 i 15 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de anàtids, ànec blanc, Tadorna tadorna | Deixa un comentari

El morell de cap-roig

Publicat el 26 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Aythya ferina.
Família: Anàtids.

Mascle

Femella

El morell de cap-roig és un ocell aquàtic que fa uns 42-48 cm de llargada i uns 72-80 cm amb les ales obertes. Pesa al voltant d’1 Kg.
El mascle té el cap i el coll de color rogenc, el pit negre i l’esquena i les ales grises; la part posterior també és negra. Per sota és gris blanquinós. El bec és negre amb una franja grisa. A la tardor canvia el plomatge i s’assembla més a la femella.
La femella canvia les tonalitats i en conjunt és més marronosa.
Menja arrels, llavors i plantes aquàtiques; també insectes aquàtics, cucs de terra, crustacis i mol·luscos.
Es capbussa sovint estant uns 10-15 segons sota l’aigua. Li agrada estar quiet, mig adormit sobre l’aigua o als marges.
Fa el niu entre la vegetació aquàtica o sobre l’aigua amb branques, tiges vegetals i herbes. Està folrat de plomissol.
La femella pon entre 6 i 11 ous de color blau verdós o marronós que són incubats durant uns 25 dies. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació.
Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments i zones tranquil·les d’alguns rius.
Nidifica al Delta de l’Ebre, tot i que se’l pot veure en altres llocs del país. A la tardor arriben exemplars de la resta d’Europa que vénen a passar l’hivern.
Viu entre 8 i 10 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de anàtids, Aythya ferina, morell cap-roig | Deixa un comentari

El cabusset

Publicat el 26 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Tachybaptus ruficollis.
Família: Podicipedidae.

Mascle

Femella

El cabusset és un ocell aquàtic que fa uns 25-29 cm de llargada i uns 45 cm amb les ales obertes. Pesa uns 220 g.
El mascle, per sobre, és de color marró negrós amb el coll i le galtes rogenques i el pit marronós; la resta del cos és blanquinós grisós. Les potes són de tons verdosos o grisos. El bec és negre amb la punta blanca. A la tardor canvia el plomatge i s’assembla més a la femella.
La femella és de coloració similar, però més apagada.

Menja petits peixos, nimfes d’insectes aquàtics i mol·luscos.
Es capbussa molt sovint estant fins a 20 segons sota l’aigua. S’amaga de seguida entre la vegetació.
Fa el niu entre la vegetació aquàtica o sobre l’aigua amb herbes i tiges vegetals que arrenca del fons.
La femella pon entre 4 i 6 ous de color blanc que va agafant tons marronosos a mesura que són incubats pels dos pares durant uns 20-25 dies. Els aneguets de seguida deixen el niu amagant-se entre la vegetació o posant-se sobre l’esquena dels pares.

Viu es zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, basses i embassaments i zones tranquil·les d’alguns rius.
Se’l pot veure per molts llocs del país durant tot l’any. A la tardor arriben exemplars de la resta d’Europa que vénen a passar l’hivern.
Viu entre 10 i 15 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de cabusset, podicipèdids, Tachybaptus ruficollis | Deixa un comentari

La griva

Publicat el 26 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Turdus viscivorus.
Família: Turdidae.

La griva és un ocell que fa uns 27 cm de llarg.
El mascle i la femella són de color gris marronós per sobre i de coloració clara amb moltes taques per sota. El bec és fosc amb la base groguenca.
Menja fruites i baies. També insectes, cucs de terra i cargols.
Fa el niu en els arbres, amb herbes, tiges menudes, molses i líquens. El reforça amb fang i el recobreix d’herbetes.
La femella pon entre 3 i 5 ous de color balu pàl·lid amb variacions verdoses o groguenques amb moltes taques fosques. Els incuba entre 13 i 14 dies. Els pollets marxen del niu als 14-16 dies. Fa dues postes anuals.
Viu en boscos i camps de fruiters. Acostuma a moure’s pel terra per on camina i corre amb rapidesa.
És un ocell que viu a la major part del territori. A la tardor arriben exemplars del centre d’Europa que vénen a passar l’hivern.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de griva, túrdits, Turdus viscivorus | Deixa un comentari

El còlit gris

Publicat el 24 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Oenanthe oenanthe.
Família: Túrdits.

El còlit gris és un ocell de la família dels túrdits que fa uns 15 cm de llarg.
A la primavera el mascle pel dors és de color gris blavós amb les ales negres. Per sota és blanquinós o marró clar. La cua és blanca amb una ratlla central i la part final negra.
El cap és de color gris amb una taca negra que va del bec fins els ulls. Per sobre té una franja blanca que li arriba fins el front. La gorja és marronosa clara. El bec i les potes són foscos. A l’hivern els colors foscos es tornen més marronosos.
La femella és menys grisa i més marronosa.

Femella

Menja insectes, aranyes, petits cargols i cucs de terra.
Construeix el niu amb herbes seques, molsa i arrels en forats del terra, murs de pedra, caus de conills abandonats, sota pedres o en la base de matolls.
La femella pon 5-6 ous de color blau pàl·lid, amb alguns puntets rogencs, que incuba durant 14 dies. Els pollets comencen a volar al cap de dues setmanes i mitja.
Viu en zones de muntanya, tot i que se’l pot veure per molts llocs del país quan està de pas per les migracions.
Acostuma a parar-se sobre munts de terra o arbustos des d’on observa el seu voltant buscant alguna presa.
Viu uns 5 anys.

 

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de còlit gris, Oenanthe oenanthe, túrdits | Deixa un comentari

El verdum

Publicat el 24 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Chloris chloris.
Família: Fringíl·lids.


El verdum és un ocell que fa uns 15 cm de llarg.
El mascle és de coloració verdosa amb zones grises i amb unes franges grogues a les ales i als costats de la cua. La femella és semblant però de tonalitats més apagades.
El bec és fort i de coloració clara.

Menja llavors i petits fruits.
Fa el niu en arbres, arbustos o en tanques vegetals.
El niu està fet amb herba, tiges vegetals i molsa, folrat d’arrels petites, llana, plomes i pèls.
La femella pon 4-6 ous de color blanquinós o blau clar amb punts i ratlles marronoses. Els ous són incubats per la femella durant uns 13 dies; després neixen els pollets que comencen a volar al cap d’unes 2 setmanes.
Fa 2 cries cada any.

Viu en camps de fruiters i també en parcs i jardins.
El seu vol és ondulat.
El podem trobar per tot el país, excepte a l’alta muntanya. Viu 2-3 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Chloris chloris, fringíl·lids, verdum | Deixa un comentari

El gratapalles

Publicat el 23 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Emberiza cirlus.
Família: Emberízids.


El gratapalles és un ocell de la família dels emberízids que fa uns 16 cm de llarg.
Per sobre és de color marronós i per sota és groguenc amb unes taques vermelloses als dos costats del pit. La part superior del cap és fosca. Té una franja negra que va del clatell al bec passant pels ulls i dues franges grogues que l’emmarquen. La gola és negra i el bec és robust.

La femella és semblant al mascle, però amb tonalitats més apagades.
Menja llavors, fruits silvestres i insectes.
La femella construeix el niu amb tiges seques, herbes, molsa, fulles i arrels en un matoll o arbust. El mascle és a prop, però no col·labora.
La femella pon 3-4 ous de color blanc amb matisos blavosos o verdosos i algunes línies o punts, que incuba durant dues setmanes. Les cries són capaces de volar al cap d’uns 13 dies. Fa dues postes per any.


Viu en àrees cultivades amb arbres i matolls.
Acostuma a parar-se sobre arbres, arbustos i cables.
A l’hivern es reuneix en petits estols que es desplacen junts.
Viu al voltant de 3-5 anys. És un ocell comú per tot el país.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Emberiza cirlus, emberízids, gratapalles | Deixa un comentari

El mastegatatxes

Publicat el 22 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Ficedula hypoleuca.
Família: Muscicàpids.

Mascle

El mastegatatxes és un ocell d’uns 13 cm de llarg.
El mascle té el cap negre amb el front blanc. La gola és blanca. Per sobre és de color negre i per sota és blanc. A la tardor canvia la coloració que es fa més marronosa, igual que la de la femella. Tots dos presenten una franja clara a les ales.
Les potes, el bec i la cua són negres.
Menja insectes (escarabats, papallones, mosquits) i cucs. També alguns fruits silvestres.

Fa el niu en forats d’arbres i parets; també en caixes niu. El niu està fet amb herbes i fulles i el folra amb pèls, llana i herbes fines.
La femella pon 5-6 ous de color blau pàl·lid i el cova ella sola durant uns 13 dies. Els pollets comencen a volar al cap de dues setmanes.
Viu en boscos, però és rar en tot el país. Se’l pot veure quan fa els moviments migratoris. Hiverna a l’Àfrica.
Viu entre 3 i 5 anys.

Juvenil

Juvenil

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC).

Publicat dins de Ficedula hypoleuca, mastegatatxes, muscicàpids | Deixa un comentari

El bitxac rogenc

Publicat el 21 gener 2013 per Ferran

Nom científic: Saxicola rubetra.
Família: Muscicàpids.

El bitxac rogenc és un ocell d’uns 13 cm de llarg. A la primavera el mascle té el cap i les galtes negres amb una franja blanca per sobre de l’ull. La gola també és blanca. El pit es rogenc clar i la panxa blanca. A l’hivern els colors són més apagats i s’assemblen més als de la femella que és menys fosca.
Les potes són negres i la cua és curta i fosca.
Menja insectes, aranyes, cucs i petits cargols.

Fa el niu a terra, amb herbes i molsa i el folra amb pèl i herbes fines.
La femella pon 5-6 ous i el cova durant uns 13 dies. Els pollets comencen a volar al cap de dues setmanes. Pot fer 1-2 cries cada any.
Viu en camps amb matolls i herbes.

Nidifica en àrees muntanyoses (Pirineus i Prepirineus); a la resta del país se’l pot veure quan fa els moviments migratoris. Hiverna a l’Àfrica.
Acostuma a parar-se en la part alta dels arbustos, sempre en llocs oberts. Captura insectes en vol i se’ls menja en el lloc on es para.
Viu uns 5 anys.

Més informació: Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC)

Publicat dins de bitxac rogenc, muscicàpids, Saxicola rubetra | Deixa un comentari