Ahir vaig finalitzar l’últim dia de la Fase II i m’agradaria compartir amb vosaltres, la visió general de com ha anat, si s’ha aconseguit els objectius previstos i les modificacions que s’han fet.

En quan a les modificacions, la primera té a veure, amb el canvi de dates que s’ha realitzat la intervenció. En el pla inicial estava previst portar-se a terme del 7 d’abril al 8 de maig però com a conseqüència d’allargar-se l’anterior fase, es decideix iniciar-la el 13 d’abril. No obstant, no es pot dur a terme fins el 20 d’abril. Les hores han estat les mateixes que teníem previstes.

També, hi ha hagut altres modificacions referents a diferents aspectes del dossier de recursos. Us ho comento.

–Apartat 2: “Gestió del temps. Fonamentació d’estímuls i creativitat”:
Es decideix comprar un suro de paret per posar la cartellera “Els meus reptes personals”, ja que es va provar de posar la cartellera en una cartolina però al enganxar els reptes dels nens, queia la cartolina i era poc útil. Es va proposar, comprar suros per les parets de les aules i com que la inversió econòmica no era massa elevada, la direcció de l’acadèmia va acceptar la proposta.

–Apartat 4: “Recursos per tutories”:
Com ja us vaig comentar a l’entrada “Context familiar” i de forma esplaiada, es van planificar 10 entrevistes amb famílies però només es van poder aconseguir programar 7 i de les 7 entrevistes programades, només s’han pogut fer 4.

–Apartat 4: “Importància de l’autoavaluació”:
Amb l’objectiu que el qüestionari d’autoavaluació, pretén fer una reflexió individual de la pràctica docent, es valora que també seria interessant, poder-ho compartir amb l’assessora o altres companys. Poder reflexionar conjuntament, no només de forma individual i s’acorda fer-ho, en les reunions que es fan després de les sessions de treball.

En quan a la utilització del material i la seva funcionalitat, hem pres unes mesures per tal de valorar-ho. S’ha fet un registre d’observacions de les visites a les aules i de reunions amb les famílies, així com de les reunions amb el professorat implicat i amb la tutora de pràctiques. Tanmateix, s’ha tingut en compte el nombre de vegades que el professor utilitza el material durant la sessió, el nombre de vegades que han sorgit dificultats i el nombre de col•laboracions fetes a l’aula durant les sessions. Amb tot plegat, podem dir que els resultats són molt satisfactoris i s’han complert els nostres objectius.

La propera setmana, iniciarem la Fase III que correspon a “ L’avaluació del projecte”. Per mi la més interessant. Haurem d’avaluar el procés d’intervenció, els canvis realitzats, l’eficàcia del material, la possible continuïtat… i sobretot hi haurà una modificació important! Durant la reunió d’ahir i concretant el calendari de la setmana vinent, ens van adonar que no teníem previst avaluar la meva actuació i la de la meva tutora i vam afegir una reunió en el calendari de planificació, ja que no podíem obviar aquest aspecte tant important que casualment us comentava dies enrere.

Ahir comentava amb un professor de l’acadèmia les valoracions escrites que havia fet del material. No estava previst, però com que la meva tutora m’ho havia ensenyat i ell hi era, va voler explicar-me el que havia posat. Estem a punt de finalitzar la segona fase i tot que sóc conscient que això, ho haurem de fer amb tots els professors la propera setmana, en trec una reflexió fruit d’aquesta petita reunió que ha estat molt interessant.

Ell m’explicava la valoració que ha fet del dossier de recursos, per cert molt positiva, però m’aclaria un comentari referent a l’apartat del dossier “Importància de l’autoavaluació” i en referència al qüestionari que pretén fer una reflexió individual de la pròpia pràctica docent amb l’objectiu de millorar-la.

Em comentava que no es sentia còmode o més aviat, no era partidari, de fer una autoavaluació de la pròpia tasca. Ell prefereix que l’avaluïn i no pas haver- se d’avaluar ell. Vam tenir un intercanvi de visions molt enriquidor i ara m’agradaria tornar a compartir la meva en particular amb vosaltres.

Crec que és important ser capaç d’autoavaluar-se i determinar en quina mesura estàs fent correctament el teu treball. No es tracta de posar-se nota ni tampoc de passar-ho malament o haver-ho de comentar amb algú. Ha de ser una oportunitat perquè cadascú conegui millor, no només els aspectes que pot millorar, sinó també les seves fortaleses. Crec que l’aprenentatge diari i detectar els aspectes de millora de la nostra tasca professional són requisits fonamentals per aconseguir una qualitat en l’ensenyament dels nostres alumnes i ajudar-los a aconseguir l’èxit escolar. Jo durant tot el meu procés, m’he autoavaluat i crec que m’ha servit per poder millorar durant el dia a dia.

Fa poc es va publicar un vídeo d’una professora de la facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, la Neus Sanmartí que precisament fa unes reflexions sobre l’avaluació molt interessants. Tot i que són consideracions referent a l’alumnat, crec que també et permet reflexionar sobre aquest aspecte.
És un vídeo molt curtet, dura 7 minuts però val la pena veure-ho. Us el recomano!

No sempre és fàcil mantenir un vincle amb la família dels alumnes per poder generar proximitat i treball conjunt. Els que ens dediquem a la docència ho veiem cada dia als nostres centres. I és una pena, ja que són uns agents educatius molt importants i necessaris per poder millorar la qualitat de l’ensenyament dels nostres alumnes.
A l’acadèmia, un centre de suport que les famílies consideren secundari i no complementari a l’escolar, encara es fa més difícil i ho he pogut comprovar al llarg de tota la Fase II.

Un dels objectius generals del meu Pla d’intervenció, és “Implulsar el treball amb les famílies”, ja que és no és un aspecte que es treballi massa, com ja he comentat alguna vegada. Per això, es va crear un apartat en el dossier “Recursos per tutories amb les famílies”, amb l’intenció d’oferir eines per fomentar aquest vincle. El fet d’establir canals de comunicació i d’acció conjunta coordinada, afavoriria a una major productivitat acadèmica per part dels nostres alumnes.

I dic afavoriria, perquè no s’han donat els resultats esperats.
En el pla inicial, d’entrada es van planificar 10 entrevistes amb famílies però lamentablement només es van poder aconseguir programar 7 i de les 7 entrevistes programades, només s’han pogut fer 4. Una llàstima.
De les 3 famílies que restaven pendents, una no es va presentar i les altres dues, es van excusar, ja que no van poder venir.

Es valora que és una mala època per dur a terme reunions, ja que si no s’han fet anteriorment, ara a final de curs, es fa més complicat que els pares vinguin. Sóm conscients que potser les famílies no donen tanta importància a una reunió amb el professor de repàs en un centre d’estudis com poden donar-la en una escola o institut, malgrat que tots formem part d’una mateixa comunitat i responsabilitat.

Tot i això, valoro positivament les reunions fetes, ja que seran un punt important en la continuïtat del treball iniciat. I de les famílies que no han pogut venir, crec que no s’ha de veure com algú negatiu, penso que s’ha de comprendre les circumstàncies de cada família ( treball, temps, etc) i continuar treballant per facilitar la relació i participació d’aquestes al centre.

Objectiu: seguiment de la gestió d’aula durant les sessions de treball.

Descripció del treball: Com ja us he explicat.. a l’acadèmia hi ha alumnes de totes les edats i nivells. Aquests alumnes es retroben després de classe o es troben després d’uns dies i comparteixen moments, rutines o experiències.
Amb aquesta diversitat, fa que inevitablement puguin sorgir petits conflictes durant el dia a dia. Me n’adono que és molt important la gestió d’aula i el lideratge per part del professor, ja que depèn d’ell, que els alumnes visquin aquesta diversitat de forma natural i sense que sigui una incomoditat. De fet, un dels objectius de la meva intervenció és la de col•laborar perquè així sigui.
Però no sempre ho és. Com he comentat alguna vegada, alguns professors estan formats en àmbits concrets i són competents en la matèria que dominen però requereixen ajuda alhora d’afrontar situacions adverses. La figura del psicopedagog és molt important. Saber donar la resposta idònia i ajudar al professor amb les dificultats que es troba durant el dia a dia, ajuda a gestionar i millorar totes aquestes dificultats. El fet de fer reunions diàries i parlar de com ha anat la sessió amb els alumnes i no només valorar què han aprés, sinó com ho han aprés, és una feina que considero molt important i necessària.

L’avaluació: me n’adono de l’encert que em tingut de crear un Pla que té com objectiu, poder ajudar als professors a gestionar aquests conflictes, ja que veig que estar essent un treball útil i això em deixa tranquil•la. La comunicació adult- alumne, el clima a l’aula, la gestió del grup.. està millorant i puc dir que estic contenta amb els resultats que s’estan donant amb l’ajuda de les estratègies i recursos del dossier. També m’agradaria comentar, que sóc conscient en tot moment, que el fet de tenir com a referent a una tutora que entén en tot moment les circumstàncies de l’alumne i també, del professor, fa més fàcil la meva intervenció i em permet gaudir i aprendre del que són unes bones pràctiques

Objectiu: seguiment del material en les rutines del centre i les possibles dificultats que puguin sorgir.

Descripció del treball: Portem quasi 3 setmanes aplicant el material. Fins ara, no havia comentat res de les primeres impressions, ja que s’ha necessitat temps per fer una primera valoració del registre d’observacions a l’aula. No és fàcil valorar un material quan un alumne ve dues hores setmanals a l’acadèmia.
És interessant adonar-te que quan fas un material i l’apliques sempre hi ha canvis a fer. Sempre es podria millorar. Per exemple:

-En la secció 3 del dossier “Recursos organitzatius i materials”, ens hem adonat que el carpessà complementari amb recursos materials de llengua i matemàtiques per nivells, no calia buscar fitxes de continguts específics. La millor opció era presentar el carpessà buit i que cada professor l’emplenés segons les necessitats que té a l’aula.

-En la secció 4 del dossier “Recursos per tutories”, també es valora que a aquestes alçades de curs, es fa complicat dur a terme entrevistes amb les famílies dels alumnes. Alguna família convocada per assistir a entrevista amb el professor, no ha pogut venir. No es podran realitzar totes les entrevistes programades.

-En la secció 5 del dossier “Importància de l’autoavaluació”, el qüestionari d’autoavaluació que pretén fer una reflexió individual de la pràctica docent, es valora, que també seria interessant poder-la compartir amb l’assessora o altres companys. Poder reflexionar conjuntament, no només de forma individual.

L’avaluació: a aquestes alçades de curs (final de curs) es fa complicat canviar la rutina de les aules. Crec que si s’hagués aplicat des de començament de curs tot hauria estat més fàcil. Observem que de vegades, els alumnes estan poc receptius, venen cansats però també s’ha de dir, que surten amb un somriure quan se’ls hi dóna un diploma, se’ls felicita o es dedica una estona a parlar amb ells dels seus interessos.

Observacions personals: com a futura assessora, crec que és necessari ser conscient de totes les millores que es poden anar modificant durant la pràctica. Res és definitiu ni tampoc blanc o negre. És molt important està obert a nous canvis, ser flexible, tenir empatia amb els altres, escoltar els teus companys, alumnes i també a les seves famílies.

Si fa uns dies reflexionava sobre la tasca psicopedagògica de la meva tutora de pràctiques a l’acadèmia.. avui m’agradaria compartir una altre pensament. Aquest, fa referència a les competències que com a possible psicopedagoga m’hauré d’enfrontar en un futur.
En primer lloc, l’assessor s’ha d’adaptar als temps actuals. Hi dic això, no només per la formació estudiada fa uns semestres enrere amb l’assignatura Orientació professional. També, perquè he pogut observar que no sempre és així. He tingut la sort de tenir contacte directe amb la psicopedagoga de la meva escola i se m’ha fet inevitable observar-la des d’una altre perspectiva que no només és la de docent, que és el que sóc. Gràcies a quelcom, m’ha vingut en ment la importància d’exercir competentment la tasca psicopedagoga, revisar apunts i escriure aquesta entrada.
La figura assessora no només ha de saber actuar sinó també voler i poder (competència d’acció professional). Aquesta és la suma de quatre components elementals que m’agradaria comentar:
La competència tècnica (saber), és important tenir coneixements especialitzats que permetin dominar tasques i continguts. És indispensable una formació i reciclatge constant adaptat als temps que vivim. Per tant, hauré de continuar formant-me i enriquint-m’hi amb nous coneixements, estudis, mètodes, etc.
Però tota aquesta formació no només l’he de saber adquirir, s’ha de saber aplicar (molt important), és el que en diem, la competència metodològica (saber fer). L’actitud com a professional, també serà rellevant durant la tasca. Hauré de mostrar predisposició, cooperació, bona entesa… amb altres paraules, és el que diríem adoptar una competència participativa (saber estar), lligada a una competència personal (saber ser), que és quan el professional, actua amb responsabilitat, relativitza possibles frustracions, resol amb èxit l’objectiu, etc. Per tant, es serà competent quan hi hagi un domini de tots aquests sabers.
Tinc la sort, de trobar-me amb una tutora que presenta un perfil professional competent a l’acadèmia on realitzo les pràctiques. I ho puc afirmar, ja que ho veig durant el meu exercici pràctic, on totes aquestes competències es mostren amb les situacions amb què l’assessor s’enfronta i en el context on aquestes s’originen. Per exemple: quan hi ha un enfrontament entre un professor i un alumne, quan una mare ha vingut a l’acadèmia a explicar el cas del seu fill i ha demanat consell, quan s’ha fet reunions amb altres professionals, quan un docent ha demanat ajuda davant d’alguna dificultat, etc. Totes aquestes situacions fan que el seu rol es defineixi pel seu saber, actuar i reaccionar i sobretot per comprometre’s en tots els nivells de la competència.

Bibliografia:

• Echeverría, B. (2008). Configuració de la professionalitat. Mòdul 1 de l’assignatura Orientació professional. Barcelona: UOC.
• Echeverría, B. (2008). Competències i qualificacions. Mòdul 2 de l’assignatura Orientació professional. Barcelona: UOC.

Avui m’agradaria reflexionar sobre la tasca psicopedagògica de la meva tutora de pràctiques a l’acadèmia. Durant el meu procés pràctic, observo com la seva intervenció està basada en un model col•laboratiu, ja que implica a tots els agents que formen part del context de l’alumne i ho fa, organitzant reunions i establint contacte amb les famílies, els professors d’institut, mestres d’escola, altres professionals… la seva tasca impulsa una corresponsabilitat entre tots aquests agents produint-se una intervenció inclusiva i un tractament individual i personalitzat de cada cas.
He observat que sempre té en compte les opinions, els coneixements i les diferents opcions de resoldre una dificultat, fent-ho de forma col•laboradora i en cap cas, d’experta. Tot el contrari, sempre compartint significats i treballant en cercle, mai de dalt a baix o de dreta a esquerra. Per tant, puc dir que és assessora constructivista.
La seva finalitat és la de contribuir a que es donin les condicions necessàries per desenvolupar al màxim les capacitats de cada nen, estimulant als professors de l’acadèmia, a les famílies i alumnes, adoptant un rol de mediadora i veient al nen en la seva globalitat (perspectiva sistemàtica) i no com a un ésser interdependent.
He vist, que el fet d’adoptar aquest rol, fa que durant el dia a dia es faci una reflexió continua sobre la pràctica educativa que ajuda a orientar canvis de forma positiva. Això suscita al psicopedagog un treball que va més enllà del procés ensenyament- aprenentatge i que em fa reflexionar, sobre la importància de la orientació i la intervenció de la figura assessora com a un punt clau en la unió de la suma cooperativa de tots.

Bibliografia: Monereo, C. Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Mòdul 1. UOC.

Objectiu: Implementació i seguiment del material en les rutines del centre i les possibles dificultats que puguin sorgir mitjançant un registre d’observació a l’aula.

Descripció del treball: En primer lloc, m’agradaria disculpar-me per no haver actualitzat el blog la setmana passada però per causes majors no ho he pogut fer.

… Com us comentava dies enrere, vaig acabar l’estructura i el contingut del material, em vaig reunir amb la meva tutora de pràctiques, el vam analitzar i finalment, donat per acabat.
A punt el dilluns 13, per posar-ho en pràctica el dimarts 14, però no va poder ser i s’ha iniciat una setmana després amb alguns canvis que m’agradaria comentar:

-S’ha decidit comprar un suro de paret per posar a les aules per crear la cartellera “Els meus reptes personals” en comptes de posar una cartolina.

-El carpessà complementari amb recursos materials de llengua i matemàtiques per nivells, s’ha acordat que cada professor el pugui ampliar i crear segons les necessitats que té a l’aula. Es facilitarà material, però poc. L’objectiu d’aquest recurs és compartir la idea amb els professors i que siguin ells, qui la portin a terme tenint en compte la diversitat d’alumnat que es té a cada sessió.

-Aquesta fase estava prevista per portar-se a terme del 7 d’abril al 8 de maig però finalment s’acorda del 20 d’abril al 22 de maig (5 setmanes).

L’avaluació: estic satisfeta amb el resultat del material. Ara falta analitzar la seva eficàcia i funcionalitat. Tinc curiositat per saber com anirà. M’hagués agradat poder-ho començar una setmana abans però a vegades les coses que passen no depenen d’un mateix. Segueixo treballant en la creació d’avaluació del material que el tindré en breu.

Observacions personals: des de la perspectiva constructivista, que és la que es basa aquest projecte, la disposició, el sentit, l’ajuda, l’escolta… són factors interrelacionats i que depenen d’elements personals i relacionals que integren aspectes tan emocionals com cognitius, com pot ser: la motivació, les expectatives o fins i tot, les atribucions entre el professor i l’alumne. Establir un clima relacional, afectiu i emocional i evitar manques de comprensió, ajudarà al progrés de l’alumne. Per això crec, que aquest material ajudarà a evitar malentesos i fomentar una bona relació entre l’adult i l’Infant.

Bibliografia: Coll, C.; Solé, I. (1997) Factors psicològics relacionats i contextuals implicats en l’aprenentatge escolar. En C. Coll, Psicologia de la Instrucció. ( pàg. 1-70) Barcelona: UOC.

Us presento el material:

1-Rol del docent.Estratègies de comunicació_CARPESSÀ

2-Gestió del temps_CARPESSÀ

3-Recursos organitzatius i materials_CARPESSÀ

4-Recursos per tutories_CARPESSÀ

5-Autoavaluació_CARPESSÀ