Operacions administratives de suport

Com per les empreses els particular també tenen moltes empreses que els hi podem oferir diferents tipus de serveis en funció de les necessitats del consumidor potencial.

Dispositius  per a connexió a  Internet

Exemple :

• Manteniment i reparació
• Instal·lació de software adquirit pel client
• Reinstal·lació del sistema operatiu del client
• Configuració del sistema
• Assistència general per l’usuari

Canal RSS – Really symple syndications

RSS és una família de formats de canals web XML utilitzat per a publicar continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies, weblogs o podcasts, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una sindicació de continguts.

Redifusió de continguts – Sindicació de continguts

Redifusió és l’emissió de continguts informatius o lúdics posteriorment a la seva difusió original, bé en la mateixa emissora o publicació, o bé en noves, gràcies a un contracte o llicència.

Encara que redifusió es un terme més correcte, en el llenguatge tècnic s’utilitza a sovint la paraula sindicació, especialment quan fem referència a continguts web. El terme sindicació és un barbarisme^[1] que prové de l’anglès «syndication», habitual en la terminologia anglosaxona dels mitjans de comunicació. El terme s’ha incorporat ràpidament a l’argot tècnic amb la popularització de la redifusió de continguts web.

Avantatges RSS

El principal avantatge del sistema és l’agilitat, ja que es fa innecessari haver de descarregar les imatges i els altres elements de la web, descarregant-ne només els titulars. I també el poder ajuntar el contingut de molts llocs web en un sol espai.

Un programa que usa RSS s’anomena agregador, i n’hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l’escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.

Utilització

A partir d’aquest format s’està desenvolupant una cadena de valor nova en el sector dels continguts que està canviant les formes de relació amb la informació tant dels professionals i empreses del sector com dels usuaris. Bloglines, Feedster, Plazoo, Feedness, Retronimo, YourFeeds, Amazon, AllConsuming, NewsIsFree, sindic8, Blogdigger, i un llarg etcètera d’empreses estan explorant noves formes d’ús i distribució de la informació.

La sindicació no és solament un fenomen vinculat als weblogs (encara que aquest s’ha fet més patent a causa de la popularització dels weblogs). Sempre s’han sindicat continguts i s’ha compartit tota mena d’informació en format XML, d’aquesta forma podem oferir continguts propis perquè siguin mostrats en altres pàgines de forma integrada, la qual cosa augmenta el valor de la pàgina que mostra el contingut i també ens genera més valor, ja que normalment la sindicació sempre enllaça amb els continguts originals.

Reprografia:

La reprografia és un procés que permet reproduir , documents impresos mitjançant tècniques com fotocòpia, facsímil ( còpia exacte d’un document imprès), i fotografia.
Els equips de reprografia faxos, fotocopiadores,escàners i enquadernació fan possible la reproducció de documents  a través de diferents sistemes, des dels més bàsics i convencionals amb impressió en blanc i negre a una sola cara , fins a tècniques de reprografia digitals d’última generació amb una excel·lent qualitat i la màxima rapidesa.
El suport per aquest tipus d’impressió pot ser en paper normal o en papers especials de diferents colors i gramatges, còpies simples o per ambdues cares.

Equips de reprografia més habituals en la oficina

Fotocopiadora:

És un aparell per a fer còpies en paper d’un document imprès.

Components:

Externs: pantalla d’exposició alimentació d’originals panell de comandaments i sortida de còpies.
Interns: unitat d’arrossegament, unitat òptica.
Impressora:

És un perifèric d’ordinador que permet reproduir còpies emmagatzemades prèviament en format electrònic.

Tipus:

• Impressora làser
• Impressores de injecció de tinta
• Altres: matricials, ” plotter” o de traçats gràfics
• Tòner

Les impressores de làser i impressores tèrmiques utilitzen aquest mètode per adherir tòner a medi. Treballen utilitzant el principi de xerografia que està funcionant en la majoria de les fotocopiadores.

Injecció de tinta:

Les impressores d’injecció de tinta consisteixen en injectors que produeixen bom bolles molt petites de tinta que es converteixen en petitíssimes gotetes de tinta. Els punts formats són la grandària dels petits píxels.

Escàner d’ordinador :

És un perifèric que serveix per llegir documents en paper, ja siguin imatges textos, i els converteix en format digital.
En obtenir una imatge digital es poden corregir defectes, retallar un àrea específica de la imatge o també digitalitzar text mitjançant programes específics.  Aquestes funcions  les  pot  dur a terme el mateix dispositiu o bé necessitar aplicacions especials.

Avui dia , és comú en el mateix aparell incloure la impressora i l’escàner. Són les anomenades impressores multi funció.

” Aquí tens el meu secret, és molt senzill, només s’hi veu bé amb el cor. L’ essencial és invisible als ulls”.

El Petit Príncep  ( A. de Sant Exupéry).

La premsa digital
Durant els últims anys, en els països desenvolupats el nombre d’usuaris que accedeix de forma habitual a Internet ha augmentat considerablement. L’abaratiment dels ordinadors, i la implantació gairebé generalitzada i de baix cost de la banda ampla han fet possible que Internet es converteixi en una eina de treball, comunicació i entreteniment d’ús quotidià.

A aquesta tendència també han contribuït:

1) el perfeccionament dels motors de recerca, que faciliten als seus usuaris un accés cada vegada més precís a la informació

2) la bona acollida que ha tingut per als internautes la incorporació de continguts multimèdia en la Web, sent especialment rellevant el cas del vídeo en línia.

Entre els diferents continguts que poden trobar-se en la Web ocupen un lloc molt destacat les notícies. Segons l’estudi elaborat pel Pew Internet & American Life Project, a finals de l’any 2007 el 71% dels enquestats assegurava que el que buscava a Internet eren notícies.

Aquest augment de consum de notícies a la xarxa es deu, en gran mesura, a l’exercici d’adaptació al format web que, durant els últims anys, han portat a terme els mitjans de comunicació. Diaris, revistes o canals de televisió han canviat notablement la seva actitud respecte a la Web. El temor i escepticisme originals dels periodistes ha donat pas a una visió més pràctica i disposada a escoltar les demandes de l’audiència.

Les pàgines web dels mitjans han augmentat progressivament la quantitat de continguts, alhora que els han fet més atractius. I encara fidels a la imatge del diari o del canal de televisió en qüestió, les seves versions en línia han creat un tipus d’estil i llenguatge propis pensats per satisfer les demandes dels nous usuaris en línia .

Això explica que un gran nombre d’internautes hagi canviat la pantalla de televisió per la del seu ordinador o hagin deixat de passar les pàgines dels diaris manualment per fer-ho a cop de clic. Centrant-nos en el cas de la premsa digital, diferents estudis demostren que els lectors en línia valoren especialment:

La facilitat d’accés a la notícia: ja que en l’escenari de la Web poden trobar fàcilment el que busquen, i en el moment que ho desitgen.

La personalització dels continguts / informacions rebudes: sobretot a partir de serveis d’alerta o de canals de contingut sindicat (RSS, Atom, etc.).

La constant actualització de la informació: pràcticament al minut, de manera que poden conèixer en tot moment les notícies d’última hora.

Hi ha diferents adreces on podeu trobar tots els mitjans de comunicació digitals de Catalunya, entre d’altres:http://www.prensaescrita.com/prensadigital.php

Voldria començar el nou curs 2021-2012 amb un record i agraïment a Maria Montessori;

Una dóna excepcional , que va deixar un gran llegat en el món de l’ensenyament.

Maria Montessori 1850 (Itàlia)- 1952 (Holanda)

Tal vegada la seva principal aportació rau en el canvi de concepció de l’infant i del paper del mestre. Montessori contraposa el nin a l’adult basant-se en una idea orgànica:^{[cal citació]} la metamorfosi de la infantesa front a la no transformació de l’adult que ha arribat a l’estat de l’espècie. S’observa un clar talant biològic en aquesta concepció. De fet, Montessori arriba a fer un model de nadó a escala d’un adult per a demostrar com en són de diferents els dos organismes.

A partir d’aquest primer principi, la educadora perfila algunes característiques que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’educar als petits, característiques que s’inspiren en les conclusions d’educadors francesos.

La idea què el “treball físic, extern, alimenta al treball psíquic, intern, de l’alumne”^{[cal citació]}, fa que Montessori busqui la manera de dotar als alumnes d’un material didàctic especialment dissenyat per a preparar l’evolució dels nens cap als seus objectius formatius.

Aquesta concepció de la comunicació cos/ment va acompanyada de la intuïció que “durant el creixement es van passant diferents estats sensibles”^{[cal citació]}, etapes en què els al·lots tenen una major capacitat de desenvolupar certes habilitats psicomotrius. La combinació del treball individual, seguint el seu propi ritme intern, amb aquests estats sensibles, origina les explosions espontànies, moments en què el nen supera una fase amb l’adquisició d’una nova consciencia.

Montessori planteja que el treball dels nins difereix radicalment del dels adults. La diferència es troba en la ubicació de la finalitat d’aquest treball. Mentre l’adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nins no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa; pel que el treball durant el creixement és principalment individual, no pot haver-hi col·laboració. El treball dels petits és una forma d’experimentar amb l’entorn, de poder assimilar les regles del món, de trobar els seus recursos; per aquest motiu també, els petits tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra, sense que sembli importar-los si amb ell ja han respost la finalitat externa de la seva acció.

D’aquesta manera, s’entén perquè no hi pot haver col·laboració, el nin té una “activitat auto-creadora”^{[cal citació]}, necessita fer les coses per si mateix per aprendre. És per això que l’autoformació és una premissa fonamental del Mètode Montessori. La intervenció dels mestres és mínima, només la d’acompanyar i observar el procés d’aprenentatge, intervenint en moments molt concrets per orientar la dedicació dels alumnes. La principal aportació del professorat en una Case dei Bambini és la de preparar un entorn adequat i ordenat, llest per a la investigació que hi desenvolupen els alumnes. Una vegada la mestra o el mestre han iniciat a l’alumne en una determinada activitat amb els materials didàctics, el seu deure és retirar-se i observar, només intervenint si l’alumne no utilitza el material convenientment o es troba davant situacions insuperables.

Una solució molt moderna de Montessori davant la incomprensió de gran part del mecanisme d’aprenentatge és entendre la intervenció dels mestres com al de qui apropa un estímul a un sistema incomprès amb la certesa que al ser processat, aquest estímul fructificarà en un coneixement. D’aquesta manera l’“aprenentatge té dues vessants: una acció externa, física, manipulant objectes i, paral·lelament un procés profund – incomprès – una activitat invisible i creadora de coneixement”^{[cal citació]}.

Per això és també molt important respectar el ritme intern d’aprenentatge, a cada persona li caldrà el seu temps de manipulació per arribar a aquesta explosió espontània que indica la superació d’una fase.

I vet aquí la importància que té per a l’alumne la seva independència, per a ells és una qüestió de sana superació personal, necessiten trobar per ells mateixos la solució als seus reptes. ¿No és una sensació comparable a la d’un alpinista que lluita per assolir un alt cim?

Informació extreta de la viquipèdia