Voldria començar el nou curs 2021-2012 amb un record i agraïment a Maria Montessori;
Una dóna excepcional , que va deixar un gran llegat en el món de l’ensenyament.
Maria Montessori 1850 (Itàlia)- 1952 (Holanda)
Tal vegada la seva principal aportació rau en el canvi de concepció de l’infant i del paper del mestre. Montessori contraposa el nin a l’adult basant-se en una idea orgànica:[cal citació] la metamorfosi de la infantesa front a la no transformació de l’adult que ha arribat a l’estat de l’espècie. S’observa un clar talant biològic en aquesta concepció. De fet, Montessori arriba a fer un model de nadó a escala d’un adult per a demostrar com en són de diferents els dos organismes.
A partir d’aquest primer principi, la educadora perfila algunes característiques que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’educar als petits, característiques que s’inspiren en les conclusions d’educadors francesos.
La idea què el “treball físic, extern, alimenta al treball psíquic, intern, de l’alumne”[cal citació], fa que Montessori busqui la manera de dotar als alumnes d’un material didàctic especialment dissenyat per a preparar l’evolució dels nens cap als seus objectius formatius.
Aquesta concepció de la comunicació cos/ment va acompanyada de la intuïció que “durant el creixement es van passant diferents estats sensibles”[cal citació], etapes en què els al·lots tenen una major capacitat de desenvolupar certes habilitats psicomotrius. La combinació del treball individual, seguint el seu propi ritme intern, amb aquests estats sensibles, origina les explosions espontànies, moments en què el nen supera una fase amb l’adquisició d’una nova consciencia.
Montessori planteja que el treball dels nins difereix radicalment del dels adults. La diferència es troba en la ubicació de la finalitat d’aquest treball. Mentre l’adult entén el treball com a mitjà per assolir una finalitat externa, els nins no tenen aquesta consciencia de la finalitat externa; pel que el treball durant el creixement és principalment individual, no pot haver-hi col·laboració. El treball dels petits és una forma d’experimentar amb l’entorn, de poder assimilar les regles del món, de trobar els seus recursos; per aquest motiu també, els petits tendeixen a repetir les seves accions una vegada i una altra, sense que sembli importar-los si amb ell ja han respost la finalitat externa de la seva acció.
D’aquesta manera, s’entén perquè no hi pot haver col·laboració, el nin té una “activitat auto-creadora”[cal citació], necessita fer les coses per si mateix per aprendre. És per això que l’autoformació és una premissa fonamental del Mètode Montessori. La intervenció dels mestres és mínima, només la d’acompanyar i observar el procés d’aprenentatge, intervenint en moments molt concrets per orientar la dedicació dels alumnes. La principal aportació del professorat en una Case dei Bambini és la de preparar un entorn adequat i ordenat, llest per a la investigació que hi desenvolupen els alumnes. Una vegada la mestra o el mestre han iniciat a l’alumne en una determinada activitat amb els materials didàctics, el seu deure és retirar-se i observar, només intervenint si l’alumne no utilitza el material convenientment o es troba davant situacions insuperables.
Una solució molt moderna de Montessori davant la incomprensió de gran part del mecanisme d’aprenentatge és entendre la intervenció dels mestres com al de qui apropa un estímul a un sistema incomprès amb la certesa que al ser processat, aquest estímul fructificarà en un coneixement. D’aquesta manera l’“aprenentatge té dues vessants: una acció externa, física, manipulant objectes i, paral·lelament un procés profund – incomprès – una activitat invisible i creadora de coneixement”[cal citació].
Per això és també molt important respectar el ritme intern d’aprenentatge, a cada persona li caldrà el seu temps de manipulació per arribar a aquesta explosió espontània que indica la superació d’una fase.
I vet aquí la importància que té per a l’alumne la seva independència, per a ells és una qüestió de sana superació personal, necessiten trobar per ells mateixos la solució als seus reptes. ¿No és una sensació comparable a la d’un alpinista que lluita per assolir un alt cim?
Informació extreta de la viquipèdia
Molt bon article per començar el curs, gràcies! T’aniré seguint des de Tremp, Pallars Jusà.