Versió amb fiscorn baix del “Cant dels ocells”

El post d’aquest mes de febrer està dedicat a l’instrument del qual sóc especialista:

“El fiscorn baix”

Vaig començar a tocar-ho als nou anys i als divuit ja havia acabat el vuitè curs

d’aquest instrument amb la qualificació d’excel·lent.

Passat l’estiu vaig fer una audició al teatre del Conservatori del Bruch

i vaig aconseguir la “Menció d’honor” del vuitè curs de fiscorn.

La veritat és que hi ha molt poca informació d’aquest instrument enlloc.

Si voleu podeu donar un cop d’ull a la viquipedia.

Aixó sí, si voleu veure un fiscorn baix d’aprop, només heu d’anar a un lloc on facin una audició de sardanes i

fixarvos-hi bé a la fila del darrera, en podreu veure un parell ben macos.

No és un instrument autòcton català, però s’utilitza a les cobles que toquen sardanes.

Aquí a continuació, podreu escoltar la meva versió del “Cant dels ocells” amb fiscorn.

Aquí em podeu veure amb el meu germà de petitet amb el fiscorn a les mans.

He d’aclarir que aquesta no és la col·locació correcta d’aquest instrument a la cobla

em varen posar al costat de meu germà que està tocant el “Flabiol i el tamborí”

només per fer-nos la foto.

foto-fiscorn-peque

Aquí teniu una altra foto feta durant la gravació d’un CD de sardanes de concert

amb la “Cobla de Cambra de Catalunya”.

portada-fiscorn2

Noves maneres de ballar una sardana

Sardana

Sardanes a Barcelona

Sardana ballada per la colla sardanista Maig

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.

Un nombre indeterminat de balladors formen un cercle agafant-se de les mans i mirant al centre, ballant en rotllana cap a dreta i esquerra amb un tempo bastant estable, amb un aire sovint lent i concentrat. Els components han de ser preferiblement parelles formades per home-dona però només cal un mínim de dues persones agafades per les mans per considerar que ja han creat una rotllana. La sardana és una dansa no excloent, de manera que qualsevol persona pot afegir-se individualment o en parella a la rotllana en qualsevol moment del ball (a no ser que es tracti d’un concurs o una exhibició).

El ball és més complicat del que sembla. Els balladors han de comptar el nombre de passos, així com identificar els canvis de ritme, de volum i d’altres motius musicals per a interpretar-ho correctament amb els passos, amb recursos com el salt, passos de moviment més ample, etc.

La música de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics.

Quatre d’aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són

més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn).

La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix per música de cobla) té quasi sempre compàs

binari, de 2/4 o 6/8, i pot ser escoltada en forma de concert. Algunes composicions afegeixen un acompanyament

coral. Hi ha més de 25.000 partitures per sardana però només les versions instrumentals són usades per ballar.

La sardana fou temporalment prohibida durant la dictadura de Franco com a símbol nacional.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oSpmp0ogIdo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La sardana passa de la política

La sardana esdevé un dels elements vehiculars d’aquesta visió polièdrica que és Catalunya, perquè està per sobre

de la política:  és una música/dansa que ens ajuda a sentir-nos part d’un col·lectiu autòcton. Mentre això sigui així, ningú

se la podrà fer seva i ens permetrà aglutinar totes les forces del nostre poble més enllà de la política en una idea comú:

dansar tots junts al voltant de la música més nostra.

Aquí teniu una sardana que barreja els Beatles amb l’estructura d’una sardana.

Interpreta : “La cobla Contemporània”

Podeu enviar els vostres comentaris i la vostra opinió com sempre, gràcies.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/X-Q_rDLIuAo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Construeix la teva pròpia cançó

El post amb el que vull estrenar-me és un exemple del que es pot arribar a fer amb uns mitjons vells “tunejats”.

Així que ànims i a veure fins on pot arribar la vostra imaginació: pares, alumnes, professors, etc.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/b2vaSWxMCd0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per cert, vaig tenir el plaer de poder sentir en directe el grup: “Son de Tikizia” quan van acompanyar a Rubén Blades al festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guixols l’agost del 2008.

D’aquesta manera tan meravellosa vaig enganxar-me a Walter Flores, Miguel Poveda i la resta del seu combo “Son de Tikizia”.

Serà perquè sóc trombonista?