PRIMER ESO
|
TERCER ESO |
|
Uns quants exemples:
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Sluzi-QGtyA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/AFntc0VWpLQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CqXtKCdqRNA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/BcV19rylSZc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Aquest es busca la vida per poder tocar Raschmaninov, el qual tenia les mans inusualment grans!
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/93JiXloIhn4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/LWqFaGwNCMU" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
José Antonio Labordeta ens ha deixat.
Ell marxa, però ens queden les seves cançons. Cançons compromeses, lluitadores, desafiants, sàvies, bones, justes.
Habrá un día en que todos, al levantar la vista,veremos una tierra que ponga LIBERTAD.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/i15eFc_BCu4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
L’esquerrà més famós de la història del rock, Jimmy Hendrix, va morir ara fa 40 anys, quan ell només en tenia 27.
Amb només 4 anys d’activitat, va entrar en la llegenda. Tocava la guitarra amb els dits, els peus o les dents. Genial.
El referent dels grans guitarristes del segle XX.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/_IONvfEziX4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Fa anys que José Antonio Abreu va treure nois i noies del carrer i els va posar instruments de l’orquestra a les mans.
Nois i noies dels barris més conflictius i violents de Veneçuela.
El seu projecte ha estat tan important que els millors directors del món com Simon Rattle hi han volgut col·laborar.
Marginació i música sí és possible.
El projecte d’ Abreu l’estan “exportant” a altres països, com els EUA o Rússia.
Llegiu l’article a El país
Un vídeo on la música es converteix en colors.Interessant.
El color negre, amb el canvi de tonalitat menor, molt encertat.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/6athbsljXMM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
I aquest altre, el Jean-Michel Jarre, amb una arpa-làser
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/9DlwQJX3qag" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
És fàcil veure tota mena d’instruments al carrer : guitarres, flautes, violins, saxofons, clarinets, acordions, etc.,etc.
El que és insòlit és trobar pianos per places i carrers i que, a més, ens els deixin tocar.
Aquesta idea tan original és de l’organització del prestigiós concurs Maria Canals de Barcelona, un dels més importants del món i que aplega més de 90 pianistes de 26 nacionalitats diferents.
Aquests pianos han estat decorats per diferents artistes i estan situats en diversos indrets de Barcelona.
www.btvnoticies.cat
Vídeo de Barcelona Televisió
En aquests temps de sequera pedagògica ( a més d’altres que tothom sap), a vegades hom es troba una petita floreta en mig del desert intel·lectual que tant afecta als nostres joves.
Quan els debats es centren en la poca motivació dels nostres alumnes, en el poc aprofundiment que fan dels coneixements que els hi traspassem a l’aula, de la mandra endèmica que els afecta, a vegades ,repeteixo, trobes algú que fa que tornis a tenir fe.
Fe en què la societat encara pot salvar-se de si mateixa i de la desídia que l’està matant lentament.
Aquests dies hem desenvolupat dos projectes a l’aula de música, un a 3r i l’altre a 4rt d’Eso, molt interessants.
A 3r estem treballant el programa Audacity, i la tasca que han hagut de realitzar ha estat d’explicar un conte,en format radiofònic. Les premisses eren : una bona dicció, música adequada al context del conte i afegir efectes sonors.
Hi ha hagut resultats encoratgedors . Voleu escoltar-los?
Aquest és el conte de la Júlia Roura
I aquest, el conte de Clàudia,Marina i Desirée
El projecte a 4rt d’Eso ha estat la realització d’un e-portfoli, una mena de recull de tot el que aprenen a l’aula, però en un format digital com és un blog.
Semblant a passar els apunts en net, i ampliar algun tema.
Evidentment, els recursos que hi afegeixen són vídeos, imatges, etc obtinguts de la xarxa. Els textos són creats per ells mateixos.
És una bona eina, tant per l’alumne que repassa els continguts, com pel professor@ que té una retroacció de tot ha s’ha fet a l’aula, i pot detectar tant els avenços com les mancances del que s’ha explicat.
Els meus alumnes de l’optativa de música ,Història de la música ,han realitzat aquests blocs dins Blogger, ja que l’XtecBlocs no permet que els alumnes en creïn ( una altra tema que cal que el departament d’ensenyament es plantegi seriosament)
He triat el blog de la Sara Serrano.