Author Archives: Anna

About Anna

Profe de música de secundària.

El disc d’or del Voyager

El 1977, la NASA va llençar a l’espai la seva sonda Voyager, amb l’objectiu de recórrer tot el sistema solar, i que anés més enllà, per intentar descobrir altres mons.

Va col.locar un missatge a bord de la nau : una espècie de càpsula del temps,amb  la intenció de comunicar la història del nostre món als extraterrestres, si és que n’hi ha…

El missatge de la Voyager ,el qual es pot escoltar amb un fonògraf, va en un disc de coure recobert d’or  i conté sons i imatges seleccionades per mostrar la diversitat de la vida i la cultura a la Terra.

El contingut del disc va ser seleccionat per la NASA per un comitè presidit per Carl Sagan ,de la Universitat de Cornell

El Dr Sagan i els seus associats van reunir 115 imatges i una varietat de sons naturals, com el de les onades, el vent i el tro, aus, balenes i altres animals. A això va afegir seleccions musicals de diferents cultures i èpoques, i salutacions des de la Terra en cinquanta-cinc idiomes diferents, i missatges impresos del president Carter i el secretari general de l’ ONU ,Waldheim.

Cada registre està recobert per una funda protectora d’alumini, juntament amb un cilindre i una agulla, per poder-ho reproduir amb el fonògraf.

Les instruccions, en llenguatge simbòlic, expliquen l’origen de la nau i indiquen com es va a reproduir el registre. La resta del disc és d’àudio, dissenyat per a ser reproduït a 16-2/3 revolucions per minut.

Després de la secció sobre els sons de la Terra, hi ha una selecció de 90 minuts de música , inclosos els clàssics orientals i occidentals i una varietat de música ètnica.

voyager 1

voyager 1

Música a la Voyager. Registre

  • Bach, Brandenburg Concerto No. 2 in F. First Movement, Munich Bach Orchestra, Karl Richter, conductor
  • Java, court gamelan, “Kinds of Flowers,”
  • Senegal, percussion
  • Zaire, Pygmy girls’ initiation song
  • Australia, Aborigine songs, “Morning Star” and “Devil Bird,” recorded by Sandra LeBrun Holmes
  • Mexico, “El Cascabel,” performed by Lorenzo Barcelata and the Mariachi México.
  • “Johnny B. Goode,” written and performed by Chuck Berry.
  • New Guinea, men’s house song
  • Japan, shakuhachi, “Tsuru No Sugomori” (“Crane’s Nest,”)
  • Bach, “Gavotte en rondeaux” from the Partita No. 3 in E major for Violin, performed by Arthur Grumiaux
  • Mozart, The Magic Flute, Queen of the Night aria, no. Mozart, La flauta màgica, Queen of the Night ària, no. 14. 14. Edda Moser, soprano
  • Georgian SSR, chorus, “Tchakrulo,”
  • Peru, panpipes and drum,
  • “Melancholy Blues,” performed by Louis Armstrong and his Hot Seven
  • Azerbaijan SSR, bagpipes
  • Stravinsky, Rite of Spring, Sacrificial Dance, Columbia Symphony Orchestra, Igor Stravinsky, conductor.
  • Bach, The Well-Tempered Clavier, Book 2, Prelude and Fugue in C, No.1. Glenn Gould, piano.
  • Beethoven, Fifth Symphony, First Movement, the Philharmonia Orchestra, Otto Klemperer, conductor
  • Bulgaria, “Izlel je Delyo Hagdutin,” sung by Valya Balkanska.
  • Navajo Indians, Night Chant, recorded by Willard Rhodes.
  • Holborne, Paueans, Galliards, Almains and Other Short Aeirs, “The Fairie Round,” performed by David Munrow and the Early Music Consort of London.
  • Solomon Islands, panpipes
  • Peru, wedding song
  • China, ch’in, “Flowing Streams,”
  • India, raga, “Jaat Kahan Ho,”
  • “Dark Was the Night,” written and performed by Blind Willie Johnson.
  • Beethoven, String Quartet No. 13 in B flat, Opus 130, Cavatina, performed by Budapest String Quartet.

Si vols llegir tota la informació entra a la web de la NASA (en anglès)

Sempre m’he imaginat ( imaginar és gratis..) la Voyager solcant l’espai, negre,fosc, en el més absolut silenci . El silenci al que es referia John Cage com a impossible on hi ha vida. Un silenci trencat pel so de la música.

I , amb tots els respectes per a la resta de compositors, quina música millor per estar en els estels, que la de J.S.Bach.

Estic de dol

Acabo de llegir la notícia de la mort de la més gran pianista que ha creat mai aquest país.
Ha mort Alícia de Larrocha.

No sabeu quant sento la seva desaparició.
He tingut la gran sort d’haver-la escoltat en directe dos cops.
Ara, els pianistes de tot el món, ja podran tocar Granados, Albéniz, Falla, Mompou, ….. sense patir l’estigma de comparar-los amb la senyora Larrocha.
Ella va ser el meu referent quan , en la meva carrera de piano, em vaig trobar amb els compositors espanyols i catalans.
Sobre tot en una obra de Granados , Quejas o la maja y el ruiseñor, amb la què em vaig examinar de 10è curs,va ser on més em va ajudar ella a entendre-la i a gaudir-la.

Per aquest motiu em vaig comprar el primer disc de vinil d’Alícia : Goyescas.

Una dona molt menuda amb una força i genialitat de gegant.

Quina pèrdua tan gran.

Estic de dol.



La passió d’un violer

Poques vegades a la vida, una té l’oportunitat de que li obrin una porta i pugui entrar en un món màgic.

Això ens ha passat fa poc a la Selene, la meva alumna del treball de recerca, i a mi.

El mag d’aquesta història és un luthier.

En Josep Carbonell, de Barcelona.

Ja només la mateixa paraula,luthier, ja evoca un món màgic, ancestral.

Entrar en l’estudi d’un luthier o violer, és com entrar en una mena de “Sala de la Revelació”, on els trucs dels mags es tornen aclaridors , però sense perdre aquella aura d’il·lusió que els envolta.

Com quan anem a esperar els reis d’orient , encara que rondem la cinquantena.

Senzillament, és màgia.

Si a més el mag és una persona que et transmet la passió per la seva feina, l’admiració enorme que té pels mestres que l’han precedit, l’amabilitat de la seva rebuda i l’afecte del seu comiat, aleshores et queda el fet d’haver viscut quelcom irrepetible.

En Josep Carbonell, amb tota la paciència ,ens va explicar el perquè es dedica a aquest ofici centenari, el món dels luthiers catalans, i , el que va ser més increïble, el procés de construcció d’un violí.

Vam fer un munt de fotografies i vídeos. Ell es va deixar, i fins i tot hi ha col·laborat.
El seu taller és una preciositat. Amb un gust exquisit. Ens hi vam passar tres hores, però s’hi estava tan bé que van passar en un no-res.

Allà estava tot : les fustes, els motlles, les eines, els vernissos,els tints… amb noms tan suggeridors com “sang de dragó”

Sempre havia pensat que construir un violí a partir d’un tros de fusta era molt complicat i laboriós.
Ara sé que , a demés, és el producte d’una passió.

Gràcies, Josep

Cuba

He passat 10 inoblidables  dies a Cuba . Quina meravella!

M’emporto de record unes quantes  cançons que ja coneixia, però que escoltades in situ tenen un altre sabol, com  el mojito, la ropa vieja, el congrí, el mango, la  Bucanero i el daiquirí.
L’estil de música típic d’allà és el son

I el meu petit homenatge a un home que va lluitar per una única idea : la dignitat dels oprimits .

Va anar a lluitar allà on creia que el necessitaven. Sense tenir en compte les fronteres.

A la Plaza de la Revolución de Santa Clara, davant el mausoleu del Che

A la Plaza de la Revolución de Santa Clara, davant el mausoleu del Che

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!


Ha arribat l’estiu

I qui millor que explicar-nos les sensacions que ens provoca la calor, el no fer res, el fer tot lentament, la mandra, el punt eròtic …. , que la dama del jazz

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/1j6avX7ebkM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Un altre estiu molt conegut és el de Antonio Vivaldi, el tercer concert per violí de les seves famosíssimes Quatre Estacions.

En el seu tercer moviment, Presto, descriu una tempesta d’estiu.

Fixeu-vos que només utilitza els instruments de corda fregada, i en canvi, descriu perfectament els llamps, trons i la pluja caient violentament.

Senzillament  genial

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/16QgDsi8iZI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La Simfonia Fantàstica de Berlioz

Ara feia temps que no entrava ni editava res en aquest blog.

La culpa la té el Moodle…s’emporta tot el meu temps i dedicació.

Però el cuc de La corxera xafardera em feia rau-rau, i he tornat a obrir la finestra, per ventilar una mica, treure-li la pols, i perquè hi entri aire net i nou.

El moodle m’agrada molt, però és un lloc tancat. Per algunes coses va molt bé, però no té l’encant dels blogs, que estan oberts al món.

Per reconciliar els dos espais, posaré material que he fet pel moodle aquí. Així ho comparteixo, i si algú li pot fer servei, doncs millor.

El post d’avui té a veure amb el tema del Romanticisme que estem treballant amb els alumnes d’Història de la música, a Batxillerat.

És un senzill power point, sobre la Simfonia Fantàstica de Berlioz.

Uploaded on authorSTREAM by annita