Una bona idea a compartir

A vegades les idees senzilles resolen problemes complexos. En pedagogia també podem aplicar-ho sovint. Mireu per exemple la següent proposta de Roger Fusté trobada a Twitter:

Molts i ningú

“Crec que el pensament abstracte és útil per categoritzar les situacions i per sistematitzar la cerca de solucions. Però em sento molt incòmoda amb les generalitzacions que tenen implicacions d’ordre moral, tant en la vida privada com en la col·lectiva. ¿Deu ser perquè penso que mano no és possible copsar tota la riquesa de la vida i les contradiccions del món, i que no ens podem limitar a les categories ideològiques que responen a les situacions del passat? Potser perquè massa vegades les etiquetes ideològiques són tan sols la coartada dels corruptes i els ganduls, que, un cop adscrits a un club -les esquerres, els liberals, els ecologistes, els bons, ells, nosaltres-, renuncien a pensar o perden la capacitat d’analitzar amb una mirada lliure els problemes i de fer front amb honestedat intel·lectual a les dificultats i contradiccions que no podrem evitar mai.”

Ponsatí, Clara. Molts i ningú. La Campana 2022 pàg. 214-215

Crates i Hipàrquia

La lectura ajuda a la reflexió, una obvietat, però que no deixa de sorprendre’m. Amb la lectura del llibre de Júlia Torres i Ramon Alcoberro, “Crates i Hipàrquia”,  hi ha mots que cal recordar i/o aprendre i expressions que et fan pensar, en destaco algun detall:

“Cinisme i cristianisme comparteixen un mateix origen social, però els cínics no es van fer gens amics dels emperadors.” pàg. 12

“Feu-me útil als meus amics i no tan sols agradable.” pàg. 22

“La virtut es pot ensenyar i un cop assolida no pot ser perduda”. pàg. 66

Badomies (o badometries) –> notícies falses

Misòlegs –> gent que desprecia el coneixement

Misàntrops –> gent que menysprea la companyia humana

Hipàrquia –> etimològicament la qui té la força o el poder del cavall

Kinogàmia –> anticonvencional

Podeu consultar més sobre el cinisme al web d’en Ramon Alcoberro.

Petites històries de banquets

Vés per on que uns bons amics em portaran a una visita a un celler (saben que el bon vi m’agrada) i m’han regalat el llibre de Marta Gómez i Fèlix Rabal titulat “Petites històries de banquets”.

Un plaer llegir-lo, salut !

Mireu per exemple algunes joies:

  • El vi sempre diu la veritat, in vino veritas. (Alcibíades) pp. 26
  • El vi atén i posa remei a la sequedat de la vellesa i reviu la joventut. (Plató) pp.75
  • Provocar és despertar. pp. 84
  • La virtualitat, finalment, ha domesticat i conquerit la realitat i la incomunicació es converteix paradoxalment en l’eix central de l’anomenada era de la informació. pp. 92
  • Innovar és la manera de caminar els valents. pp. 102
  • El futur té un cor antic. pp. 103
  • El que és bo del futur té el millor gust dels antics. pp. 105

Els insubmisos del mar

“No pots fer mal a algú i tot seguit obligar-lo a estimar-te. No funciona amb les persones ni amb els pobles, tot i que sovint ens volem enganyar i ens ho sembla.”

Tubella, Imma. (2021). Els insubmisos del mar (1a ed. pp. 76). Columna.

Una de les reflexions que he subratllat al llibre que estic llegint ara mateix. Dóna per a reflexionar i molt i en molts àmbits diferents.

Una democràcia insuficientment representativa

Dóna per meditar, i força el capítol “Una democràcia insuficientment representativa” al llibre de Daniel InnerarityUna teoría de la democracia compleja” a Galaxia Gutenberg.

Destaco algunes afirmacions:

No és que participem o votem poc, sinó que som pocs el que tenim reconegut aquest dret. (pàg. 269)

Les democràcies s’han d’obrir a altres contemporanis, a les generacions futures, a la igualtat de gènere i als entorns ecològics. La democràcia transnacional, la democràcia intergeneracional, la democràcia paritària i la democràcia ecològica haurien de completar el que ara és una reduïda democràcia electoral. (pàg. 271)

Allò públic -l’àmbit de justificació i decisió- no equival a allò estatalment delimitat, sinó que inclou a ‘”tots aquells afectats per un problema” Dewey. (pàg. 275)

Hi ha una colonització del futur que consisteix en viure a costa d’ell. (pàg. 278)

Som okupes del futur. (pàg. 279)

L’exclusió o inclusió de les futures generacions no depèn sols del text de la constitució sinó també del mode com està prevista la seva modificació. (pàg. 283)

La paradoxa del respecte intergeneracional podria formular-se així: hem de prendre ara determinades decisions per a aquells que tinguin després la llibertat d’elegir. (pàg. 287)

De fet, el propi titular del capítol ja és prou provocador, una democràcia insuficientment representativa.