Sòcrates i l’areté

“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”

Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?

Sòcrates i el seu mètode

Podeu posar exemples concrets a l’obra de l’Apologia de Sòcrates on constatem el paràgraf següent?

“Sòcrates adoptant com a punt de partida la posició de l’interlocutor , a poc a poc va fent-li admetre totes les conseqüències d’un punt de vista concret . En exigir a cada instant aquest acord , basat en les exigències racionals del discurs assenyat, del Logos , està objectivant el trajecte comú , obligant al seu interlocutor a reconèixer que el seu punt de vista inicial resultava erroni.”

Sòcrates i Eros

Com hem d’entendre el paper d’Eros dins el mètode socràtic?

“La tasca del diàleg consisteix, fins i tot essencialment, a mostrar els límits del llenguatge, l’impossibilitat que pateix el llenguatge per comunicar l’experiència moral i existencial. Però el diàleg, ell mateix, com a esdeveniment, en tant que activitat espiritual, ha estat ja una experiència moral i existencial. La filosofia socràtica no és elaboració solitària d’un sistema, sinó despertar de la consciència, ascensió a un nivell d’ésser que només es pot realitzar de persona a persona. Eros, ell també, com Sòcrates l’irònic, no ensenya res, perquè és ignorant: no torna més savi, però torna diferents. Eros, com Sòcrates, és maièutic: ajuda les ànimes a engendrar-se a si mateixes.”

Sòcrates i Pèricles, la consciència cívica

Podeu completar o raonar què entenem per la consciència cívica en temps de Sòcrates i com es defensa Sòcrates de l’acusació d’anar-hi en contra? Quin paper va tenir Pèricles amb la política i l’intel·lectualisme moral socràtic?

“Com que els déus eren de la ciutat, no creure en els déus significava també no creure en la ciutat, és a dir, no tenir consciència cívica. Sòcrates era l’últim representant de l’època d’esplendor d’Atenes, supervivent de la generació que havia conegut Pèricles, i jutjar-lo va ser en certa manera com passar comptes amb l’època depassada, que havia produït la grandesa d’Atenes, però que també havia posat les bases de la seva derrota en les guerres del Peloponès.”

Guia de lectura de John Locke

Podeu fer un vídeo fent ús dels apartats entre parèntesi relacionant l’epistemologia i la política de John Locke?

Si ho creieu oportú podeu fer un repàs general a través del qüestionari.

ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ DE JOHN LOCKE

Llibre I
Capítol II
No hi ha principis innats en la ment

(7) El millor argument és l’assentiment general

(6) Quina és l’opinió més comunament acceptada per defensar l’existència d’idees innates a la ment? Posa un exemple de principi especulatiu (teòric) i un de pràctic (moral).

 (5) L’assentiment universal no prova res d’innat

Quin és l’inconvenient d’aquest argument?

«El que és és» i «és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui»: dues proposicions universalment admeses

(4) Què proven, segons Locke, els nens i els idiotes?

(3) Llibre II Capítol VIII

Algunes consideracions més sobre les idees simples

Defineix: idea i qualitat?

Explica la diferència entre les “qualitats primàries” i les “qualitats secundàries”? Quins exemples posa Locke ? De qui recull Locke aquesta distinció?

Explica l’exemple de les idees que pot causar en nosaltres una “viola boscana”.

(2) Llibre IV Capítol II
Graus de coneixement

Quina resposta dóna Locke a l’argument cartesià del somni?

(1) Capítol IV
De la realitat del nostre coneixement

Quin tipus de coneixement és el coneixement matemàtic? Què vol dir que no només és un coneixement cert, sinó també real malgrat ser un coneixement que es refereix només a propietats de les nostres idees i no a entitats reals?

SEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL DE JOHN LOCKE

(1) Capítol I

[Definició del poder polític]

Quina definició dóna Locke del poder polític?

(2) Capítol II
De l’estat de natura

Per què diu que és necessari el concepte d’estat de natura? 4. Indica tres característiques de l’estat de natura segons Locke.

(3) Capítol III
De l’estat de guerra

Per què és lícit matar un lladre fins i tot fora de l’estat de natura? Explica què vol il.lustrar l’exemple del lladre.

(4) Capítol VIII
De l’inici de les societats polítiques

La teoria del contracte social de Locke es proposa dues coses, d’una banda vol explicar l’origen de l’estat, i de l’altra, vol aportar una justificació o legitimació del seu poder.

De quina manera explica l’origen del poder polític?

De quina manera justifica l’obediència al poder polític?

(5) [A la primera objecció: no hi ha exemples en la història]

Paràgrafs 101-104
Indica dos o tres exemples històrics que aporta Locke en contra d’aquesta primera objecció.

(6) [A la segona objecció: no hi ha llibertat per fer un pacte]

Paràgrafs 113-117
Explica com replica Locke aquesta segona objecció.

Distingeix entre consentiment exprés i consentiment tàcit.

(7) Capítol XIX
De la dissolució del govern [Dissolució del govern: primera manera]

Quina és la primera causa interna de dissolució dels governs?

Posa en relació les idees de Locke amb el concepte de liberalisme. Per què és pot dir que Locke és el pare del liberalisme polític?

Et sembla que els arguments i idees de Locke podrien servir per explicar l’actual desafecció dels ciutadans, i en especial dels joves, envers la política i la crisi de legitimitat de les democràcies d’avui?

Fem un esquema amb Descartes (III)

Escolliu un dels apartats següents i realitzeu un esquema amb l’eina Gliffy on es vegi tant els que Descartes deia com els comentaris que hi veieu que considereu interessants i oportuns.

Apartats continguts a:

http://mramon.blog.cat/page/3/?s=Descartes

Fem un esquema amb Descartes (II)

Escolliu un dels apartats següents i realitzeu un esquema amb l’eina Gliffy on es vegi tant els que Descartes deia com els comentaris que hi veieu que considereu interessants i oportuns.

Apartats continguts a:

http://mramon.blog.cat/page/2/?s=Descartes

Fem un esquema amb Descartes (I)

Escolliu un dels apartats següents i realitzeu un esquema amb l’eina Gliffy on es vegi tant els que Descartes deia com els comentaris que hi veieu que considereu interessants i oportuns.

Apartats continguts a:

http://mramon.blog.cat/page/1/?s=Descartes