Arxiu d'etiquetes: filosofia política

50è aniversari de mort de la pensadora Hannah Arendt

Publicat el per
Respon

“La idea que llegir els llibres originals sempre és la millor opció, no substitueix la idea que una bona introducció al pensament d’algú altre pot ajudar-nos a endinsar-nos a les seves obres.”

 

Amb aquesta idea us recomano la lectura atenta de la breu obra i brillant de Fina Birulés on la síntesi que mostro i la seva lectura potser ens ajuda a comprendre les obres de la pensadora Hannah Arendt.



Hannah Arendt

Llibertat política i totalitarisme

Síntesi basada en l’obra de Fina Birulés


La Foscor

El Totalitarisme

  • Superfluïtat: L’ésser humà perd la seva utilitat i esdevé una peça reemplaçable.

  • Banalitat del Mal: Quan la gent deixa de pensar i només segueix ordres.

  • Fi de la Pluralitat: El règim busca que tothom sigui igual i previsible.

L’Espai Públic

L’Acció (Praxis)

  • Pluralitat: Som iguals davant la llei però únics en la nostra paraula.

  • Aparèixer: La llibertat no és interna; es “mostra” quan parlem i actuem junts.

  • Món Comú: La política és l’espai que construïm entre tots per conviure.

El Nou Inici

La Natalitat

  • Començar: Cada naixement és la promesa que el món pot canviar.

  • Espontaneïtat: Tenim la capacitat d’interrompre els processos automàtics.

  • Esperança: La política és possible perquè naixem per començar.

“L’acció política és l’única activitat que posa en contacte directe els homes sense la mediació de coses o matèria.”

— Hannah Arendt (segons Birulés)

Material docent de Filosofia elaborat amb Gemini

Olympe de Gouges, els orígens de la filosofia política feminista

Publicat el per
Respon

Sabíeu que el 1791 es va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania per Olympe de Gouges?

En el llibret que us presento podeu trobar materials per a la seva lectura. Us transcric algun paràgraf per si us animeu a llegir-lo.

“De Gouges no accepta ni la teoria de Hobbes (l’home és un llop per a l’home), ni la de Rousseau (l’home és bo per naturalesa). Defensa, en canvi, que a la naturalesa els sexes col·laboren naturalment i, per tant, és natural que ho facin també l’home i la dona”. (pàg. 19)

“Gouges, com tots els il·lustrats, no es fia del poble que considera manipulable i perillós, sinó que situa les seves esperances en la llei…

Kant també havia vist que hi ha una culpabilitat en la gent que no vol sortir del seu encegament”. (pàg. 54)

“A la pràctica el final de la revolució francesa amb el Codi napoleònic significà una regressió dels drets de les dones. D’aquí el valor d’una denúncia visionària.” (pàg. 67)

 

Molts i ningú

Publicat el per
Respon

“Crec que el pensament abstracte és útil per categoritzar les situacions i per sistematitzar la cerca de solucions. Però em sento molt incòmoda amb les generalitzacions que tenen implicacions d’ordre moral, tant en la vida privada com en la col·lectiva. ¿Deu ser perquè penso que mano no és possible copsar tota la riquesa de la vida i les contradiccions del món, i que no ens podem limitar a les categories ideològiques que responen a les situacions del passat? Potser perquè massa vegades les etiquetes ideològiques són tan sols la coartada dels corruptes i els ganduls, que, un cop adscrits a un club -les esquerres, els liberals, els ecologistes, els bons, ells, nosaltres-, renuncien a pensar o perden la capacitat d’analitzar amb una mirada lliure els problemes i de fer front amb honestedat intel·lectual a les dificultats i contradiccions que no podrem evitar mai.”

Ponsatí, Clara. Molts i ningú. La Campana 2022 pàg. 214-215

Una democràcia insuficientment representativa

Publicat el per
Respon

Dóna per meditar, i força el capítol “Una democràcia insuficientment representativa” al llibre de Daniel Innerarity “Una teoría de la democracia compleja” a Galaxia Gutenberg.

Destaco algunes afirmacions:

No és que participem o votem poc, sinó que som pocs el que tenim reconegut aquest dret. (pàg. 269)

Les democràcies s’han d’obrir a altres contemporanis, a les generacions futures, a la igualtat de gènere i als entorns ecològics. La democràcia transnacional, la democràcia intergeneracional, la democràcia paritària i la democràcia ecològica haurien de completar el que ara és una reduïda democràcia electoral. (pàg. 271)

Allò públic -l’àmbit de justificació i decisió- no equival a allò estatalment delimitat, sinó que inclou a ‘”tots aquells afectats per un problema” Dewey. (pàg. 275)

Hi ha una colonització del futur que consisteix en viure a costa d’ell. (pàg. 278)

Som okupes del futur. (pàg. 279)

L’exclusió o inclusió de les futures generacions no depèn sols del text de la constitució sinó també del mode com està prevista la seva modificació. (pàg. 283)

La paradoxa del respecte intergeneracional podria formular-se així: hem de prendre ara determinades decisions per a aquells que tinguin després la llibertat d’elegir. (pàg. 287)

De fet, el propi titular del capítol ja és prou provocador, una democràcia insuficientment representativa.