Novel·la de l’Emili Teixidor. Narra la vida d’un vailet en els anys de la postguerra (misèria, vida a un petit poble, canvis socials, repressió dels republicans…). Al principi. m’ha costat enganxar història , però en un determinat moment tot ha canviat, i la història ficticcia del nen i rere fons real de la postguerra m’ha agradat bastant . Suposo que estaria bé ara veure la pel·lícula .
Documental d’una durada aproximada de 50′ dels autors: Steve Nicholls i Alfred Vendl ( 2006. Austria ORF) . Bastant bo sobretot perquè desmostra que la natura és el millor lloc per buscar les anomenades “noves tecnologies” . Molts dels nous descubriments tecnològics no són més que el resultat de mirar amb molta atenció la natura, concretament, les microestructures que formen part de molts èssers vius i que els ajuden a realitzar algunes de les sev ja que és aquí on podem trobar les estructures més eficient mai creada . POsa molts exemples .
Els podeu troba a you tube
LLibre de Mitch Albom amb una història verídica . El professor Morrie malalt d’ELA i en els seus últims moments de vida explica a Mitch el valor de la paraula, riquesa, però sobretot, la dignitat de les persones davant les situacions més extremes de supervivència. Tot i que és un llibre que m’han recomanat , no m’ha acabat d’agradar… possiblement l’hauré de llegir en altre moment .
Novel·la de la Gemma Lienas .La Gina torna a BArcelona amb una de les pitjors notícies que podia rebre: la seva millor amiga, la LAura acaba de morir . La Laura ho tenia tot (èxit, diners, treball, marit, fill,……) però hi ha alguna cosa que no concorda. Mentre la Gina comença a investigar comprovarà que la vida de la seva amiga no era bufar i fer ampolles com semblava sinó que era la vida d’una dona maltractada.
L’obra m’ha agradat molt ,sobretot com va descobrint la veritable vida de la seva amiga i com una gran part de família, amics no van descobrir res.´Tot i que moltes vegades els maltractament sembli una cosa destinada a dones sense estudis i recursos, no és així. Per desgràcia és una obra molt bé documentada sobre el malatractament i com les dones el pateixen
Moodle és un sistema educatiu virtual . Ens permetrà seguir el curs de 4t d’informàtica d’una manera virtual i us permetrà conèixer un nou món que ja comença a ser molt utilitzat . Què farem ?
– és una manera molt pràctica de penjar els diferents exercicis que realitzarem a classe
– Es pot realitzar un seguiment molt fàcil i visual de les tasques lliurades i no lliurades així com de les diferents qualificacions obtingudes
– Seguiment del fòrum . Ens servirà per atendre qualsevol dubte de l’assignatura (i no solament el professor/a ha de respondre, el fòrum és un lloc d’interacció i per tant, qualsevol pot respondre a la incidència del company).
Per començar has de configurar el teu perfil :
I sobretot, has de canviar la teva contrasenya d’entrada
En aquest mapa i d’una manera visual s’agrupen els diferents conceptes que es relacionen amb web 2.0 i amb una petita explicació
Imatge que forma part del llibre Web 2.0 i publicat per la fundació Orange
Primero que todo
Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace en menos tiempo de lo esperado.
Me gusta la gente con capacidad para medir las consecuencias de sus acciones, la gente que no deja las soluciones al azar.
Me gusta la gente estricta con su gente y consigo misma, pero que no pierda de vista que somos humanos y nos podemos equivocar.
Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo, entre amigos, produce más que los caóticos esfuerzos individuales.
Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.
Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables.
Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.
Me gusta la gente que al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.
Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente; a éstos los llamo mis amigos.
Me gusta la gente fiel y persistente, que no fallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.
Me gusta la gente que trabaja por resultados. Con gente como esa, me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido
Mario Benedetti
Dedicat a tota aquella gent que com jo creu i l’apassiona la seva feina
Els he vist moltes vegades. Són raros.
Alguns surten molt d’hora al matí per arribar a l’institut una hora abans; d’altres surten del mateix institut una hora més tard per què tenen entrevista amb pares que treballen i no poden anar-hi abans; d’altres recòrren cada dia 100 km d’anada i 100 més de tornada per què s’estimen el seu institut i la seva gent. Jo ho he vist, sovint.
Estan bojos.
A l’estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seves classes, preparen feines per al curs següent. A l’hivern parlen molt, sovint porten caramels de mel i llimona o una ampolla d’aigua per alleujar la seva gola sempre adolorida de tant forçar la seva veu, però segueixen ensenyant amb tot el seu carinyo i il·lusió.
Jo els he vist, no estan bé del cap.
Surten d’excursió amb els seus alumnes i s’encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra. Regategen amb les empreses per aconseguir el preu més baix per a que tots els seus alumnes hi puguin anar. A la nit, de tant en tant, somien amb les classes, se’ls apareixen planetes, provetes, ecosistemes o personatges històrics. He sentit dir que arriben carregats de quaderns i exàmens que han corregit durant la tarda o la nit anterior a casa seva, en el seu temps lliure. Són homes i dones casats, solters, … de diferents edats, però tots amb una cosa única i fantàstica en comú, la passió per la seva feina, pels seus alumnes, per veure’ls créixer, per ajudar-los a convertir-se en ciutadans i persones competents i humanes.
Estan completament bojos, ho sé molt bé…
Tot i que es diu que viuen molt bé, han vist com els han retallat el salari una vegada rere l’altra, però segueixen treballant, fins i tot més que abans. La majoria no mira la seva nòmina per què la seva passió per l’ensenyament els fa cecs a les creixents retallades i dificultats que uns governants ineptes i interessats fan cada dia.
Gaudeixen del que fan, tot i que hi hagi pares que no els valorin ni els respectin, els critiquen i els resten autoritat. Fins i tot de vegades els agredeixen!, però ells i elles continuen endavant.
Encara algú dubta de que estan tocats de l’ala?
A la tarda es queden per a fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci o de la seva família per a reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com s’esperaven i que s’alegren exageradament quan els seus alumnes avancen.
Estan mal del cap, jo els he vist…
Diuen que alguns van ser molt importants, que sempre tenen paraules d’ànims; diuen que només són professors i que se senten molt orgullosos de ser-ho.
Estan rematadament bojos.
Ho sé perquè els veig cada dia, cada hora, …
Deixo aquests dos vídeos que d’una manera animada fan un resum bo de com es comporten molts joves a Internet ( facilitar dades amb molta facilitat, penjar fotografies,…) i fan un resum final d’allò que s’ha d’intentar fer
You tube (Weanimate¡)
You tube (GenInteractiva)
També us deixo l’enllaç amb la pàgina de “ l’oficina de seguridad del internauta ” ( Instituto Nacional de Tecnologias de la comunicación S.A) . En aquesta pàgina podràs trobar diferents maneres de protegir-te de manera que la teva navegació per Internet sigui segura i evitem riscos .
En aquest documental d’uns 7 minuts de durada fa un repàs de qui són els amos de facebook, com s’utilitzen les dades dels usuaris per marketing de moltes empreses,…… quin són els perills del facebook .
Hola Sóc Maria Lora , professora de tecnologia, robòtica i informàtica . Benvinguts al meu bloc