Les barreres d’aprenentatge sorgeixen de les interaccions que es donen entre l’alumnat i entre aquest i el que s’ensenya i com s’ensenya. En aquesta experiència s’ha donat protagonisme a l’alumnat, a la seva capacitat de dirigir el seu propi aprenentatge i donar-se suport mutu a l’hora d’aprendre. En aquest sentit, els alumnes s’han organitzat en parelles amb diferents capacitats que han treballat col·laborativament per aconseguir un objectiu comú. Per altra banda, l’ús de tauletes digitals i les apps Thinglink (imatge interactiva) i Tellagami (avatars personalitzats), ha permès enriquir l’entorn d’aprenentatge amb diferents canals de comunicació i expressió (vídeo, àudio, text, imatge…), afavorint la creativitat dels alumnes, motivant-los i, per tant, facilitant l’aprenentatge a tots els alumnes. Tot això ens situa en una experiència que ha considerat els principis del Disseny Universal de l’Aprenentatge, com a forma de minimitzar aquestes barreres.

El projecte ‘Literatura col·laborativa’ s’ha portat a terme a l’INS Príncep de Girona (Barcelona). Es tracta d’una experiència de docència compartida entre les professores Fina Granero (Llengua castellana, 4t ESO) i Mercè Gil (Llengua castellana, USEE). Han rebut l’assessorament i suport de Maria Ferrer (Consorci d’Educació de Barcelona). El projecte ha volgut donar resposta a la necessitat de crear entorns inclusius per afavorir interacció dels alumnes de la USEE amb altres alumnes del centre, amb metodologies actives, facilitadores de la seva participació en les activitats i l’accés als continguts curriculars bàsics. Es tracta doncs d’un projecte inclusiu, en què quinze alumnes de 4t ESO han treballat amb cinc alumnes de l’USEE de 1r, 2n i 3r ESO que presenten trastorn d’espectre autista, discapacitat intel·lectual lleugera, retard del desenvolupament i trastorn de la conducta, formant parelles col·laboratives.

El projecte ha partit de la lectura de l’obra Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda. S’ha estructurat en tres fases:

Fase 1.- Lectura de l’obra durant el primer trimestre, el grup USEE i el grup de 4t d’ESO per separat, utilitzant les metodologies i el nivell d’adaptació més adient en cada cas (1r trimestre, tres sessions a l’aula més el treball individual de lectura fora de l’aula).

Fase 2.- Treball col·laboratiu en parelles durant el segon trimestre, utilitzant tauletes digitals i les apps ThingLink i Tellagami, amb l’objectiu de tractar la informació sobre l’obra i el seu autor per tal de fer una presentació i exposició oral del treball realitzat (2n trimestre, quatre sessions més una d’exposició). En aquesta fase hem seguit la següent seqüència didàctica:

• Trobada dels alumnes de l’USEE i 4t d’ESO. Presentació dels alumnes i formació de parelles per al treball.
• Explicació del projecte i el seu objectiu:

1. Què farem? Cercar i tractar la informació amb l’objectiu de fer una presentació als companys de l’obra i el seu autor de la forma més entenedora i atractiva possible.
2. Com ho farem? En parelles i utilitzant les tauletes digitals amb les apps ThingLink i Tellagami. Explicació del funcionament de les apps i entrega a cada parella d’un full d’instruccions i propostes sobre enllaços bàsics per tal d’orientar la recerca i la concreció de l’activitat. En el cas de l’avatar del Tellagami, fer-lo recitar el poema escollit o que presentés l’activitat i els membres de la parella col·laborativa. En el cas del ThingLink, quins enllaços havia d’incloure (vídeos, fotografies, àudios, Tellagami, poemes escrits…)
3. Procediment i temporalització. A partir d’aquí els alumnes van tenir una sèrie de sessions per a treballar amb les tauletes digitals, començant per cercar enllaços i estructurar la imatge interactiva. Els alumnes de l’USEE van rebre suport de les seves parelles de 4t i van aportar les seves idees i treball, ja que de seguida es van sentir competents amb les eines digitals utilitzades. Es va treballar tant a l’aula de 4t com a l’USEE, depenent de la cobertura WiFi de cada aula. Per gravar el so del Tellagami, les parelles podien anar a altres indrets del centre on no hi hagués soroll de fons. Van comptar amb la supervisió de les professores durant tot el procés. Quan van tenir el producte final acabat, les professores el van revisar i es va donar el vist-i-plau. Aquest material es va penjar al bloc ‘Príncep Inclusiu’ del centre i Twitter de l’USEE. i en la sessió final les parelles d’alumnes van exposar davant la resta de companys el seu treball (2n trimestre, tres sessions).

Fase 3.- Exposició/presentació oral: Les parelles d’alumnes van fer la presentació del seu treball davant dels seus companys. Es va deixar un temps per a fer comentaris i avaluació (1 sessió).

El projecte s’ha avaluat de la següent manera:

Fase 1: Pauta d’observació del treball, atenent als següents indicadors:

• Lectura dels poemes escollits.
• Participació en el comentari o treball sobre els poemes.

Fase 2: Pauta d’observació del treball, atenent als següents indicadors:

• Col·laboració entre les parelles quant a organització i realització de tasques.
• Qualitat del treball realitzat.
• Ajustament als terminis i objectius de les sessions.

Fase 3: Avaluació professorat sobre punts forts i febles del projecte i aspectes a millorar i co-avaluació dels alumnes a partir de qüestionari amb els següents ítems:

• Claredat en l’exposició/presentació del treball.
• Contingut i rellevància de la informació.
• Creativitat formal en la presentació de l’activitat.

Finalment també s’ha passat un qüestionari global.

Respecte a la valoració de l’experiència, a nivell general, el treball amb dispositius mòbils, facilita:

• L’accessibilitat als continguts, ja que permet proporcionar múltiples mitjans de representació als alumnes, és a dir, poden accedir a la informació que necessiten per a fer l’activitat a través de diferents canals: vídeos, àudios i textos sobre l’autor o sobre els poemes (Primer principi del disseny universal d’aprenentatge).
• La participació de tot l’alumnat, ja que es pot oferir als alumnes múltiples mitjans d’expressió per elaborar i presentar tasques: escrites, orals (a través d’aplicacions d’àudio) i visuals (a través de vídeo, presentacions, etc), i que puguin triar en funció dels seus interessos i capacitats. (Segon  principi del disseny universal de l’aprenentatge).
• Un afegit de motivació i compromís a l’alumnat, en tant que per a ells representa una nova manera de treballar, amb fàcil accés, i permet una gran projecció, visibilitat i difusió de les tasques que s’estan fent a classe (a través del bloc de classe i Twitter de l’USEE). (Tercer  principi del disseny universal de l’aprenentatge).
• La intoducció de metodologies actives a l’aula que potencien la comunicació entre alumnes i, en conseqüència el suport entre els companys, es tracta de contribuir i col·laborar amb els altres amb un objectiu comú. En tota l’experiència la part emocional està molt present, la qual cosa fa que es fixi més la informació en aquells que tenen més dificultats.

Per a l’USEE ha suposat l’oportunitat de:

• Crear un entorn inclusiu en què els alumnes amb necessitats educatives especials han pogut treballar en interacció amb altres companys, sentint-se competents a nivell digital.
• Treballar continguts literaris fora del seu currículum.
• Exposar els seus treballs davant d’altres companys, reforçant la seva autoestima i la seguretat en sí mateixos.

Per als alumnes de 4t d’ESO, ha suposat:

• Treballar amb una metodologia diferent els continguts de literatura.
• Descobrir eines digitals que poden inferir en altres continguts i treballs d’altres matèries.
• Participar d’una experiència col·laborativa amb alumnes de l’USEE, enriquint l’entorn d’aprenentatge.

Per a tots, ha suposat treballar les competències comunicatives i digitals principalment i l’aprendre a aprendre d’una forma més motivadora i creativa on ha estat protagonistes del seu aprenentatge.

Mostra de l’experiència:

Podeu veure els ThingLinks i Tellagamis creats pels alumnes en aquest enllaç a l’article que vam publicar al bloc ‘Príncep Inclusiu’ del centre: http://ow.ly/ZIqEU.

Apps utilitzades